Dificultats de l’ANC en el relleu de Carme Forcadell
Carme Forcadell | ANC
Els equilibris
basculen entre els partidaris de promoure una nova direcció de perfil
més progressista i els favorables a recuperar la llista unitària, segons
l’ARA
Nerea Rodríguez
El Singular
L’ANC té dificultats i està encallada en la successió de Carme Forcadell al capdavant de l’entitat sobiranista, que s’ha de produir el proper mes de maig. Segons publica l’ARA,
aquest fet s’estaria convertint en “un autèntic maldecap successori que
fa setmanes que ocupa destacats dirigents de l’entitat, fins ara amb
poc èxit”. Assegura també el diari, que els equilibris basculen ara
entre els partidaris de promoure una nova direcció de perfil més
progressista amb l’objectiu d’eixamplar la base social independentista
de cara al 27-S -Forcadell i el seu entorn- i els favorables a un
secretariat clarament decantat a recuperar la idea de la llista unitària
sobiranista -l’entorn del vicepresident, Jaume Marfany, i el
coordinador d’incidència política, Pere Pugès-.
Alhora, revela l’ARA que la cúpula de l’ANC ha sondejat en les darreres
setmanes diferents persones com a successores de Forcadell. Entre
aquestes hi ha el professor d’Història Moderna de la UB i exdirector del
Museu d’Història de Catalunya, Agustí Alcoberro.
D’altra banda, fins ara han declinat la invitació a postular-se per a la
presidència l’editor, director del Centre Cultural del Born i
vicepresident d’Òmnium Cultural, Quim Torra; l’historiador i un dels
fundadors de l’entitat Miquel Strubell, i l’exeurodiputat d’ICV Raül
Romeva, que ha deixat la militància fa poc.
L’entorn de Pugès i Marfany assegura, segons el mateix diari, que té un nom pràcticament lligat,
si bé no volen donar pistes. “Ens hi juguem massa per jugar amb això”,
diuen. La seva prioritat és, ara com ara, que la nova direcció promogui
per al 27-S dues llistes sobiranistes: una a l’entorn de Mas amb, com a
mínim, CDC, ERC i MES, i una altra entorn de la CUP.
L'independentisme comença el compte enrere per
a les plebiscitàries amb molta feina per fer i moltes incògnites per
resoldre en poc temps
Vilaweb A tot just sis mesos, avui, de les
eleccions probablement més importants de la història de Catalunya, en
què la ciutadania es pronunciarà sobre si vol que sigui o no un nou
estat, l'independentisme afronta la recta final amb el primer repte de
revifar el procés després dels mesos d'incertesa arran del 9-N. I és que
el compte enrere ha començat, però el més calent encara és a l'aigüera
en molts àmbits, i queden moltes incògnites per resoldre. I si, des de
la Diada del 2012, quan pot situar-se l'inici del procés, el mapa
polític i social a Catalunya ha sofert canvis profunds, en poden arribar
encara molts més en el pròxim mig any.
L'acord del 14 de gener
entre els grans partits i entitats sobiranistes per anar a les eleccions
al setembre en candidatures separades, que dibuixa un camí clar fins al
27-S, està en una fase incipient de desenvolupament, i les
desconfiances que van dur a la crisi prèvia no semblen del tot
superades, fins al punt que hi ha veus que ja dubten de la convocatòria
d'eleccions, i d'altres que volen ressuscitar el debat de la llista
unitària. La ciutadania ha rebut amb enuig l'atzucac, i l'entusiasme
dels últims anys sembla esmorteït, tal com indiquen unes enquestes que,
això sí, mai han deixat d'atorgar la majoria parlamentària a
l'independentisme. La feina en aquest mig any que ve, en tot cas, és
gegantina, i implica tornar a engrescar la ciutadania i reforçar la
majoria explicant molt bé el projecte del nou país que es vol conformar.
Això és el que ja estan fent l'ANC, immersa també en un procés de
renovació intern, i Òmnium, que han reiniciat la mobilització i
recuperaran en breu la campanya unitària 'Ara és l'hora' per mirar
d'arribar i de convèncer el màxim de catalans.
Per fer-ho, pot ser un element clau el full de ruta posterior al
27-S, un esborrany que ja han pactat alguns partits i entitats en espera
que el redactat es pugui concretar i el consens es pugui obrir en els
pròxims mesos. El document inclourà tots els passos a fer, i els
terminis aproximats, entre l'eventual triomf del 27-S i la proclamació
de la independència. I això, dissipar al màxim totes les incerteses que
genera l'etapa de transició, més que la viabilitat futura d'un estat
català, de la qual gairebé ningú dubta, serà bàsic per decantar cap al
sí els que ho veuen menys clar. El govern ho sap, i per minimitzar
riscos i tenir a punt el màxim d'elements el dia D+1, fins i tot davant
d'una actitud hostil de l'Estat, ha nomenat Carles Viver i Pi-Sunyer nou
comissionat de la Transició Nacional, per executar en part els plans
que va dissenyar com a president del Consell Assessor per a la Transició
Nacional.
En paral·lel, i alhora que gestionen el dia a dia, els partits que
donen suport al govern treballen per deixar a punt les estructures
d'estat que caldran. Per això, CiU i ERC van aprovar un pressupost de
transició que inclou en la llei d'acompanyament un seguit d'estructures
que ja s'estan planificant, com ara el desplegament de l'Agència
Tributària, la creació d'una Seguretat Social pròpia o plans directors
sobre energia o infraestructures. I per ajudar-hi, ERC ha incorporat
tres experts al govern. Tot plegat, s'haurà de fer amb els constants
bastons a les rodes que hi posa el govern espanyol, en forma de recursos
al TC contra qualsevol tràmit relacionat amb el procés, en un context,
per cert, ja de total judicialització de la vida política pels nombrosos
casos de corrupció que estan en plena tramitació. Les eleccions municipals, clau
Per si no n'hi hagués prou, el 24 de maig arriben unes municipals
que, a la seva transcendència habitual i lògica a escala local, hi
afegiran aquest any una lectura en clau nacional. Artur Mas i Oriol
Junqueras han fet una crida a convertir-les en unes preliminars del
27-S, ja que ajuntaments i diputacions poden i han de jugar un paper de
reforç indispensable per al procés. I no tan sols en un àmbit
estrictament polític –d'aquí també en sortirà la renovació de
l'Associació de Municipis per la Independència, un actor cabdal–, sinó
també perquè les administracions locals són la crossa per arribar allà
on el govern no pot, en un moment encara de penúria financera, en la
prestació de serveis bàsics.
Tot plegat, de fet, ja arriba en un context econòmic més
esperançador. Tot i que la millora no hagi arribat ni de bon tros a tota
la població, el govern estatal del PP ho vol aprofitar no tan sols per
perpetuar-se en el poder (amb el discurs de la recuperació, i la
intenció de dilatar tant com pugui les eleccions que toquen a final
d'any perquè aquesta es consolidi), sinó també per mirar de neutralitzar
un sobiranisme que molts encara atribueixen a causes purament
econòmiques. La reobertura del debat del finançament passat el 24-M és
un roc a la faixa amb què Madrid pot voler seduir una part dels catalans
amb alguna millora del model actual (en cap cas un pacte fiscal), però
el govern ja ha deixat clar que aquest no és el seu projecte, i que ja
ha passat de pantalla. El 27-S es confirmarà si el conjunt de la
ciutadania també.
'Per aquí és per on plora la criatura: pensar-se que s'utilitza el català per fotre'
VilawebLa cara més visible de la catalanofòbia
s'ha vist amb les aberrants mostres d'alegria pel fet que una part de
les víctimes de l'accident de l'avió de Germanwings fossin catalanes.
Eren tan bèsties els missatges que el Ministeri d'Interior espanyol no
ha tingut més remei que fer-li obrir una investigació a la fiscalia;
veurem en què queda.
Però més enllà d'això, i de l'excel·lent
feina que fan col·lectius com ara Drets per evitar la impunitat
d'aquests actes xenòfobs, hi ha també una catalanofòbia més tènue, menys
visible, molt més impregnada, més estesa i de baixa intensitat per
utilitzar termes emprats en el seu dia per parlar del terrorisme que no
matava. Exemple d'això: qüestionar que Artur Mas fes la roda de premsa
en català. François Hollande, president de França, la va fer en francès
perquè és francès. Angela Merkel, cancellera alemanya, la va fer en
alemany perquè és alemanya. Mariano Rajoy, president espanyol, la va fer
en espanyol perquè és espanyol.
En canvi, Artur Mas, president de Catalunya, la va fer en català per
(com és sabut) provocar. El pitjor d'això no és que es critiqui Mas per
aquest fet sinó la creença absolutament interioritzada que el president
de la Generalitat ha de fer la roda de premsa en castellà 'per
respecte'. És a dir, hi ha el pensament íntim que Mas és, abans que res,
un maleducat. Per aquí és per on plora la criatura: pensar-se que
s'utilitza el català per fotre. Com si hi hagués un únic idioma oficial
de compareixença i condol institucional. Com si a Catalunya tots els
catalans parléssim castellà entre nosaltres i només féssim el canvi al
català quan detectem un castellanoparlant només per poder tenir una
conversa encriptada. Aquesta idea tan incrustada evidencia dues coses:
una ignorància infinita i també la certesa que s'ha de parlar en
castellà 'perquè això és Espanya'. I això, evidentment, exclou la
possibilitat que el català sigui considerat un idioma espanyol. I ara,
germans, federeu-vos en pau.
Amancio Ortega, Belén Frau (IKEA) i Rosa Tous són els directius que com a caps farien més feliços als treballadors espanyols
LES CLAUS
Són resultats d'una enquesta elaborada per Adecco.Andreu
Buenafuente i Joan Manuel Serrat segueixen a l'entrenador de futbol.Els
catalans serien feliços treballant a Google, L ́Oreal i Mercadona
El fundador d'Inditex, Amancio Ortega, l'ex directora general de Ikea Ibèrica, Belén Frau, i el president de Mercadona, Juan Roig, són els líders empresarials amb els quals els espanyols serien més feliços a l'hora de treballar, segons es desprèn d'una enquesta elaborada per Adecco.
En concret, el 29,4% dels espanyols tria com a superior amb el qual
seria feliç treballant a l'amo de la signatura Inditex, que és valorat
com a millor cap per més d'un de cada quatre espanyols.
A continuació es troba Belén Frau, amb un 24,9% de respostes
afirmatives, mentre que el màxim executiu de Mercadona obté un 22,9% de
valoració, per davant de la consellera delegada de Microsoft Ibèrica,
María Garaña, amb el 18,1%, i la presidenta del Banc Santander, Ana
Patrícia Botín, que aconsegueix el 15,2%.
Guardiola, escollit pels catalans Pels treballadors catalans, el seu cap ideal seria l'entrenador de futbol Pep Guardiola, triat pel 42,8% dels enquestats; seguit pel presentador de televisió Andreu Buenafuente (35,5%) i el cantant Joan Manuel Serrat
(26,5%). D'igual manera, pels treballadors catalans les empreses en les
quals creuen que serien més feliços treballant són Google (56,6%), L
́Oreal (48,3%) i Mercadona (46,8%).
Característiques d’un bon cap
La figura del cap sol ser controvertida, en funció́ de la seva
capacitat de lideratge i de gestió́ de l'equip un cap pot ser considerat
bo o dolent pels seus empleats. De l’enquesta d’Adecco se’n pot deduir
que la majoria de els treballadors enquestats (95,9%) considera que un bon cap és aquell que “es posa mans a l’obra” per treure el treball de l'equip endavant.
Les nits electorals són una mala feina per als periodistes.
Els polítics tenen l'estranya habilitat de trobar sempre alguna part del
resultat on agafar-se per tal de declarar-se vencedors. Totals o
parcials, tant hi fa. Ací costa molt de reconèixer la derrota, i ahir en
tinguérem una prova sensacional quan el portaveu del PP va destacar,
com si fos una victòria pròpia, que el bipartidisme no s'hagués ensorrat
a Andalusia. I és cert que el bipartidisme no s'ha ensorrat, però el PP
sí, i precisament ací és on rau la clau de la nit: a Andalusia ha
començat l'adéu al poder del Partit Popular.
El PSOE ha destacat, evidentment, el fet d'haver mantingut el
nombre d'escons. Tenint com té la pressió de Podem, cal reconèixer que
no era gens fàcil. Haurem d'esperar al maig per a veure si això es
trasllada a la resta de l'estat espanyol o no. Però de moment el
resultat de Susana Díaz és un bàlsam que de segur que sabran aprofitar.
Sobretot perquè Podem ha fet un resultat que cal considerar molt
discret. Per a algú que ve de zero seria un gran resultat, però per a
ells no, car es presenten amb els aires que es presenten. Podem no vol
ser un partit secundari, un soci menor, sinó el partit que guanya i
arracona la 'casta'. Això els fa atractius i això els ha fet destacar. I
si l'ambició és aquesta, la veritat és que amb el 14% dels vots a
Andalusia no en tenen ni per a començar. Encara menys si el PSOE els
aguanta bé l'envit. (Per cert, un detall molt interessant és que cap
enquesta no els donava un resultat tan baix…)
Per contrast, qui pot estar més que content és Ciutadans, que amb
una carrera meteòrica ha aconseguit nou diputats venint del no-res. És
evident que, com passa amb Podem, la sobreexposició mediàtica dels seus
líders hi té un paper destacat. Però la realitat és que des d'ahir a
Andalusia només cinc punts separen Podem de Ciutadans. Dit d'una altra
manera, que el nombre de votants de Ciutadans equival al 60% dels vots
que té Podem. La dada és demolidora, novament, per als deliris de
grandesa de Pablo Iglesias.
Ara, siga com siga, la suma de tots dos partits 'renovadors' no
arriba a significar ni la quarta part dels votants andalusos, cosa que
prova que l'ensulsiada total del sistema polític espanyol que es va
anunciar és ben lluny, encara. Hi ha l'ensulsiada d'Esquerra Unida,
certament, però el PSOE aguanta bé, tot i els enormes escàndols de
corrupció dels quals Podem tant de benefici compta traure sempre.
On hi ha la notícia, doncs? La gran notícia d'ahir és sens dubte
l'ensorrament del Partit Popular. Tot li ha anat a la contra i no és pas
fàcil de veure per on podria rectificar i com podria recuperar un poc
d'oxigen amb vista a les eleccions del maig. Per al País Valencià i les
Illes no hi hauria cap notícia tan bona com la confirmació d'aquesta
caiguda per a posar fi definitivament a dècades de bogeria política i
retornar una mica de dignitat a les institucions. I, pel que fa al
Principat, no és pas una qüestió menor que el govern d'Espanya siga més
feble que mai, precisament en el moment que Catalunya votarà la
independència. El 2015 es posa, certament, interessant.
El 80% dels votants han optat per la creació de la nova comarca · La participació ha estat del 47%
VilawebEl sí s'ha imposat a la consulta per a la
creació de la nova comarca del Moianès als deu municipis concernits. El
80% dels votants han votat que sí. La participació total ha estat del
47%. Tot i que no es tractava pas d'una consulta vinculant, era un dels
darrers passos que mancaven per a la creació de la nova comarca. Aquest
resultat formarà part de l'expedient administratiu que ha de servir de
base per a la llei del parlament que crearà la nova comarca. Poc després
de les eleccions municipals del 24 de maig, el Moianès podria esdevenir
una comarca constituïda.
Aquests són els resultats per municipis:
—Calders: 41,26% de participació – 281 sí / 51 no / 1 blanc / 2 altres
—Castellcir: 46,5% de participació – 237 sí / 23 no / 1 blanc
—Collsuspina: 68,4% de participació – 95 sí / 84 no / 7 blanc
—Castellterçol: 43,39% de participació – 629 sí / 227 no / 16 blanc / 8 altres
—Monistrol de Calders: 45% de participació – 178 sí / 84 no / 4 blanc / 7 altres
—L'Estany: 64% de participació – 195 sí / 18 no / 9 blanc / 3 altres
—Granera: 59,45% de participació – 42 sí / 2 no
—Sant Quirze Safaja: 31,31% de participació – 136 sí / 16 no / 3 blanc
—Santa Maria d'Oló: 67,22% de participació – 326 sí / 266 no / 11 blanc / 8 altres
—Moià: 45,70% de participació – 2028 sí / 70 no / 42 blanc / 40 altres
El batlle de Moià i president del Consorci del Moianès, Dionís
Guiteras, ha reclamat al govern català que ara compleixi i enllesteixi
l'avantprojecte de llei de creació de la comarca tan aviat com sigui
possible. Així mateix, ha dit que el territori havia actuat envers la
consulta 'amb il·lusió, ganes i optimisme'. Guiteras ha fet aquestes
declaracions després del recompte de vots, acompanyat de la resta de
batlles del Moianès.
Deu consells per als pares sobre els grups de WhatsApp de l'escola
L'ús que fan els pares dels grups de WhatsApp de l'escola pot perjudicar l'autonomia i la responsabilitat dels nens
Vilaweb'Algú em pot dir quins són els deures de
matemàtiques? En Pau no saps els exercicis que s'han de fer'. Una
conversa qualsevol d'un grup de WhatsApp de pares i mares d'una escola
pot començar així i d'aquesta manera, diu el sociòleg i professor dels
Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, Francesc Núñez. En un cas com
aquest, la responsabilitat dels fill (d'en Pau) queda relegada a demanar
al fet que els pares enviïn un missatge al grup de pares de l'escola
del WhatsApp.
Seguint amb l'exemple, els nens resolen el seu dubte
i els pares esdevenen en una mena d'agenda escolar, assumint, totalment
o parcial, les responsabilitats dels infants, quan no hauria de ser
així. 'El procés educatiu i maduratiu l'han de fer els nens i els pares
han d'acompanyar-los, guiar-los, però no fer-los la feina', explica la
professora dels Estudis d'Educació i Psicologia de la UOC, Nati Cabrera.
Els pares poden pensar que ajuden els nens facilitant-los el camí,
però en realitat els impedeixen que es facin seves les responsabilitats
que els pertoquen. 'Evitar la caiguda no acostuma a ser bo. Si un dia
s'equivoquen, l'endemà estaran més atents. Tot el que envolta les
tasques educatives també són accions, actituds que els fan créixer i
madurar, i els educa', diu Cabrera. Entendre els usos del Whatsapp
Els pares, segons Núñez, s'han d'educar en els usos i pràctiques
vinculats al WhatsApp perquè cal tenir molt present que aquests nous
espais de comunicació són 'persistents', no s'esborra el que es diu, es
reenvia fàcilment de mòbil a mòbil i no se sap mai qui ho pot acabar
veient. El sociòleg entén que són eines molt útils per comunicar-se,
organitzar-se i estar al dia, però també és fàcil que permetin caure en
la indignació, en la crítica irreflexiva contra professors o en
discussions i generalitzacions que poden crear mal ambient.
Aquesta és la proposta, en forma de decàleg, que fa Núñez als pares per fer un bon ús dels grups de WhatsApp de l'escola:
1- Ser respectuós, no fer comentaris ofensius de cap tipus.
2- No precipitar-se en els comentaris, deixar passar un temps prudencial abans de respondre: no respondre WhatsApp en calent.
3- Posar en dubte la credibilitat dels continguts, assegurar-ne la veracitat i no fer judicis de valor previs.
4- Evitar alarmes innecessàries: una cosa que afecta un individu no té per què afectar tothom.
5- Vigilar amb l’etiquetatge, no crear imatges falses de les persones (professors, estudiants, mares o pares).
6- Tenir present la descontextualització, és a dir, donar importància
al context de producció, recepció i reproducció de les notícies o
comentaris.
7- No explicar qüestions personals ni enviar missatges brossa (fotos, acudits o «mems» que a nosaltres ens semblen divertits).
8- Evitar discussions personalitzades.
9- Tenir present 'l’efecte grandària': un comentari irrespectuós en
un espai públic (com WhatsApp) pren una dimensió que escapa del nostre
control.
10- Pensar en la imatge personal i familiar que es transmet.
'El problema no és l’instrument sinó l’ús que se’n fa: una cosa és
mantenir bones relacions amb la comunitat de pares i una altra és
convertir la relació entre pares en una agenda paral·lela que eviti que
els nens facin l’esforç que han de fer per a assumir les seves
responsabilitats', conclou Nati Cabrera.
L'entitat vol aprofitar el Barça-Madrid d'aquesta nit per fer "un nou acte de reivindicació"
Bernat Vilaró
El Singular
L'ANC fa una crida per omplir el Camp Nou d'estelades en el
partit que jugaran aquesta nit el Barça i el Reial Madrid. "El món ens
mira. Fem un nou acte de reivindicació. Porta l'estelada al Camp Nou!", demana l'entitat independentista a través de les xarxes socials.
La campanya ha tingut força ressò a Twitter, amb més de 500 repiulades,
i al Facebook a més de 5.200 els agrada la imatge que ha difós l'ANC i
més de 2.200 persones l'han compartit. Caldrà veure si, aquesta nit, el
Camp Nou torna a ser un clam independentista.
57è Ral·li Internacional de Cotxes d'Època Barcelona- Sitges 2015
Descripció
L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias; l’alcalde de
Sitges, Miquel Forns; la presidenta de Foment de Turisme, Maria Marín;
la Pubilla i l’Hereu de Sitges, Nadia Viana i Josep Van Gorkom, seran
els encarregats de donar el tret de sortida a la prova.
Els cotxes recorreran un trajecte de 40 quilòmetres entre la
ciutat comtal i Sitges per l’autovia C-31. L’arribada del primer
automòbil al Port d’Aiguadolç de Sitges està prevista a les 12 hores.
Seguidament, els cotxes sortiran del port per dirigir-se a la zona de La
Fragata, on arribaran cap a les 13 hores. Els cotxes antics quedaran
exposats al públic al Passeig de la Ribera fins a les 19 hores.
#rallibcnsitges15
Agenda Ral.li Sitges 2015 Del 02 de març al 21 de març 2015 Exposició en el Centre Comercial L'illa Diagonal de cotxes d'època i motos que participaran en la propera edició del 22 de març.
Dissabte, 21 de març de 2015 • 10:00h Arribada dels participants al
centre comercial L'illa Diagonal de Barcelona. Exposició dels cotxes i
motos fins a les 17:00 hores • 10:00h - 19:00h Activitats del circuit de motos elèctriques tant per adults com per nens • 10:00h - 11:00h Exposició de vehicles súper esportius de luxe • 13:00h - 17:00h i de 13h-17h Exposició de vehicles súper esportius de luxe • 13:00h - 14:30h Concurs del millor cotxe i el millor so.
Diumenge, 22 de març de 2015 • 8.30 a 10:00 hores Reunió dels inscrits, vestits d'època, a la Plaça Sant Jaume. Esmorzar • 10:00h - 19:00h Activitats circuit de motos elèctriques tant per adults com per nens. • 10:30 hores Sortida del Ral·licap a Sitges.
La sortida la donarà el il·lustríssim alcalde de Barcelona Xavier
Trias, la presidenta de Foment del Turisme de Sitges la senyora Maria
Marin, l'alcalde de Sitges Miquel Forns, la Pubilla de Sitges Nadia
Viana i l'Hereu de Sitges Josep Van Gorkom. La caravana passarà pels següents carrers i localitats:
Barcelona
Des de la Plaça Sant Jaume, C/.Ferran, Rambles, Plaça Catalunya,
Ronda Universitat, Ronda Sant Antoni, C/. Sepúlveda, Paral.lel, Plaça
España, Gran Vía, C/. Badal, Constitució
L’Hospitalet de Llobregat
Santa Eulàlia, Enric Prat de la Riba, C/. Barcelona,
Cornellà de Llobregat
Carretera de L’Hospitalet, Av. de la Fama, C/. Tirso de Molina, Av. del Baix Llobregat Enllaç amb la C-245 Sant Boi de Llobregat Viladecans Gavà Castelldefels (C-246) Costes de Garraf
• 12:00 h Arribada del primer cotxe al port d'Aiguadolç de Sitges. Recepció oferta per la direcció del Port d'Aiguadolç. • 12:30 h Sortida del port d'Aiguadolç • 12:30 - 13:00 h. Desfilada a Sitges pels carrers:
Avinguda Port d'Aiguadolç, Emerencià Roig i Raventós, Avinguda
Balmins, Port Alegre, Rafael Llopart, Jesús, Plaça Cap de la Vila,
Parellades, Bonaire, Passeig de la Ribera fins Calipolis, Passeig de la
Ribera (part terra), La Fragata • 13:00h Arribada dels Cotxes a la Fragata i concurs de l'elegància. • 13:00h - 19: 00h els aproximadament 65 cotxes quedaran exposats al Passeig de la Ribera • 19:00h Sortida de vehicles • 19:00h Final activitat circuit motos elèctriques.
Finalitza la primera jornada del 57è Ral*li Internacional de Cotxes d'Època Barcelona - Sitges¿
Malgrat les condicions climatològiques adverses, s'han fet també algunes de les activitats programades a Sitges.
Tot i la condicions meteorològiques adverses, aquest matí
Barcelona i Sitges han pogut dur a terme una bona part de les activitats
paral·leles programades dins de la primera jornada de la 57ª edició del
Ral·li Internacional de Cotxes d'Època Barcelona - Sitges.
Els
participants al Ral·li de demà diumenge, provinents de diferents punts
d'Espanya i d'Europa, s'han concentrat aquest matí a l'Avinguda Diagonal
de Barcelona, davant del centre comercial l'Illa Diagonal, per passar
el procés de verificacions dels cotxes i motocicletes antigues que
participaran a la prova, tots fabricats amb anterioritat a 1928. Els
vehicles han quedat exposats en aquest punt de l'Avinguda Diagonal fins a
les 17 hores, on els vianants i aficionats als cotxes clàssics s'hi han
apropat per admirar aquestes peces de museu.
Paral·lelament, a
Sitges, tot i les adverses condicions meteorològiques, s'ha pogut dur a
terme amb una gran afluència la concentració de cotxes supersportius de
luxe programada dins d'aquest cap de setmana del motor, així com la
visita d'aquests participants a les Caves Pere Ventura, un dels
patrocinadors del Ral·li. La conducció en circuit de motocicletes
elèctriques s'ha posposat per a demà.
Demà diumenge 22 a les
10.30h la caravana de clàssics del Ral·li Internacional de Cotxes
d'Època Barcelona - Sitges sortirà de la plaça Sant Jaume de Barcelona
en direcció Sitges. Els 63 cotxes i 13 motocicletes participants a la
cursa començaran a arribar a la plaça a partir de les 8.30h. L'alcalde
de Barcelona, Xavier Trias, l'alcalde de Sitges, Miquel Forns, la
presidenta de Foment de Sitges, Maria Marín, i la Pubilla i l'Hereu de
Sitges, Nadia Viana i Josep Van Gorkom, seran els encarregats de donar
el tret de sortida de la prova. Els vehicles prendran l'autovia C-31
fins a Castelldefels, per continuar per la carretera de les costes del
Garraf. Està previst que el primer cotxe arribi al Port d'Aiguadolç de
Sitges a les 12.00 hores, punt on els cotxes es reagruparan per, tot
seguit, sortir i fer recorregut cap al centre de la localitat, fins a la
plaça de La Fragata. Els vehicles clàssics quedaran exposats al públic
al Passeig de la Ribera fins a les 17.30 hores. L'entrega de premis en
les diferents categories es farà a les 16.30 hores a l'Hotel Calipolis
de Sitges.
Entre els cotxes participants al Ral·li, destaca la
presència d'un Darracq de 1900, un dels més antics que es tenen té
constància, conduït per Guillem Planas. Destaquen també el Vauxhall de
1904 d'Alexis Llaveria, un Darracq de 1905 de Salvador Berenguer, un
Panhard-Levassor de 1907 de Cèsar Pau Alentorn, i un Hispano Suiza de
1907 de l'Albert i Ramon Buxeda, que va participar en la primera edició
del Ral·li i que ha repetit en altres ocasions.
El Ral·li comptarà
amb algunes cares conegudes de l'escena catalana. El reconegut actor
Joel Joan, i l'actriu, Anna Sahun, participaran en la prova, en què
també hi haurà l'advocada i tertuliana, Magda Oranich.
Així
mateix, demà es reprendran les activitats paral·leles a Sitges. De 10
del matí a 19h de la tarda el públic podrà participar en la conducció en
circuit de motocicletes elèctriques, una activitat pensada per a nens i
adults.
La
setmana passada tornava el Dragon Khan. Primer la incorporació
d'assessors al govern per enfortir les estructures d'estat i divendres
13, al matí, nova enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).
I a la tarda, principi d'acord de la Taula de
les forces polítiques i socials per a l'Estat propi, majoritàries les
forces però incompleta la Taula. Tot plegat podria significar poca
cohesió política, però... ¿cultural? Acostumats a viure accelerats amb
el capteniment sobre l'estat polític del moment, costa mirar d'on venim i
qui ens acompanya. Fem-ho, i en el mínim (o màxim segons qui ho miri)
de la darrera muntanya russa, l'enquesta del CEO.
"Vol que
Catalunya sigui esdevingui un estat independent?" Sí el 44,1%, no el
48,0%. L'anterior pregunta fou al desembre passat, en plena eufòria, i
si bé amb grandària de la mostra i metodologia diferent, el resultat
fou sí el 44,5%, no el 45,3%. Canvi poc significatiu en el sí, més
significatiu en el no. Però si s'observa la resposta a "Creu que
Catalunya hauria de ser..." al desembre "...un Estat independent", el
36,2% i ara, el 39,1 %, i "...un Estat dins una Espanya federal", doncs
del 28,9% al 26,1%. Per tant "un Estat" el volen dos de cada tres
residents a Catalunya, al desembre i ara. És això fragmentació de la
nostra societat? No, és decisió col·lectiva. "Un Estat" el volen dos de cada tres residents a Catalunya. Fragmentació de la nostra societat? No, decisió col·lectiva"
On seria la possible fragmentació? On se situa el gran debat de moltes
nacions. Aquestes són les nostres respostes a preguntes habituals del
CEO, eixordades per les anteriors, atenció!!! Només dos de cada deu
catalans o catalanes estan d'acord o molt d'acord amb que "cal baixar
els impostos, encara que això̀ impliqui reduir serveis i prestacions
públiques" i, en canvi, molt majoritàriament estan d'acord o molt
d'acord amb tot això: que "el Govern hauria de prendre mesures per
reduir les diferències en els nivells d'ingressos" (87%); que "les
parelles de gais i lesbianes han de poder adoptar fills en les mateixes
condicions que les parelles heterosexuals" (75%); que "la religió́ no
hauria de tenir cap influència en la política" (89%); i que "algú́ amb
plenes facultats hauria de poder decidir quan vol morir" (85%). Quins
percentatges!!! Si alguna cultura cohesiona, és la catalana, qui ho pot
dubtar? Quin poble!!!
Al setembre la decisió serà si anar del
Dragon Khan al Furius Baco –atracció a nivell però amb gran
acceleració–. I amb tota la tranquil·litat, perquè el país, que és la
seva gent i la seva cohesió, està vist que decidirà el que vulgui, com
ja opina. És que ha après al Tibidabo, on el Josep Maria de La Vilella
Baixa, a El Foraster, hi situava, amb alegria, l'únic avió en
el que hi ha pujat. S'entén, des d'allà s'hi pot divisar, a l'oest i a
l'est, respectivament, la Floresta i l'Avinguda Pearson, dos dels espais
amb que la nostra cultura homenatjà a L'home que va portar la llum a Catalunya. És així com en Xavier Moret subtitulà el seu llibre Dr. Pearson
(Ed. Columna). I hauria fet encara més si no haguessin torpedinat el
Lusitania, a l'Atlàntic nord. Era l'any 1915, en fa cent.
Barcelona redescubre un nuevo mirador, la Torre de les Aigües
La edificación, de 311 peldaños y 63 metros de altura, fue durante años la principal atalaya del barrio | Una fiesta ciudadana reivindica este domingo el uso ciudadano de este nuevo equipamiento urbano
Barcelona| 20/03/2015 - 15:52h | LA VANGUARDIA 20/03/2015 - 17:47h
Alcantarilla de la Sociedad de Aguas de Barcelona Ladera Derecha del
Besós, que estuvo en la avenida del Portal de l'Àngel de Barcelona hasta
el 2002 Arxiu Històric del Poblenou
Torre de les Aigües del Besòs Wikimedia / Inesvidal
Barcelona redescubrirá este domingo un nuevo mirador, la Torre de les Aigües de Poblenou, en la plaza Ramon Calsina, construida en 1882 y durante mucho tiempo la atalaya
del barrio con su imponente estructura de ladrillo de 63 metros de
altura. Generaciones de niños estuvieron durante años intrigados con el reloj
de la torre, de sólo seis números. "¿Los días no tienen 24 horas?", les
preguntaban a sus padres, que en la mayoría de los casos no sabían qué
responder.
El reloj era en realidad un indicador de un
depósito de agua de 600.000 litros. Los ciudadanos pueden descubrir
ahora ese y otros secretos de una de las principales señas de identidad
de Poblenou. La torre, obra del arquitecto Pere Falqués, el mismo que
diseñó las farolas modernistas del paseo de Gracia de Barcelona, recogía
el agua de un caudal subterráneo del río Besòs, la almacenaba en ese
depósito y la bombeaba hacia la ciudad.
La construcción fue
impulsada por la Sociedad de Aguas de Barcelona Ladera Derecha del
Besòs. Una alcantarilla con el anagrama de esta sociedad, creada por el
industrial Javier Camps, fue visible en la avenida del Portal de l'Àngel
hasta comienzos del siglo XXI. Ahora la alcantarilla forma parte del
museo que gestiona el Arxiu Històric del Poblenou en la Torre de les Aigües y en su edificio anexo, la Casa de Vàlvules.
Los
análisis químicos establecieron en su día que se trataba de aguas
freáticas de excelente calidad, pero no tuvieron en cuenta la proximidad
del mar y los efectos de la sobreexplotación de los acuíferos. En 1890,
apenas ocho años después de que su empresa comenzara a canalizar agua
hacia Barcelona -que a principios del siglo XIX era una ciudad con
graves problemas de suministro-, el sueño empresarial de Javier Camps se
desmoronó como un castillo de naipes. El agua se había salinizado tanto
que ni siquiera era apta para el riego, según un demoledor informe del
Ayuntamiento de Barcelona.
La torre dejó de funcionar y tuvo
varios dueños a partir de ese momento. El último, la industria Macosa,
que utilizó el agua salada para la refrigeración de sus hornos. Esta
empresa siderúrgica, que se integró en la multinacional Alstom y se
trasladó a la localidad de Santa Perpètua de Mogoda en 1994, donó a la
ciudad la Torre de les Aigües y ahora es de titularidad municipal. El
Ayuntamiento ha cedido durante 15 años su gestión al Arxiu Històric del
Poblenou, que organiza visitas guiadas -incluso nocturnas
y a la carta- y quiere convertir este edificio en un nuevo reclamo
turístico de Barcelona, como explica su presidente, Jordi Fossas. La
torre ha sido rehabilitada por completo. Los tres millones de euros que
ha costado la restauración han corrido a cargo de la empresa Agbar.
Merece
la pena subir los 311 peldaños de la torre, siempre y cuando no se
tenga vértigo. Las vistas son impresionantes y demuestran la profunda
transformación de esta zona de Barcelona. Una fiesta popular
quiere impulsar este domingo la recuperación ciudadana de la
edificación. Los actos comenzarán a las diez de la mañana, con una
jornada de puertas abiertas. Poco después, la Colla dels Gegants del
Poblenou bailará para pequeños y grandes, y presentará en sociedad una
nueva figura, el Gegantó dela Torre. A lo largo del día, habrá varias
visitas guiadas hasta la terraza de la torre y una comida popular.
El
resto de los platos fuertes del programa de festejos serán un
espectáculo de danza de las bailarinas y coreógrafas Triana Doce y Eva
Yufra (a las 12 horas), los cantos de la Coral Eirené (13 horas), una
breve pieza teatral sobre la quiebra de la Sociedad de Aguas de
Barcelona Ladera Derecha del Besòs (17 horas) y un pasacalles de les
Colles de Diables del Poblenou (19:30 horas). El broche de oro lo pondrá
un espectáculo de pirotecnia desde la cúpula de la torre a las 20
horas.
El partit de Joan Carretero desestima finalment fer coalició amb Solidaritat
Xavier Lladó
El Singular
Rcat se'n va amb CiU per formar candidatura a les eleccions a la ciutat de Girona. El partit de Joan Carretero fa un gir i desestima finalment fer coalició amb Solidaritat, talment com va fer Avancem
que després d'amagar un acord amb Esquerra va informar la setmana
passada que sumava també al projecte de Carles Puigdemont, alcalde de la
ciutat.
Rcat i CiU han tancat un acord i en donaran els detalls aquesta tarda. Carles Bonaventura, que actualment és regidor d'Rcat, ocuparà el número 13 de la llista
i Rosa Cruz un lloc simbòlic. RCat havia mantingut també negociacions
amb Solidaritat però finalment s'ha decantat per CiU. El partit va fer
coalició amb la CUP després de les passades eleccions municipals, un
acord que es va trencar arran de l'abstenció de Bonaventura que va
facilitar l'adquisició del fons d'art Santos-Torroella.
David Fernández presenta el full de ruta de la CUP
El partit aprova el seu full de ruta que inclou la formació d'un govern de ruptura nacional, social i democràtica i la DUI
Bernat Vilaró
El Singular
El consell polític de la CUP ha aprovat avui avui la proposta del full de ruta cap a la independència.
Els diputats David Fernándesz i Quim Arrufat han presentat els dos
documents aprovats, un amb l'ideari amb el qual es presentarà a les
eleccions del 27-S, i l'altre amb el full de ruta per a després dels
comicis, tal i com va avançar ahir elSingular.
La CUP fa un pas endavant i, tal i com ha assenyalat Fernández, "no posa condicions a ningú"
i pretén "ser generós amb la resta de forces polítiques". De fet, la
formació independentista vol que el full de ruta no només el subscriguin
els partits sobiranistes, sinó també una àmplia representació de la
societat civil.
Govern de ruptura i DUI
Els full de ruta de la CUP se centra en 5 terminis després del 27 de setembre. El primer és crear un govern de ruptura nacional, social i democràtica
que faci una declaració unilateral d'independència (segon pas). En
tercer lloc, que aquest govern elabori un programa d'emergència social
i, per últim, que creï la hisenda pública catalana (quart punt) i la
Constitució del nou Estat català (cinquè).
En la roda de premsa de presentació del full de ruta, Fernández ha
destacat que "és un document de treball, una primera oferta política".
"No posem condicions ni exigències, és un codi obert, només posem una
núnica condició, que és no renunciar, no dilatar i no diluir", ha afegit el diputat independentista.
Ara caldrà veure com conflueixen la proposta de la CUP amb el full de ruta que van acordar CDC, ERC, EUiA, MES i l'ANC, Òmnium i l'AMI, i que van decidir no signar fins a finals de mes precisament per esperar la CUP, a més d'Unió i ICV.
El llibre VI tanca el procés de compilació,
que es va iniciar fa més de 500 anys
LAURA DÍAZ-ROIG Barcelona |
Fer un testament, comprar un pis o gestionar una
comunitat de propietaris. El dret civil és el dret de les persones, és
per tot arreu i afecta en el dia a dia de qualsevol ciutadà. “És el dret
que regula els aspectes fonamentals de la nostra vida, forma part de la
mentalitat dels catalans i de la identitat de Catalunya”, explica Joan
Carles Ollé, degà del Col·legi de Notaris de Catalunya i president de la
Comissió de Codificació de Catalunya.
Catalunya té,
històricament, un dret civil propi. De fet, es va començar a recopilar
cap a mitjans del segle XIII i, des de llavors, es va considerar la
redacció definitiva fins al segle XV, quan es va iniciar el moviment
compilador català. L’arrelament d’aquest dret a Catalunya era tan
profund que fins i tot els Decrets de Nova Planta es van veure obligats a
mantenir-lo i respectar-lo, tot i que es va prohibir modificar-lo i
legislar. Ara, amb l’avantprojecte del llibre VI -aprovat al febrer pel
Govern i que aquesta setmana ha superat les esmenes a la totalitat al
Parlament-, culmina tot el procés.
“El moviment
compilatori actual va començar a principis dels 80 i ha continuat amb
els diferents governs de la Generalitat, ininterrompudament. Aquesta
continuïtat ha sigut molt important, sense diferències segons el color
polític”, diu Ollé. Segons el conseller de Justícia, Germà Gordó, la
culminació de la codificació civil catalana compleix amb la competència
exclusiva en matèria de dret civil que estableix l’Estatut (excepte les
matèries incloses a l’article 149 de la Constitució). Així, el codi
queda tancat: el llibre I regula l’estructura futura, el llibre II és el
relatiu a la persona i la família, el III fa referència a les persones
jurídiques civils (associacions i fundacions), el IV al dret de
successions, el V als drets reals i el VI als contractes i obligacions.
Un Codi obert
Els llibres es poden actualitzar d’acord amb l’evolució social
Tot i que el llibre VI tanca el procés, el Codi Civil català permet
actualitzar i reformar el dret d’acord amb l’evolució de la societat.
“S’ha fet amb la modalitat de codi obert, inspirat en el dret holandès.
Quedarà complet però es podrà anar enriquint”, recorda Ollé. De fet, els
diferents llibres s’han aprovat i incorporat en moments diferents de
manera flexible sense distorsionar el conjunt. Amb el Codi Civil de
Catalunya acabat ja no caldrà recórrer a la normativa espanyola, com
passava fins ara. “Fins ara el Codi estava pràcticament complet en
matèria de família, successions, drets reals, propietat horitzontal,
donacions, etc., però en matèria d’obligacions, com per exemple en la
compra d’un habitatge, ens regíem per l’espanyol”, explica Ollé. L’últim
llibre regula la compravenda, el contracte civil per antonomàsia, que
fins ara es regulava pel dret espanyol, i dóna noves opcions al ciutadà
per protegir-se millor. “El perfil general és un accent marcadament
social, una línia molt clara per reforçar la posició del comprador,
donant-li més garanties i mesures de protecció del seu dret”, diu Ollé.
Un dret propi
El Codi Civil parteix d’un dret històric però s’ha modernitzat
El dret civil català està fortament arrelat al país, però el codi ha
nascut amb una mirada molt present a les tendències modernes del dret
internacional i s’ha convertit en un dels més moderns i innovadors
d’Europa, sense res a envejar al dels països més avançats del nostre
entorn. “S’han conservat, degudament actualitzades, aquelles
institucions tradicionals que es considera que són útils als ciutadans
però no hem dubtat a incorporar noves figures del dret europeu”, explica
el director de la Comissió de Codificació de Catalunya, que insisteix
que el dret civil ha de ser útil per als juristes i eficaç per a les
persones “per resoldre les relacions jurídiques i de la societat
actual”. La compilació del 1960 era un text de gran qualitat jurídica,
malgrat les limitacions de l’època, i, segons els experts que han
liderat el procés d’elaboració, “ha sigut una base molt bona”.
El principi nuclear del dret civil català és el de la llibertat civil,
el respecte a la llibertat de pactes i a la llibertat de la persona.
Segons alguns autors, en el dret català les persones estan autoritzades a
fer tot allò que la llei no prohibeix expressament.
Règim del matrimoni
A Catalunya hi ha separació de béns; a l’Estat, règim de guanys
Una de les grans diferències històriques entre el dret civil espanyol i
el català és el règim econòmic matrimonial: a Catalunya existeix la
separació de béns, mentre que a Espanya el règim és el de guanys. “És
molt modern i respon a la mentalitat actual. De fet, territoris com el
País Valencià ho han canviat i moltes famílies s’hi han acollit. En
canvi, a Catalunya ningú fa uns capítols matrimonials per fer-ho al
revés, és molt excepcional. Ho tenim molt assumit i no volem que quedin
barrejats els deutes o problemes que pugui tenir l’altre”, diu Ollé. El
Codi Civil català també inclou la regulació de les parelles de fet, que
abans figurava en una llei especial, equiparant les parelles homosexuals
amb les heterosexuals. Un aspecte nou va ser la introducció de la
figura de la pàtria potestat compartida en cas de divorci però d’una
manera flexible, assignant al jutge un marge ampli de decisió.
La llegítima
A Catalunya és d’un quart i a l’Estat de dos terços
El dret successori català també es diferencia molt de l’espanyol: a
Catalunya, en cas que no hi hagi testament, si no hi ha fills, la
parella hereta per davant dels pares. El Codi Civil català equipara
també els drets en matèria de successions d’un membre d’una parella
estable (pactat en escriptura pública o amb dos anys de convivència
ininterrompuda) amb els d’un matrimoni en cas que no hi hagi testament.
“En el Codi Civil estatal no hi ha una regulació de la parella de fet,
som molt avançats en aquest sentit”, apunta Ollé.
Tanmateix, una de les diferències més importants amb el dret comú
(espanyol) és la regulació de la llegítima. “A Catalunya la llegítima,
que és la part de l’herència que has de reservar als hereus forçosos
d’entre els familiars més propers (fills o pares), és d’un quart. És a
dir, puc disposar dels meus béns a favor de qui vulgui a excepció
d’aquesta part. A la resta d’Espanya la llegítima és de dues terceres
parts, i això limita molt la llibertat de la persona per disposar dels
seus diners”, detalla el degà dels notaris, que afegeix que hi ha casos
molt concrets en què sí que es pot privar algú d’aquesta llegítima.
Col·laboració mútua
La comissió la formen agents
diversos i ha buscat el consens
El procés d’elaboració del Codi Civil català s’ha dut a terme, segons
Ollé, amb una “col·laboració estreta” en el si de la comissió, on estan
representats “tota la societat civil, els operadors jurídics, les
institucions i els col·legis professionals”. “Ha sigut un gran exemple
de cooperació entre els poders públics i la societat civil”, insisteix.
La comissió està formada per notaris, advocats, catedràtics, professors
d’universitat, advocats de l’Estat, registradors de la propietat i
magistrats, mentre que l’Observatori de Dret Privat, que és l’òrgan
d’assessorament i seguiment, el formen exconsellers de Justícia, els
presidents dels col·legis professionals, les principals institucions
juristes i juristes de prestigi reconegut designats per les formacions
polítiques amb representació al Parlament.
“Aquest procés suposa que quan les lleis civils arriben al Parlament tenen un ampli grau de consens”, conclou Ollé.
Esmenes a la totalitat rebutjades
Aquest dimecres el Parlament va admetre a tràmit el projecte de llei
del Govern del llibre VI del Codi Civil de Catalunya, després que es
rebutgessin per 102 vots a 26 les esmenes a la totalitat que hi havien
presentat el Partit Popular i Ciutadans. A part de ser la culminació de
la compilació, que es va iniciar al segle XV, aquest llibre tracta un
aspecte fonamental, com són els contractes i les obligacions. El nou
text serà tramitat pel procediment d’urgència perquè pugui veure la llum
abans que s’acabi aquesta legislatura. El projecte d’aquest llibre sisè
regula el contracte de compravenda i de permuta, estableix les
obligacions del comprador i del venedor, i inclou la nova regulació de
l’avantatge injust per evitar casos clars d’abusos d’una de les parts en
la transacció, així com vetllar per la justícia de l’intercanvi. També
especifica els diferents contractes, com l’actualització de la permuta,
l’aprofitament urbanístic a canvi d’una construcció futura, els
contractes de cultiu i els arrendaments rústics o de pastures.
La figura del president és més apreciada en el conjunt de l’electorat que les sigles de la federació
EL PATI DESCOBERT |
La compareixença del president de la Generalitat a la
comissió d’investigació del cas Pujol dilluns passat ha tornat a posar
sobre la taula la importància que té Artur Mas per a CiU. Amb una
formació erosionada per diversos processos judicials i l’oposició
abraonant-s’hi, Mas s’erigia al Parlament com el principal actiu
convergent per parar els cops.
Tant en els seus inicis com a conseller en cap de
la Generalitat, en l’últim govern de Jordi Pujol, com en les dues
legislatures com a cap de l’oposició, Mas va conservar força bona
valoració en el conjunt de l’electorat. La nota mitjana que li posaven
els ciutadans sempre passava de l’aprovat. Els sondejos indicaven que
mai va generar grans passions entre el mateix electorat de CiU, però al
mateix temps tampoc despertava animadversions entre els rivals polítics.
Eren, també, anys en què la desafecció política no estava tan estesa
com ara.
Així, les dades del CEO mostren com, del 2006 al
2010, la valoració de Mas entre el conjunt de la població es va mantenir
considerablement estable al voltant del 5,3. Entre les persones que
manifestaven intenció de votar CiU al Parlament, la valoració del seu
líder era força més alta i rondava el 7, fluctuant sempre entre el 6,8 i
el 7,4. Fins i tot en època preelectoral, a pocs mesos de les eleccions
del novembre del 2010, la seva valoració no sobrepassava el 7. L’etapa
de Mas com a cap de l’oposició va deixar una imatge d’un candidat de
perfil moderat, intel·ligent i responsable, però també d’un personatge
lluny encara del seu predecessor a la federació en carisma i empenta.
En el mateix període, entre els potencials votants
d’ERC, la figura de Mas es va veure amb gran escepticisme. No va ser
fins a l’abril del 2010, a les portes de la campanya per les eleccions
catalanes, en què Mas va aprovar per primera vegada entre l’electorat
republicà.
Amb el temps, però, la valoració del líder de CiU
ha canviat i la presidència l’ha fet surar. El primer punt d’inflexió va
ser el de les eleccions del novembre del 2010. Mas va deixar de ser el
cap de l’oposició per adoptar el paper de president, que, ràpidament, va
catapultar-lo. De fet, en el baròmetre del CEO del gener del 2011 la
valoració de Mas va millorar considerablement entre tots els grups de
l’electorat (6,2). No obstant, la lluna de mel va durar relativament poc
i la seva valoració va començar a fluctuar en funció de les decisions
que prenia. Les retallades van erosionar-lo. El desgast va fer que els
votants d’altres partits comencessin a ser molt severs amb la seva
figura, que va anar baixant en valoració fins a suspendre en la nota
mitjana el novembre del 2013. A l’últim CEO la nota era d’un 4,7.
ERC: valora Mas, desconfia de CiU
Les eleccions anticipades el novembre del 2012 havien sigut el segon
punt d’inflexió. Hi ha un lleuger canvi, en positiu, entre el seu propi
electorat però, sobretot, la valoració augmenta entre els votants d’ERC:
l’agenda sobiranista eleva la seva puntuació gairebé al notable (6,7).
Aquesta nova passió per Mas no s’estén a les sigles que
encapçala. Els votants republicans atorguen a CiU, de mitjana, un
aprovat just. El president genera molta més confiança entre els votants
republicans que no pas la federació. Entre els votants de CiU no es
produeix aquest doble barem: l’avaluació del seu líder i la del partit
és similar.
Ben diferent és la lectura que en fan les persones
que manifesten interès per votar la CUP. Amb dades de l’octubre del
2012, la valoració de Mas se situava en el 4,5, fins a 1,4 punts per
sota de la mitjana del conjunt de l’electorat. Tanmateix, mentre que en
els últims mesos la població ha tendit a valorar el president de manera
més negativa -bàsicament per l’efecte de la molt mala puntuació dels
votants espanyolistes-, entre els votants de la CUP la valoració ha
augmentat lleugerament i s’ha acostat, en l’últim baròmetre, a
l’aprovat. Es detecta el mateix fenomen entre els d’ERC: la valoració
que els futurs votants de la CUP atorguen a CiU és molt més baixa que la
del president.
Penalitzat per l’espanyolisme
Amb tot, les enquestes assenyalen que,
des de l’inici del 2010, Mas ha millorat considerablement en
l’avaluació que en fan els votants sobiranistes. D’aquí també la
convicció que la idea de la llista del president podia funcionar
després del 9-N. És rellevant entre els futurs votants d’ERC (per qui
ha augmentat la valoració en 1,7 punts). En canvi, la valoració de Mas
ha caigut en picat entre l’electorat espanyolista. Entre els del PP, per
exemple, la nota de Mas ha passat del 4,7 (2006) a l’1,7 (2014).
Fins al 2012, tant quan governava el tripartit i
era a l’oposició com quan va començar la primera legislatura, Mas
recollia valoracions força positives. El nou escenari de la política
catalana -marcat per l’avenç del procés sobiranista- va impulsar la
imatge del president entre l’electorat favorable a la independència i la
va deprimir entre l’unionista. L’electorat s’ha polaritzat. Molt més
ben valorat que el seu partit, el gran dubte que hi ha sobre la taula és
si Artur Mas aconseguirà que els votants prioritzin la seva imatge o
acabi pesant més la marca CiU, que ara s’endevina més com un llast que
com un atribut.
La Catosfera és un cicle de debats en profunditat i xerrades
inspiradores sobre les novetats tecnològiques i del món d’Internet,
que ha esdevingut el punt de trobada anual dels
sectors més emprenedors i actius de la Internet catalana.
Organitzada per l’Ajuntament de Girona i Tirabol Produccions a la
ciutat de Girona, la Catosfera ha incorporat també a l’aplec inicial de
blocaires –i més tard tuitaires– que va constituir el seu esperit
fundacional, la dimensió empresarial del sector a Catalunya.
Des de la seva aparició a meitat dels anys 90, Internet no ha parat
de créixer i evolucionar arreu del planeta. A Catalunya, no només no
n’ha estat una excepció, sinó que ha resultat una eina especialment
útil i eficaç per posicionar el nostre país a escala mundial. Segons
SoftCatalà, la llengua catalana es troba entre les 20 primeres del món pel que fa al nombre de pàgines web per parlant, mentre que per nombre de parlants ocuparíem la posició 88 del planeta, segons un estudi de la Generalitat de Catalunya. El domini .CAT és el primer domini genèric que s’atorga a una comunitat lingüística i cultural.
El català va ser la segona llengua d’ús a la Viquipèdia, n’és la
dissetena en nombre d’articles i sis dels deu webs amb més audiència
d’Internet tenen el català com a llengua d’ús. Existeixen prop de 10
milions de catalano- parlants i, tot i així, el català està
considerada la vuitena llengua del món en entrada a Internet. Una
finestra que ens ha permès sortir al món i donar-nos a conèixer,
crear projectes universals, empreses de referència i donar cabuda a les
seus d’algunes de les principals empreses tecnològiques del món. Internet està sent una de les principals estructures d’estat, i apostar-hi és un dels nostres punts forts.
Les jornades centrals de la Catosfera 2015 tindran lloc divendres 20 i dissabte 21 de març, mentre que les activitats formatives complementàries s’esdevindran entre el 23 i el 28 de març. Divendres 20 de març serà el torn de les ponències inaugurals –2 o 3 ponències de 30 minuts d’exposició sota el paraigua «Catalunya, un país interconnectat»–
que comptaran amb destacades personalitats catalanes de la xarxa ja
sigui en l’àmbit de l’emprenedoria, la comunicació, la publicitat o
l’enginyeria.
L’endemà, dissabte 21 de març, hi haurà 3 taules durant el matí i tres més a la tarda
–cadascuna d’una hora de durada i amb dos ponents que disposaran de 20
minuts per exposar el seu projecte i 20 minuts més per interactuar amb
el públic. El contingut troncal de les taules del matí es focalitzarà
en la temàtica de la Catosfera d’enguany –Internet com a estructura d’estat–
mentre que a la tarda es concentrarà en la presentació de projectes
d’emprenedors i empreses catalanes més rellevants del darrer any.
Tant divendres com dissabte hi haurà espais d’oci entre exposicions i
taules per tal que públic i ponents puguin intercanviar opinions i
parers.
..............................
Catosfera 2015
El punt de trobada de la internet catalana
20-28 març 2015 / Girona
Entrada gratuïta, places limitades
Inscriu-te a la Catosfera 2015
L'entrada a la Catosfera és gratuïta però les places són limitades. Inscriu-te ara per assegurar-te l'assistència a les jornades.
La frase no és meua. La va escriure José Eduardo Agualusa
referint-se als jueus, però supose que l'escriptor angolès, bon
coneixedor de la realitat catalana, no tindria cap dubte a adaptar-la:
un català és algú a qui sempre recorden que ho és. En tota circumstància
i condició, com si fos un mal que arrossega de manera ineluctable.
Ho hem tornat a veure en ocasió de l'assassinat del matrimoni
d'Antoni Cirera i Dolors Sànchez, a Tunis. El diari El Mundo, com qui no
diu res, va escriure en el subtítol de la notícia que els dos morts
'tenien fortes conviccions catalanistes', cosa que va moure un notable
enrenou. Perquè què caram tenen a veure les fortes conviccions
catalanistes, que efectivament les tenien, amb el fet de caure víctimes
d'una emboscada gihadista al bell mig de Tunísia?
En vista de les nombroses crítiques rebudes, el diari va retirar
la definició del subtítol però, així i tot, la va mantenir dins la
notícia. I la pregunta òbvia és si aquesta mateixa gent haurien posat
per títol una cosa com ara 'el matrimoni tenia fortes conviccions
ecologistes' o 'fortes conviccions esquerranistes' o 'fortes conviccions
espanyoles'. Tots sabem que no i tots sabem, doncs, què significa
aquell subtítol, en aquest context.
El fet més alarmant és que ni s'adonen de què fan. La
banalització de l'anticatalanisme a Espanya ja ha arribat a aquest punt
tan greu i segurament irreversible: a ells els resulta incomprensible
fins i tot que ens molestem o que fem sentir el nostre descontentament
per la seua actuació. Perquè ni ens entenen ni tenen la més mínima
capacitat d'empatia amb nosaltres. I aquesta situació, paradoxalment, és
una de les demostracions més contundents que els camins ja s'han
separat i que cadascú camina en una direcció diferent.
Reivindicar la riquesa de l'exili cultural català del 39
Agullana inaugura un espai que recorda autors,
artistes, músics i pedagogs que van continuar creant fora de Catalunya,
molts a camps de refugiats
VilawebAgullana va ser un dels punts claus de la
sortida a l'exili de bona part de la Generalitat republicana i dels
intel·lectuals de l'època. Ara, setanta-sis anys més tard, el poble
acull un espai dedicat a l'exili cultural. L'objectiu és posar en valor
la riquesa d'aquest patrimoni i reivindicar que, més enllà de figures
conegudes com Pau Casals o Mercè Rodoreda, també hi va haver desenes de
mestres, pintors o pensadors que van seguir creant fora de Catalunya. A
més Agullana també vol fer-se un lloc en l'espai de memòria que s'està
teixint a banda i banda dels Pirineus.
Entre la darrera setmana
del mes de gener i la primera del mes de febrer de l'any 1939, Agullana,
concretament el coll de la Manrella, va ser una de les vies de fuga de
l'exili republicà. Per allà hi va passar una àmplia representació
d'intel·lectuals de la Institució de les Lletres Catalanes i també bona
part del govern republicà. Aquest fet ha motivat a l'ajuntament de la
localitat a impulsar un centre que recordi la vessant cultural de
l'exili català. L’espai, que s’inaugura avui, s'ha batejat amb el nom de
'L'exili cultural català de 1939' i està situat en un edifici de la
plaça de l'Església.
L'exposició recupera materials originals i rescata facetes poc
conegudes d'artistes. Per exemple, es poden veure il·lustracions de
Rodoreda o de Calders que feien per a cobertes de llibres d'altres
companys. També s’hi veuen els butlletins fets a mà que alguns mestres
de català feien des dels camps de concentració i el material que
empraven per fer classes als adults. La vessant artística és una de les
més reivindicades i la mostra acull alguns originals de cartellistes,
pintors i il·lustradors que a través de la seva obra van reflectir
moments de l'exili i les vivències dels camps de refugiats.
La mostra es completa amb tres audiovisuals. Una d'aquestes
projeccions és el documental 'Una cultura a l'exili', fet expressament
per l’ocasió i que compta amb la participació d'historiadors i narra la
desertització cultural que va patir Catalunya després de la Guerra
Civil. El segon arxiu es dedica a la literatura i es tracta d'una
antologia de textos dels autors més importants complementada amb
fotografies de Georges Bartolí i Sandra Genís. També s'hi pot veure 'Art
exiliat’, una ressenya d'artistes plàstics de l'exili i algunes imatges
de les obres més significatives.
El projecte neix vinculat al Museu Memorial de l'Exili
de la Jonquera i complementa la seva oferta expositiva i educativa. El
MUME està més centrat en la vessant sociopolítica i, en canvi, Agullana
dóna una visió més cultural d'aquests anys. A pocs quilòmetres a la
rodona també hi ha d'altres llocs d'interès dedicats a l’exili com ara
la maternitat d'Elna o el memorial que es vol fer al lloc on hi havia el
camp de refugiats de Rivesaltes.
