03.12-06.12.15
ANEM
CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(49). LA
INDEPENDÈNCIA
HA GUANYAT, O NO, TENIM PARLAMENT INDEPENDENTISTA, O NO, GRAN
EMPRENYADA (2), IL.LUSIÓ, ESCAMPAR LA BOIRA, I ARA QUÈ ??
Després
de passar una setmana trista i decebedora respecte a la deriva que
s'ha portat amb el tema independentista i després de més de dos
mesos de jugar a GAT i a la RATA, i si això li sumem l'EMPRENYADA
monumental
pel munt de vegades que no han arribat a cap acord la gent de la CUP
i
de Junts
pel Sí i
que sembla que tot va
pel pedregar.
Enfado
que no solament ha sigut meu, sinó que m'ha acompanya la immensa
majoria de l'independentisme.Però resulta que aquest dimecres, 2 de
desembre, passat mentre estava escoltant la retransmissió del partit
Barcelona contra el Villanovense, i que va guanyar per 6 a 1,
corresponent a la tornada dels Setzens de final de la Copa del Borbó,
que des del Camp
Nou transmetia la Tdp d'en Puyal,
a la mitja part donaren unes mini notícies en les que varen dir que
l'exdiputat de la CUP, David Fernández en un article a l'ARA, feia
unes propostes per desencallar les negociacions - he de dir que a
aquest aspecte havia tingut una mena de premonició i esperances- i
espero que acabi bé.
Un
tomb pel Baix Ebre, DO.
(1) Del 05 al 08 de desembre del 2015
A
coincidit en aquest dies tristos d'aquella cosa que adoren des de
l'extrema dreta i l' l'extrema esquerra moderna ( PP, Ciutadans -ara
Ciudadanos- Podemos, i IU) i que n'anomena la Puríssima-Constitució,
encara que és podia anar a donar un Tomb un altre dia qualsevol,
però ha sigut així quan he decidit anar
a escampar la Boira,
perquè de debò ho necessitava mentalment i biològicament, com el
pa que em menjo.
I
una manera va ser anar un parell o tres de dies al Baix
Ebre,
- lloc on retorno sovint, doncs per qüestions personals i de feina,
quan era més jove i vaig estar uns anys i hi tinc molts bons
records-. Si al
Baix Ebre, DO,
com diuen els Quicos,
(el Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries). Surto
el dissabte (05.12.15) a migdia, agafant les diferents Autopistes
AP-7 i C12, des de Sitges i quan havia fet al voltant d'un centenar
de quilòmetres, amb prop d'una hora de trajecte vaig sortir a
L'Hospitalet de l'Infant, per variar una mica, ja que estava cansat i
perquè em costes una mica menys, doncs fins llavors ja m'havia pujat
prop d'uns 12 euros, (un preu card, però barat, si ho comparem amb
els gairebé 7 euros que val el tros que va de Sitges a
Castelldefels), amb aquest aspecte dels peatges, ús garanteixo que
som un país independent.
Des
de L'Hospitalet de l'Infant, i agafant la N-340, vaig directe cap a
Amposta , passant per Vandellòs, El Perelló, l'Ametlla ,L'Ampolla,
l'Aldea. Una carretera que, ara, no hi passa molt transit, tret de si
arrepleges una corrua de camions.
Prop
de les tres de la tarda creuava el pompós Pont d'Amposta, - i allò
que havia pensat des del punt de vista de la parla popular d'anar
a escampar la Boira,
us he de dir que re de re, doncs fins al final del viatge va estar
emboirat i ennuvolat-. Directament he anat a parar al bell mig
d'Amposta, on he aparcat després de donar manta voltes, concretament
a uns 50 m. de La Lira Ampostina, un casal seu d'aquesta popular
institució musical, i que en el seu bar fan un Vermut
( un Rapitenc ) amb un barrejat
que fa saltar parets o passar-hi directe com he fet jo. El barrejat,
com diu el seu nom és un grup d'olives (6, escopinyes(5, musclos(2,
cloises (3 i navalles(1 , i potser quelcom més, no és baratet,
però redéu, acompanyat amb un Vermut
Rapitenc,
això si amb sifó, si un dia aneu per aquestes terres,
us
ho aconsello. Permeteu-me que una part del primer dia que és molts
més llarg us el comenta més endavant.
.............
El
segon dia (06.12.15) vaig anar cap a Roquetes, -que esta empalmat
directament a Tortosa-, amb la intenció d'arribar-me fins al Mont
Caro, com havia fet manta vegades, però només he travessat tot el
poble hi he passat el trencall de la carretera que va a Els Reguers i
Alfara de Carles i que bifurca cap al Caro ja he vist que la cosa
estava apurada , doncs encara que hi pogués pujar no veuria ni un
borrall del magnific panorama que es pot veure en un dia clar “des
del Pirineu a Mallorca...” ,
com també diu una cançó dels Quicos,
amb la seva important altura 1.441 m. que domina tot el pla del Baix
Ebre i més enllà.
(
El Caro, o Mont Caro és un cim del massís dels Ports de
Tortosa-Beseit, corresponent
al municipi de Roquetes , dins del Parc Natural dels Ports , és el
punt més alt del massís amb
una altitud de 1.441m.
i ha 18 KM.de Tortosa.). Quan he arribat als peus de la serralada ho
he vist tan emboirat que he girat cua i m'he arribat fins a Els
Reguers, un petit poble (nucli agregat) que forma part de Tortosa, i
llavors he entès perquè aquest petit poblet es diu així, doncs
està a la vora el barranc de la Vall Cervera.
I
fins avui aquest migdia, mentre estava per Roquetes no ha sortit el
sol, primer tímidament, però després ha estat esplendorós , fou
llavors quan vaig poder afirmar decidit
que havia anat
a escampar la Boira. Continuarà
Després
d'aguantar la respiració i anar
a escampar la Boira, tot i així n'anirem
parlant, tot anant cap a la independència...
Víctor Lluelles i Cardona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada