dimecres, 31 de desembre del 2014

El «perill» de les neules i els torrons

BON NADAL, Malgrat tot

El «perill» de les neules i els torrons

La doctora Marta Busquets Romagosa descriu els principals dolços d'aquestes dates i dóna quatre consells per pair-los correctament

| ND 30/12/2014 a les 12:17h

Els polvorons, un altre dels clàssics d'aquests dies. Foto: Jennifer Woodard Maderazo/Flickr

Els mantecados, els polvorons, els torrons, els massapans, les neules... tot de dolços típics d'aquests dies, que es mengen pràcticament a cada àpat festiu -Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any, Reis...-, però que també poden ser un perill per a la salut si es mengen en grans quantitats.

Tots aquests dolços tenen un alt valor energètic. Contenen hidrats de carboni -dels sucres i la farina-, proteïnes d'alta qualitat -de la clara d'ou- i greixos saturats -del llard i la mantega. L'excés de sucres provoca un augment dels radicals lliures que es relacionen amb l'envelliment cel·lular, la gran quantitat de greixos saturats augmenta els nivells de colesterol en sang i el seu dipòsit a les artèries. A més, l'excés de calories afavoreix l'augment de pes.

Totes aquestes postres formen part de la tradició i no han de faltar a taula, però el secret rau en consumir-les en moderació. Com sempre, és millor "poc i bo". I, després de cada àpat, durant la sobretaula, és del tot recomanable una infusió. I tampoc no està de més sortir a fer una passejadeta.

Torrons:

L'origen del torró s'ubica a la península aràbiga. L'ametlla i la mel s'usaven a Al-Andalus per a la fabricació de nombrosos dolços. Els àrabs van portar aquestes postres a les costes del mediterrani, especialment a l'Estat espanyol i Itàlia. A Alacant, al segle XV, ja era un dolç famós.

Actualmemt, torró és sinònim de Nadal, una massa dolça obtinguda per la cocció de mel o sucre, a la que s'incorporen ametlles pelades i torrades. A la massa se li pot afegir clara d'ou perquè emulsioni. La pasta s'amassa i se li dona forma rectangular o de coca. Els nuclis principals de producció se situen a Alacant, València i les comarques de Lleida.

Neules:

Les neules són un dels dolços més típics de la cuina catalana per Nadal. Provenen de les hòsties fines que s'elaboraven als monestirs. Possiblement ja existien abans dels torrons. Al 1267, Jaume I les oferia als seus comensals. En un principi eren planes o en forma de barca -d'aquí el seu nom en castellà "barquillos"-, i abans de ser cuites eren gravades en relleu amb escuts o textos breus.

Són dolços lleugers i cruixents, de forma cilíndrica i allargada. Es composen d'una massa molt líquida, feta amb farina, sucre, clara d'ou, ratlladura de llimona, vainilla i mantega. Tot i el seu aspecte lleuger, són un aliment d'alt contingut energètic, que a les sobretaules de Nadal acompanya els torrons.

Mantecados:

És un dolç que es caracteritza por la seva massa de llard de porc. El seu origen data del segle XVI, propiciat per l'excedent de cereals i llard d'Andalusía -uns diuen d'Estepa i altres d'Antequera. S'elaboren "mantecados de calidad" també a Toledo i Valladolid. Estan fets de llard de porc, farina i sucre, i poden ser d'ametlla, de xocolata, de llimona o milfulles.

Polvorons:

És una coca petita de farina, llard i sucre que es desfà en pols en menjar-la. Són famosos els d'Andalusia, Castella-Lleó i Navarra.  La seva composició és a base de farina, llard, sucre, canyella, ametlles picades i d'altres additius, com coco ratllat, sèsam, etc. La seva composició és semblant a la dels "mantecados", però porta ametlla, en diferents proporcions segons la seva categoria. Tenen, a més, una forma més allargada i van recoberts de sucre en pols o glass.


* Marta Busquets Romagosa, Clínica de la Dra. Marta Busquets i membre de Saluspot.

David Fernàndez passa llista al PP de les vergonyes de l'estat espanyol

BON NADAL, Malgrat tot.
Dijous  16.10.2014  17:31

David Fernàndez passa llista al PP de les vergonyes de l'estat espanyol

'Condecorar la División Azul, indultar i ascendir torturadors, pagar nòmina als colpistes del 23-F...'

Vilaweb
El PP va rebre només el suport de Ciutadans ahir al parlament per demanar que fossin sancionats per llei els mossos d'esquadra que donessin suport a la independència de Catalunya. S'hi van oposar CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP. El diputat del PP que va presentar la proposta, Pere Calbó, va rebre una allisada de David Fernández, de la CUP, que li va demanar d'entrada que digués una sola actuació del mossos que no hagués respectat la neutralitat que ha de complir aquest cos policíac. A l'hora, va engegar una llarga tirallonga de casos en què l'estat espanyol ha vulnerat la neutralitat en benefici d'organitzacions ultres, entitats franquistes o condemnats pel GAL. Per exemple, 'ascendir Tejero, després d'haver fet una festassa celebrant el 23-F, pagar la nòmina encara avui als colpistes del 23-F, condecorar la División Azul, indultar i ascendir torturadors, fer batudes racistes pel color de la pell...'

Woody Allen acomiada el 2014 tocant jazz al Liceu

BON NADAL
Dimecres  31.12.2014  06:00

Woody Allen acomiada el 2014 tocant jazz al Liceu

El cineasta inaugura el nou Suite Festival amb la seva New Orleans Jazz Band

VilawebEl clarinet de Woody Allen obre el Suite Festival BCN Music Experience, un nou cicle de concerts impulsat per la promotora Clipper's que té per seu el Gran Teatre del Liceu. Allen i la seva New Orleans Jazz Band obren foc aquest vespre acomiadant l'any 2014, en una vetllada que es podrà allargar després amb sopar i revetlla de Cap d'Any al Foyer del Liceu.
Woody Allen & The New Orleans Jazz Band oferirà un repertori centrat en temes del millor jazz internacional, alguns dels quals molt vinculats als seus films.
Aquest primer festival compta amb onze artistes, la majoria internacionals. A més d'Allen, hi haurà Van Morrison, Gregory Porter, Ara Malikian, Bob Geldof, Els Amics de les Arts, Luz Casal i Antonio Orozco. Resten per descobrir tres artistes, que el festival anunciarà a principi del 2015.
En la línia de les grans sales del món
'Amb aquest nou cicle es potencia el Gran Teatre del Liceu com el gran "concert hall" de referència de Barcelona --diuen els organitzadors--, en la línia dels grans recintes del món, com el Royal Albert Hall de Londres, l'Olympia de París o el Carnegie Hall de Nova York, que tenen programació estable dels millors concerts de pop, rock, jazz o folk, entre més gèneres musicals contemporanis.' L'activitat del festival és compatible amb la temporada pròpia del teatre, que no s'alterarà.

Segons el president de Clipper's, Juli Guiu, el festival té un pressupost d'1,25 milions d'euros. Un 25% és finançat amb fons públics amb la fórmula de crèdit reintegrable. De la resta, 250.000 euros els aporten patrocinadors, i els altres s'han de sufragar amb ingressos de taquilla.

Cervesa contra el cava , per Editorial El Singular

BON NADAL

Opinió.
31/12/2014

Cervesa contra el cava

"La ruptura emocional que tants esquinçaments de vestidures provoca a Madrid, ara va i són ells mateixos els qui la racionalitzen comercialment"

Editorial El Singular
El brindis de la nit de Cap d'Any que faran els presentadors dels grups de comunicació Atresmedia i Mediaset no es farà amb cava, sinó amb cervesa. La iniciativa, que va començar el 2012, s'extén ara fins a la Televisió de Galícia. En total seran nou els canals privats de televisió espanyola que aquest any no brindaran amb cava, entre ells Antena3, la Sexta, Telecinco i Cuatro. Evidement qualsevol producte comercial té dret a fer publicitat en el mitjà que vulgui, com és el cas de la cervesa. Però un canvi d'aquesta mena es fa sempre sobre una certa demanda sociològica, i és en aquest punt on apareix el síntoma d'una certa animadversió espanyola contra el cava. Una animadversió que té flaire d'anticatalanisme implícit. La ruptura emocional que tants esquinçaments de vestidures provoca a Espanya, ara va i són ells mateixos els qui la racionalitzen comercialment. La sobirania política no acaba de rutllar, però la cultural ja ens la fan des de Madrid. I ja se sap que la cultura sempre precedeix la política.

dimarts, 30 de desembre del 2014

Forcadell no creu que Junqueras hagi de liderar ara el procés

BON NADAL
29/12/2014
Dret a Decidir

Forcadell no creu que Junqueras hagi de liderar ara el procés

Carme Forcadell
La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell

La presidenta de l'ANC afirma que Mas "és un actiu a escala internacional i seria complicat rellevar-lo"

Alèxia L. Ferret
El Singular
La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, ha defensat avui que el president de la Generalitat, Artur Mas, segueixi al capdavant del procés sobiranista després d'unes eleccions plebiscitàries perquè és un actiu a escala internacional i seria "complicat" rellevar-lo.

En aquest sentit, Forcadell ha assegurat que "a escala internacional, Mas és un actiu. Posar una altra persona [Oriol Junqueras] ara seria complicat", i ha afirmat que entén que “hi hagi gent enfadada i nerviosa per la falta d'acord per convocar eleccions plebiscitàries a Catalunya”.

Forcadell ha reclamat que els partits sobiranistes arribin a un acord aviat perquè aquestes eleccions, que defineix com la segona volta del 9N, no poden estar "massa allunyades" del procés participatiu de principis de novembre, i ha assegurat que està esperançada que aquest acord es produeixi.

La presidenta de l'ANC ha rebutjat que l'independentisme s'estigui desinflant o que hagi tocat sostre, i ha apuntat que ella no coneix a ningú que estigués a favor de la independència i que ara ja no ho estigui, i en canvi si coneix casos de persones no independentistes que ara donen suport a la secessió.

Última crida de Mas abans de resoldre la incògnita de les plebiscitàries

BON NADAL

Última crida de Mas abans de resoldre la incògnita de les plebiscitàries

El president de la Generalitat encapçala la darrera reunió del Govern el 2014, hores abans que pronunciï el seu discurs de Cap d'Any i en ple estira-i-arronsa amb ERC pel format d'unes eventuals eleccions anticipades

ARA Barcelona |
L'hora del desenllaç de la pugna per les eleccions plebiscitàries s'acosta. Des del Govern ja s'apunta que la incògnita sobre si els catalans seran o no cridats a les urnes durant el primer trimestre del 2015 es resoldrà just després de Reis. Aquest dimarts, el president de la Generalitat, Artur Mas, encapçala la darrera reunió del Govern el 2014 i, a les 21.00 hores, oferirà el tradicional missatge de Cap d'Any. Ho farà des del Saló Mare de Déu de Montserrat del Palau de la Generalitat. Un discurs que ha aixecat expectació per la crida que pugui fer en un moment en què la negociació amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, per pactar el format d'unes plebiscitàries no troba encara vies de solució.
Tampoc va servir per acostar posicions la cimera a cinc bandes que van celebrar dissabte passat al Palau de la Generalitat Mas, Junqueras i els caps visibles de les tres grans entitats del sobiranisme civil: Carme Forcadell (ANC), Muriel Casals (Òmnium Cultural) i Josep Maria Vila d'Abadal (AMI). La proposta híbrida de les entitats civils, a mig camí de les fórmules proposades per Mas i Junqueras, no va convèncer cap dels dos actors polítics del procés sobiranista. Mas es nega de moment a avançar eleccions si no és per configurar una llista unitària, transversal i sense sigles de partits, amb la independència com a únic punt programàtic. Junqueras, en canvi, rebutja la llista única convençut que no sumaria prou suports i reivindica les candidatures separades amb un paraigua identificatiu comú que les distingeixi clarament com a opcions independentistes. Aquest dimarts, Junqueras ha tornat a emplaçar Mas a convocar eleccions de seguida.
Les entitats civils suggerien unes plebiscitàries amb dues llistes: una d'encapçalada per Mas, farcida de personalitats de la societat civil i sense biaix de partits, i una segona liderada per Junqueras, amb el segell de partit d'ERC. A l'espera del que digui Mas en les últimes hores del 2014, els següents passos del procés sobiranista s'hauran de fixar definitivament en l'arrencada del nou any.

El compromís que necessitem, per Grup GELA

BON NADAL
OPINIÓ

Grup GELA

30.12.2014

El compromís que necessitem

Vilaweb
 
Segons les dades de l'Ethnologue (www.ethnologue.com), el 94,2% de la humanitat parla el 5,5% de les llengües, o, si es vol d'una altra manera, el 5,8% de la humanitat parla el 94,5% de les llengües del món. Si tenim en compte que el 5,5% inclou totes les llengües que tenen més d'un milió de parlants, és evident que és molt més 'normal' que una llengua tingui 50.000 parlants que no que en tingui cinquanta milions. Segons la mateixa font, només 23 llengües dels milers que es parlen al món tenen més de cinquanta milions de parlants. Allò que anomenem llengües minoritàries, doncs, són la majoria; i les dominants, una anomalia històrica que ningú no ha pogut demostrar que hagi estat beneficiosa per a la humanitat. Al capdavall, de pobles que hi han perdut molt més que la llengua quan han alimentat aquest 94,2%, n'hi ha molts. Però de pobles que hi hagin guanyat alguna cosa per haver renunciat a la seva llengua, no se'n coneix cap.

En vista d'aquestes dades, la preservació de la diversitat lingüística apareix ben bé com un objectiu impossible. Com es pot combatre aquesta desproporció? Encara més, com es pot combatre quan tot s'ha dissenyat perquè les llengües amb més parlants vagin ocupant tots els espais a l'abast? Cal tenir present que, si bé de llengües n'han mort sempre, mai no havien desaparegut amb la rapidesa i les proporcions actuals. Des que Colom va arribar a Amèrica, el nombre de llengües existents s'ha reduït a la meitat i, de les que han arribat fins aquí, es preveu que més de la meitat ja no arribin al segle XXII, un 20% perquè ja només tenen darrers parlants i un 80% perquè ja no es transmeten. També hi ha previsions que moltes de les que no es troben en cap d'aquests dos casos puguin desaparèixer durant el mateix període, atès que ja mostren símptomes del procés de substitució i atesa la velocitat dels processos.

També ens pot ajudar a entendre a quina mena de fenomen ens enfrontem tenir present que, no fa ni cinc segles, tres de les llengües que s'han escampat més enllà dels seus territoris --espanyol, anglès i francès-- tenien uns sis milions, quatre milions i tres milions de parlants respectivament.

Alguns encara interpreten que aquesta expansió de les llengües colonials facilita la comunicació. Però la comunicació implica l'intercanvi, i no sembla que aquest hagi estat el fonament de les relacions entre els pobles que han imposat la seva llengua i els que l'han abandonada. És per això que, si volem que la comunicació sigui real i no tan sols una forma de submissió, és imprescindible un canvi profund en la dinàmica de les llengües. I aquest canvi implica el compromís dels parlants de llengües dominants.

Ho faci conscientment o no, quan un parlant d'una llengua dominant impossibilita l'ús de les llengües subordinades contribueix a la mort de les llengües, perquè suma a la banda del 94,5% i impedeix que el 5,5% es mantingui o creixi. Cal tenir present que no fa ni vint anys que aquesta proporció era 94% i 6%. El desequilibri va avançant, doncs. I és cert que hi ha molta pressió per a acréixer el 94%, però un individu que diu no és molt més eficaç que totes les polítiques lingüístiques. Tenim aquesta llibertat, i, per tant, aquesta responsabilitat.

Sigui com sigui, sempre és més gratificant de resistir les pressions i optar per la llibertat que no actuar com un agent de l'imperialisme lingüístic. Perquè la diversitat lingüística no és tan sols cosa dels parlants de llengües subordinades. Com a humans, la necessitem tots. El restabliment de l'equilibri ecolingüístic repercuteix en tots els humans perquè implica relacions més igualitàries i més justes entre els pobles i pal·lia, doncs, les injustícies històriques. S'atribueix a Mitxelena la dita segons la qual una llengua no es perd perquè els qui no la saben no l'aprenguin, sinó perquè els qui la saben no la parlen ('Hizkuntza bat ez da galtzen ez dakitenek ikasten ez dutelako, dakitenek hitz egiten ez dutelako baizik'). És clar. Però ara cal un pas més. El restabliment, la replantació, demana que les llengües les aprenguin i les parlin també els qui de petits en van rebre una altra. Al capdavall, si anem prou enrere, tots tenim una petita llengua en el nostre passat. Moltes ja no les podrem recuperar mai, s'han perdut per sempre. Però en moltes altres encara hi som a temps. Parlants de llengües grans: us necessitem.

The Economist tanca el dossier català

BON NADAL,Malgrat tot.

The Economist tanca el dossier català

L'anuari preveu que, "amb sort", al 2015 hi haurà un nou govern espanyol que obrirà converses amb la Generalitat per a una major autonomia

Veu poc probables les plebiscitàries

| ND 29/12/2014 a les 23:59h
 
'The World in 2015' circumscriu el procés català a un afer intern espanyol durant el 2015. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.

"Els separatistes a Catalunya i la regió basca faran pressió per les seves causes, però no hi haurà separació aquest 2015." Ras i curt, l'anuari prospectiu que cada nou curs publica el setmanari britànic The Economist dóna per fet que el procés independentista català ha entrat en fase letàrgica, d'afer intern espanyol. En l'article destinat a preveure què passarà a Espanya l'any vinent, l'editor econòmic per a Europa, Merril Stevenson, té clar que el procés "dominarà la política [espanyola] com a mínim fins la primera meitat del 2015", però que tot plegat quedarà a l'expectativa dels comicis estatals del novembre.

El setmanari preveu a The World in 2015 que, "amb sort", el nou govern espanyol "serà prou astut com per obrir negociacions sobre una major autonomia per a Catalunya". Stevenson és conscient que un possible pacte fiscal entre l'Estat i la Generalitat "requerirà diners", uns diners "que l'Estat no té", apunta també. Però, tot seguit, treu dramatisme a la situació: "Però les converses poden durar anys."

I és que The Economist -a la mateixa publicació que el 2013 feia aparèixer tot d'estelades a la portada- veu que Mas només convocarà eleccions anticipades, convertides "en un plebiscit de facto", "si pot mantenir el moviment independentista unit darrere seu". I, en certa manera, en tant que veu poc probable aquesta variable, també veu poc probable l'avançament electoral.

Un procés fruit de la crisi

"La frustració catalana va en augment", avisa també, sent conscient que "les enquestes mostren que els catalans estan determinats a dir-hi la seva", davant d'un govern Rajoy que s'ha negat a escoltar-los en rodó. Tot amb tot, augura que, en cas de referèndum, els votants es decantarien més aviat "per un traspàs de majors poders des de Madrid que no pas per una independència total".

Tot plegat, enfocat des de la perspectiva que l'auge del moviment independentista és un resultat més de la crisi econòmica "en la rica i industrial Catalunya", i il·lustrant l'article amb un independentista que treu el cap en un mar de paraigües, amb el peu de foto: "Un català busca un lloc al sol."

En general, per a The Economist, l'Estat espanyol encara el 2015 com "una cursa plena de sots polítics i econòmics". Però poca cosa més.

"Trencar és difícil"

A grans trets, l'anàlisi de The Economist coincideix amb el de la publicació brussel·lenca EU Observer, que traça un paral·lelisme entre la situació que es dóna a Escòcia després del "no" a la independència del 18 de setembre amb el resultat del procés participatiu català del 9 de novembre, i avisa: "Trencar és difícil."

El magazine europeu assegura que s'era conscient que la votació catalana "no havia de canviar res" quant a l'statu quo espanyol, atesa l'oposició frontal del govern de Mariano Rajoy, del PSOE i del Tribunal Constitucional espanyol. "Tal com era d'esperar, la majoria dels catalans va optar per no votar", sentencia. "Només un de cada tres va anar a les urnes", descriu.

Tot amb tot, acaba concedint que tant a Escòcia com a Catalunya no hi ha hagut un punt i final, sinó un punt i a part: "Els partidaris de la independència han estat silenciats, però probablement no per molt de temps."

 
'Un català busca un lloc al sol', el peu de la foto que il·lustra l'article dedicat a l'Estat espanyol. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.

Cataluña: el pulso independentista

  BON NADAL

 

Cataluña: el pulso independentista

El 19 de septiembre, con los ecos del “No” en Escocia a la separación de Inglaterra aún presentes, en España, el Parlamento catalán adoptaba una ley autorizando una consulta sobre la independencia el próximo 9 de noviembre.
Pero pocos días después, la justicia española aprobaba el recurso de anticonstitucionalidad presentado por el presidente del Gobierno español, Mariano Rajoy.
Al contrario que en Escocia, donde el referéndum fue aprobado por Londres, Madrid se ha opuesto frontalmente a toda negociación con el presidente catalán, Artur Mas.

3.000 tones de raïm per Cap d'Any

BON NADAL

3.000 tones de raïm per Cap d'Any

Provinent sobretot d'Alacant i amb un preu similar al de l'any passat, preveu Mercabarna

, Mercabarna | ND 30/12/2014 a les 09:38h

El raïm, a punt per les dotze campanades. Foto: Laura Fíguls

Els majoristes de la fruita i hortalissa de Mercabarna calculen que enguany han servit fins a 3.000 tones de raïm blanc, provinent sobretot de la zona d'Alacant, amb motiu de les festes de Nadal i, sobretot, de Cap d'Any. Així ho va assegurar just a l'inici de festes el president del gremi, Jaume Flores, que va explicar que els preus són essencialment els mateixos de l'any passat. Així mateix, també han servit fins a 1.600 tones de pinyes, "a un preu una mica inferior que l'any passat".

I és que, globalment, Mercabarna tenia previst servir més de 95.000 tones de fruites i hortalisses aquests dies, entre un 2 i un 3% més que l'any passat. D'aquest total, el 22% haurà anat a l'exportació.

A banda del raïm blanc i la pinya, la patata també és un altre dels seus productes estrella d'aquestes dates -com a complement a estofats, peixos...-, arribant-ne a servir quatre milions de quilos, amb una baixada de preu respecte l'any passat de fins al 40%.

Més enllà d'aquests grans números, Flores també va ressaltar que, cada cop més, hi ha tot un seguit de fruites exòtiques que van aconseguint més i més penetració, com podrien ser els litxis o la cirera de contestació, provinent de Xile: "És un producte car, però cada vegada es demana més."

dilluns, 29 de desembre del 2014

La innocentada número 1 de Márquez

BON NADAL

La innocentada número 1 de Márquez

| ND 29/12/2014 a les 15:23h

El pilot de Cervera Marc Márquez va fer ahir la seva particular innocentada al publicar un tuit on assegurava que la temporada vinent correria a MotoGP amb el dorsal 1 i no amb el 93, el  número que sempre ha lluït durant la seva carrera com a pilot. Avui, a la mateixa xarxa, Márquez ha fet broma assegurant que l'anunci del canvi de dorsal va ser una broma emmarcada en el dia dels Sants Innocents. El cerverí assegura que sempre correrà amb el 93.

La innocentada número 1 de Márquez

La innocentada número 1 de Márquez


Marc Márquez         @marcmarquez93
Pensando estos dias....el año que viene correre con el numero #1 Espero defendero como se merece!! pic.twitter.com/gti5di94T0

Democràcia i ruptura revolucionària, per Teresa Forcades

BON NADAL
OPINIÓ

Teresa Forcades

29.12.2014

Democràcia i ruptura revolucionària

Vilaweb
Per ruptura revolucionària entenc una modificació substancial en les relacions de poder d’una societat. Jo això ho desitjo per Catalunya perquè em sembla una obvietat que l’ordenament jurídic actual i les pràctiques polítiques i econòmiques dominants porten a que cada cop hi hagi més pobresa. L’informe de Càritas del darrer septenni (2007-14) deixa clar que dues de cada tres persones en situació d’exclusió social a l’Estat Espanyol van quedar abocades a la misèria durant els anys de puixança econòmica, no durant els anys de crisi. La crisi és un problema, però no és el problema principal. El problema principal és que l’ordenament jurídic actual i les pràctiques polítiques i econòmiques dominants són injustes i generen pobresa.

La història ha deixat clar que és possible fer ruptures revolucionàries per mitjà de la violència: revolució francesa, revolució russa, revolució xinesa, revolució cubana ...  La pregunta rellevant per a mi, que estic en contra de la violència, és: es pot dur a terme una veritable ruptura revolucionària de forma pacífica i democràtica?

La resposta és no, si quan es diu ‘de forma pacífica i democràtica’ es vol dir acatant lleis injustes o acceptant  procediments i enginys legals que segresten la voluntat popular. I aquesta és la nostra situació: tenim lleis injustes i tenim procediments i enginys legals que segresten la voluntat popular. Per exemple: el deute contret per tal de rescatar els bancs. Els bancs que els ciutadans dels EEUU van rescatar amb els seus diners, així que han sortit de la crisi, els han tornat als ciutadans dels EEUU els diners prestats més els interessos . I els bancs que hem rescatat nosaltres, quan ens tornaran els diners prestats més els interessos? Aquests bancs ara ja han sortit de la crisi i tenen beneficis. Quan ens tornaran els diners prestats?

Que no ens els tornaran? No pot ser. Per què als estatunitencs els els tornen i a nosaltres no? Qui ho ha decidit així? Quin sentit té aquesta decisió? I els nostres representants polítics, què hi diuen? Què hi diu el president de la Generalitat?

El president de la Generalitat diu que hem de pagar el deute del rescat bancari amb els interessos. Que hem de pagar nosaltres, no els bancs. Ho va dir en el discurs on va fer la proposta d’eleccions plebiscitàries amb llista única. Va dir que havíem de negociar amb el govern espanyol i assegurar-li a ell i a les institucions europees que pagarem la part que ens correspongui del deute .

I nosaltres? Què hi diem nosaltres?

No es pot fer la revolució dins del marc existent. D’això se’n diu reforma. La revolució implica necessàriament el canvi de marc. Tal com va dir Pablo Iglesias en l’entrevista a Catalunya radio que li va fer Mònica Terribas, es tracta de ‘patear el tablero’ . O com diu més elegantment David Fernández, ‘al poble no li cal permís; desobediència civil i democràcia’ . I aquí hi ha el quid de la qüestió: a què i a qui i quan i quant estem disposades a desobeir? Que no hi ha cap actor polític rellevant avui a Catalunya ni a l’Estat Espanyol que defensi la via revolucionària violenta sembla clar. Parlem, per tant, en qualsevol cas, de desobediència pacífica. A qui o a què volem desobeir pacíficament i democràtica? I quan? I quant?, és a dir, quin preu estem disposades a pagar?

Si ‘de forma pacífica i democràtica’ vol dir d’acord amb el marc vigent i d’acord amb les normes vigents per canviar el marc, aleshores no farem la revolució. No es poden modificar les relacions de poder acceptant-les. Gandhi ho va entendre i es va enfrontar obertament al poder anglès. Va dir ‘no’. Va dir ‘prou’. Va desobeir. Obertament. Com vol fer la CUP pel que fa a Catalunya i al poder espanyol i com vol fer Podemos pel que fa a Espanya i al poder europeu. Podemos vol plantar cara a les lleis injustes de marc europeu que segresten la sobirania dels espanyols. Vol canviar la constitució espanyola per tal de recuperar la sobirania i fer que els espanyols puguin decidir sobre el propi futur sense restriccions imposades des de fora. Si Podemos arriba a governar Espanya, només faran el que el Tractat de Lisboa els permeti? O desobeiran? I, si surt un partit europeu que diu que primer s’ha de modificar el Tractat de Lisboa, per tal que després Espanya pugui plantejar el tema de la seva sobirania real? S’ho creuran? Si s’aprova el TTIP abans que Podemos arribi a governar Espanya, acataran quan arribin al govern les directrius d’aquest tractat que el diari anglès The Guardian ha definit com un atac frontal a la democràcia ?

Tant a Catalunya com a la resta de l’Estat Espanyol està creixent avui un sobiranisme popular que vol modificar substancialment les relacions de poder per tal que la democràcia nominal passi a ser democràcia real. Aquests dos sobiranismes populars no són contraris ni estan subordinats l’un a l’altre (vegeu l’entrevista que li va fer Vilaweb a Íñigo Errejón de Podemos l’octubre passat). Tampoc no són processos simplement paral·lels. Són dos processos que coincideixen en el temps i en una part de l’espai, que tenen punts en comú i que poden tenir, si treballem per a que això passi, sinèrgies de gran abast. De tan gran abast com pot ser eliminar el creixement de la pobresa infantil al nostre país. Segons l’informe acabat de publicar de Càritas diocesana de Barcelona: 'Catalunya, juntament amb l’Estat espanyol, encapçala el rànquing de risc a la pobresa infantil de la Unió europea, amb el 27,3% de pobresa relativa i un 15,2% de pobresa severa entre la població menor de 18 anys'. L’informe no es queda aquí. Afegeix: 'Abans de la crisi, aquesta taxa ja estava per damunt del 20%. No és doncs, un fet conjuntural, sinó un problema derivat de l’arquitectura de la protecció dissenyada per les administracions públiques del nostre país'. Ens cal una ruptura. Una ruptura revolucionària.

El «federalisme» no suma

BON NADAL

El «federalisme» no suma

Un front Podem, ICV-EUiA i PSC passaria de 45 a 32 escons en només tres mesos

, Redacció | ND 29/12/2014 a les 10:17h


L'evolució electoral segons l'analista Jaime Miquel Foto: Font: JaimeMiquel.com


En el debat sobre si una llista única, paraigua o convencional dels partits independentistes tindria acceptació electoral, n'apareix un altre: quina acceptació electoral tindria un front federalista en unes suposades eleccions plebiscitàries. Comptat  i debatut, segons les darreres nou enquestes publicades un front articulat per Podem, ICV-EUiA i PSC passaria en tres mesos de 42 a 32 escons.

Un estudi del prestigiós analista electoral Jaime Miquel les enquestes publicades entre setembre a desembre d'enguany, el front federalista passaria d'uns virtuals 45 escons a 32. Un càlcul realitzat en els valors publicats d'empreses enquestadores com Sigma 2, Feedback, CEO, Gesop o NCReport.

Així l'enquesta de Sigma 2 de setembre passat atorgava al conjunt de Podem, ICV-EUiA i PSC un total de 45 escons. El mes d'octubre, la suma baixava fins a 36 diputats. L'enquesta de Jaime Miquel li atorgava a principis de novembre fins a 40 escons. Dies més tard, NCReport publicava una altra enquesta que rebaixava els diputats fins a 37. La segona onada del Baròmetre del CEO els hi atorgava 34. GESOP augmentava de nou fins a 36 escons. Sigma 2, en la darrera enquesta de novembre donava 38 escons a aquest front.

El mes de desembre, un cop paït el 9-N, Feedback publicava per a La Vanguardia una enquesta que atorgava al front federalista 32 escons. Exactament els mateixos que l'enquesta d'opinió política del CEO d'abans de Nadal.

diumenge, 28 de desembre del 2014

A tu, Ramon Espadaler, per andreu barnils

BON NADAL
OPINIÓ

Andreu Barnils

28.12.2014

A tu, Ramon Espadaler

Vilaweb
A tu, Ramon Espadaler, poc temps després que accedissis al càrrec de Conseller d'Interior et van posar a prova. Experts en seguretat van estar seguint el president Mas durant un cert temps. Els homes van arribar a una conclusió alarmant: el president dels catalans era un blanc facilíssim. Entrava als edificis sense cap mena de cinturó de seguretat i se'l podia agredir per tots costats. Amb una pistola, amb un cop de puny, amb una escopinada. Cosa més fàcil que eliminar, agredir, humiliar al president no se'n trobava. Els experts, homes de l'entorn de Convergència, més que no pas d'Unió, et van venir a veure, perquè el conseller d'Interior eres tu. Gent que et coneix personalment et van dir que Mas no estava segur, i la teva resposta va ser antològica: 'Us vull tranquil·litzar: no sou els primers que m'ho dieu'. Quin crac no ets, Ramon Espadaler. Al final, vas acabar fent-los cas, vas canviar els protocols de seguretat, i ara Mas va més segur. Això, segons m'han explicat els entorns convergents on he trucat.

A tu, Ramon Espadaler, aquests no són els únics homes que et van venir a veure. També han vingut uns homes de l'època de Felip Puig. Va ser l'ex-conseller d'Interior Felip Puig qui va començar a investigar la Kasa de la Muntanya i altres anarquistes. Els alternatius. Els okupes. Uns veïns. Poseu-li el nom que vulgueu. Menys consumidors, teniu un ampli ventall. La qüestió és que els Mossos d'Esquadra, pel seu compte, se'ls han estat mirant durant dos anys. Amb lupa. Quan Espadaler va arribar la carpeta estava oberta. S'ha seguit investigant i la conclusió a la qual s'ha arribat finalment és alarmant. Segons els Mossos, a Catalunya hi ha terrorisme. Espectacular. Perquè a veure, si parlem de terrorisme, on són els cotxes bomba? On els trens explotant? On els morts ? On els torturats? Quins Mossos d'Esquadra no tenim. Realment alarmant. Un cop detinguts, els Mossos van entregar els 'perillosos terroristes anarquistes' a l'Audiència Nacional. Cap a Madrid. Allà se'ls han quedat. Soto del Real. L'operació, doncs, s'ha ideat a Barcelona, i no a Madrid, com en pensava jo. Això m'han explicat advocats dels llibertaris que he trucat. I de fet, segons informava ahir La Directa, la unitat dels Mossos que investiga anarquistes és qui manté obert el cas Pandora i per això s'allarga el secret de sumari.

A tu, Ramon Espadaler, se't ha de dir clarament: no en tens ni idea, de garantir la seguretat. Ni la del president, ni la dels anarquistes. Com saps que els tractaran bé a Soto del Real, per exemple? Des d'un punt de vista nacionalista ets un desastre difícil d'igualar: hem tingut en Mas insegur durant el teu mandat i ara has enviat catalans a presons de Madrid. Jo ja ho sé que són apàtrides. Com si volen ser alpinistes. Catalans ho són igual.

A tu, Ramon Espadaler, home de missa, home d'Unió, home de ciri pasqual, et dic des del pur cristianisme que puc arribar a aprendre, ara que som a Nadal: 'La història de Jesús és molt propera a la de l’esquerra radical: detingut, torturat i acusat falsament.' Cita literal de la monja Teresa Forcades, doctora en teologia. La persona que m'ha fet veure que també des d'un punt de vista cristià, ets un desastre i l'horror. Acusant falsament, això estàs fent. Terroristes? On són els cotxes bomba, Espadaler? On els trens volant pels aires? Quina pena que fas. Jesús en una banda i tu en l'oposada. Pensa-hi, Ramon Espadaler, un diumenge d'aquests que vagis a missa.

A tu, Ramon Espadaler, i des del meu punt de vista, potser m'equivoco, també se't pot enquadrar en l'etiqueta 'Les pepes d'Unió'. Autèntics perills ambulants. No per res, sinó per patates. De Gisbert a Ortega passant per tu. Quin panorama. I de fa anys. Avui faig Interior, demà Medi Ambient. Quota d'Unió, no importa si en sé o no. I per això Mas no va segur, i uns apàtrides de Gràcia, a Soto del Real. Quanta misèria al meu voltant. En fi, a tu, Ramon Espadaler, no només et desitjo Bon Nadal. A tu també et desitjo que trobis una nova feina.



Nadal vist des de l’espai

BON NADAL

Nadal vist des de l’espai

No podem negar l’impacte de la nostra civilització sobre el planeta. Si l’excés de llum de les nostres ciutats fa brillar el cel durant tot l’any, que passarà quan celebrem les nostres festes més tradicionals, siga la festa de Nadal per al món d’arrel cristià o el Ramadà per al món musulmà?
Aquest problema se l’ha plantejat la NASA i, amb les dades preses diàriament per l’instrument VIIRS (Visible Infrared Imaging Radiometer Suite) a bord del satèl·lit Suomi NPP, els científics han estat capaços de visualitzar com la intensitat i extensió de la llum nocturna canvia durant les festes més importants de la Terra.
El grup d’investigadors liderat per Miguel Román del Goddard Space Flight Center de la NASA ha estudiat els canvis en la il·luminació durant les èpoques festives en Amèrica del Nord, el Carib i l’Orient mitjà. Així els llums nocturns al voltant de les majors ciutats nord-americanes  brillen d’un 20 a un 50% més a causa de les decoracions nadalenques exteriors i d’altres activitats. No només és un fet cultural que podem veure des de l’espai sinó que ens diu en què balafiem els nostres recursos energètics.
swusalights_vir_2012-14
Els mapes mostren canvis ben visibles en el sud del Estats Units, (premeu View Both Images, per veure la diferència), Puerto Rico, Haití i la república Dominicana. Els mapes comparen la llum nocturna de desembre 2012 i 2013 amb la llum mitjana de la resta dels dies dels anys 2012, 2013 i 2014. Als mapes, les zones de color verd indiquen àrees on la llum s’incrementà en desembre; les zones grogues són àrees amb pocs canvis i les zones roges marquen àrees amb menor il·luminació.
houston-estiuhouston-nadalImatges nocturnes de Houston en estiu (esquerra) i en Nadal (dreta). Noteu com s’expandeix la llum en les afores de la ciutat.
L’estudi de Román i col·laboradors examinà l’emissió de llum de 70 ciutats dels Estats Units. La conclusió és que la llum s’incrementa en Nadal sobretot en els suburbis i en les afores de les ciutats i no tant en el centre d’aquestes. La distribució de part de la població en àrees residencials al voltant de les ciutats explicaria perfectament aquest resultat.
Com comenta l’estudiant de doctorat i col·laboradora del treball, Eleanor Stokes: “Tindre un conjunt de dades diàries i globals de la il·luminació nocturna és una nova manera d’entendre les forces de societat que comporten decisions al voltant de l’ús de l’energia.”
Però l’excés d’il·luminació nocturna també s’ha notat en altres indrets sense tradició cristiana. L’equip de Román utilitzava la zona de l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica per calibrar l’instrument VIIRS a causa de la major proporció de dies sense núvols i menor població. Però en analitzar les dades van detectar un efecte similar a l’observat durant les festes de Nadal als Estat Units, però ara durant la principal festa dels musulmans, el Ramadà.
middleeastlights_vir_2012-14
El mapa que adjunte mostra els canvis en intensitat i localitzacions en Egipte, Israel, Jordània, Síria, Palestina i el Líban durant els mesos del Ramadà i la festa del Eid al-Fitr en comparació amb la resta de l’any. D’acord amb les dades, els llums nocturns en algunes ciutats de l’Orient Mitjà brillen més d’un 50% durant aquestes festes. I, a més a més, al contrari del que passa als Estats Units, aquest increment d’il·luminació es concentra al centre de les ciutats.
Que tinguen un Bon Nadal sense malbaratar recursos.
Imatges: NASA Earth Observatory images by Jesse Allen, using VIIRS day-night band data provided by Miguel Román (NASA/GSFC). Suomi NPP is the result of a partnership between NASA, the National Oceanic and Atmospheric Administration, and the Department of Defense. Caption by Kate Ramsayer and Mike Carlowicz.
 
Que tinguen un Bon Nadal sense malbaratar recursos.
Imatges: NASA Earth Observatory images by Jesse Allen, using VIIRS day-night band data provided by Miguel Román (NASA/GSFC). Suomi NPP is the result of a partnership between NASA, the National Oceanic and Atmospheric Administration, and the Department of Defense. Caption by Kate Ramsayer and Mike Carlowicz.
 
 
 

La novel·la de Josep Guardiola és una innocentada

BON NADAL

28/12/2014
Literatura

La novel·la de Josep Guardiola és una innocentada

Pep Guardiola
Pep Guardiola durant la roda de premsa de la Champions amb el 'CAT' a la samarreta

El portal de literatura 'Illa de Llibres' fa broma explicant que l'exentrenador del Barça faria un salt a la literatura

Xavier Lladó
El Singular
La novel·la de Josep Guardiola és una innocentada. El portal de literatura 'Illa de Llibres' ha fet broma avui aprofitant que és el dia dels sants inocents. La notícia assegurava que el reconegut tècnic publicaria una novel·la abans de Sant Jordi. "L’exentrenador del Barça farà el salt literari amb ‘Fora de joc’ una novel·la ambientada en el món del futbol", reblava en el subtítol.

Explicava que tractaria sobre "les aspiracions d’un jove futbolista d’un petit poble i les dificultats per aconseguir el somni de convertir-se en un dels millors futbolistes del món". 'Edicions del Periscopi' n'era l'editorial d'un llibre que també comptaria amb ingredients de thriller, on es parlava de les parts fosques del futbol.

No donava més detalls de la trama, però informava la novel·la que arribaria a les llibreries a finals del mes de febrer i que podria ser presentada el 22 de març coincidint amb el partit que disputaran el Barça i el Reial Madrid al Camp Nou.

Per donar veracitat a la inocentada, 'Illa de Llibres' destacava l’interès que ha mostrat Josep Guardiola pels temes culturals i literaris.


dissabte, 27 de desembre del 2014

La qualitat de l'aigua de l'Ebre, per davall dels indicadors europeus

BON NADAL, Malgrat tot.

La qualitat de l'aigua de l'Ebre, per davall dels indicadors europeus

Detectats incompliments per nivells elevats de mercuri en peixos, en els punts de control d'Ascó, Benissanet i Campredó

, Terres de l'Ebre | AGUAITA 27/12/2014 a les 09:58h
 
El riu Ebre al seu pas per Tortosa, l'estiu passat. Foto: Sílvia Berbís

L’Ebre al seu pas pel tram català no assolix el bon estat químic que marquen les normes de qualitat ambiental europees. Això determina que l’estat global (resultat d’avaluar l’estat ecològic i l’estat químic) del riu siga “inferior a bo”. Així ho recull l’últim informe de Control de l'Estat de les Masses d'Aigua (CEMAS), que ha fet públic la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, que verifica el grau de compliment de les exigències de la Directiva Marco de l'Aigua i les Normes de Qualitat Ambiental. Els principals problemes que detecta l’informe als diversos trams del riu per les Terres de l’Ebre són químics. Concretament, en els punts de control d’Ascó, Benissanet i Campredó (Tortosa), s’han detectat incompliments de les normes de qualitat per nivells elevats de mercuri en peixos. En tota la conca s’ha detectat este incompliment en 22 punts.

Així, si el límit que marquen les normes és de 20 micrograms per quilo, a Ascó s’han pres mostres a l’alborn i a la madrilleta i s’han detectat concentracions de 110 micrograms per quilo i 67 micrograms per quilo, respectivament. A Benissanet els peixos analitzats han estat el carpí i la madrilleta, amb 341 (un dels índex més elevats de la conca) i 101 respectivament, i finalment, a Campredó, les mostres de carpí i de carpa han donat concentracions de 78 i 106 micrograms per quilo.

Unes deteccions inesperades en principi: “No es té constància de l’existència de vessaments de mercuri aigües amunt de la majoria dels punts de control i no s’esperava per tant detectar incompliments de les normes de qualitat ambiental establertes per a esta substància”, afirma l’informe.
 
Quadre resum de l'informe CEMAS publicat per la CHE (EE és l'estat ecològic, EQ, el químic i EF, l'estat final). Foto: Informe CEMAS

Contaminació agrícola i industrial

En general, entorn a la qualitat de les aigües, a la Conca de l'Ebre seguix destacant el problema de la contaminació difusa procedent de l'agricultura, principalment  per les dimensions que té esta activitat en aquesta Demarcació. Es tracta d'una  contaminació que es detecta en primer lloc en l'aigua subterrània i després acaba afectant als rius. Els rius on es detecten aquestes pressions de forma més destacada són Arba (Saragossa); Gállego i Alcanadre (Osca); Cinca (Osca) i Segre (Lleida).

Quant a la pressió per abocaments industrials, es concentren a les capitals de província i a nuclis de població grans, entre els quals l’informe inclou Flix i Tortosa. També Flix és citat per la contaminació de sediments fluvials provocada pels abocaments històrics a l’embassament i encara per la pressió que la contaminació d’origen industrial efectua a les aigües subterrànies.
En total, durant el 2013 s'han pogut diagnosticar 359 masses fluvials (trams de riu amb unes condicions en principi homogènies) de les 643 definides en la Demarcació de l'Ebre i el resultat és que 113 no han aconseguit el bon estat, 43 d'elles presenten un estat ecològic moderat, 1 dolent i 18 deficient, mentre que són 72 els incompliments per indicadors físic-químics, en punts reconeguts per una major pressió humana o per efecte de la contaminació difusa.

El Moulin Rouge de París va ser l'obra mestra d'un fill de Terrassa

BON NADAL

El Moulin Rouge de París va ser l'obra mestra d'un fill de Terrassa

L'empenta de Josep Oller era tal que a finals del segle XIX el trobem convertit com el més important empresari del món de l’espectacle a la capital de França

| ND 27/12/2014 a les 10:39h
 
Moulin Rouge de París Foto: francetourism

Josep Oller és un terrassenc universal. Potser el seu nom no sonarà d'entrada, però segur que sí que ho farà la seva creació més important: el Moulin Rouge, el més famós dels clubs nocturns de París i del món sencer.

El fundador d'aquest club de la «Belle Epoque» va ser el terrassenc nascut l’any 1839, Josep Oller i Roca. Tenia tres anys quan els seus pares van anar a viure a París. La seva empenta era tal que a finals del segle XIX el trobem convertit com el més important empresari del món de l’espectacle a la capital francesa.

El 1864 se celebra el Primer Gran Premi de París d’hípica. Josep Oller reforma el sistema d’apostes hípiques a tot el país. Tres anys després crea el «Pari-Mutuel», sistema que deixava al públic la llibertat d’escollir el cavall i totalitzar les apostes, alhora que permetia al guanyador percebre les quantitats que els altres perdien.

El 1878 va inaugurar el «Théâtre des Nouveautés». També és va dedicar a la cria de cavalls de pura sang. Va fundar l’hipòdrom de Saint-Germain (1882) i va crear la «Grande Piscine Rouchechourd» (1885). A més, va posar en marxa el primer parc d’atraccions, «Les Montagnes Russes» (1887).

El 1889 París celebrava el centenari de la Revolució francesa amb una brillantíssima Exposició Universal i la inauguració de la Torre Eiffel. Aquell any Josep Oller, associat amb Charles Zidler, obre el Moulin Rouge dins el barri de Montmatre amb l’atractiu de les ballarines desvergonyides ballant el Can Can.

Un comentarista el va considerar com «l’home que va fer-se amo de París en una època en què volia dir fer-se amo del món».

Era la vigília de l’obertura de l’Exposició Universal del 1889 quan el famós cabaret va començar a fer vibrar les nits parisenques. Segons Gustave Frejaville, «el nom de Josep Oller no podia anar separat de la història dels espectacles de Paris durant el darrer quart de segle dinovè [...] Cadascuna de les seves empreses l’apassionava fins que la seva perfecta posada en marxa li n’assegurava l’èxit [...] I havent servat sempre una tendresa profunda pel seu país natal, aquest home extraordinari, podia recordar-se’n (en el moment del seu traspàs, l’any 1922) amb la satisfacció malenconiosa d’haver estat, veritablement, un dels reis de París».

'La xocolatada', una escena del 1714

BON NADAL
Dissabte  13.09.2014  06:00
Autor/s: Àlex Asensio

'La xocolatada', una escena del 1714

En ocasió del tricentenari dels fets del 1714 recordem que, en plena guerra de Successió, l’austriacista Francesc Amat i Planella va adquirir la finca de Ca les Monges, consagrada al gaudi dels sentits. Aquest article s'ha publicat a la revista Papers de Vi

Vilaweb
Ara que commemorem el Tricentenari dels fets del 1714 convé recordar que en plena guerra de Successió Francesc Amat i Planella va adquirir la finca de Ca les Monges, una antiga masia situada a la Coma Clara que fins llavors havia acollit una petita comunitat religiosa i que el nou propietari es va afanyar a reformar per convertir-la en una finca consagrada al gaudi dels sentits, d'acord amb el gust aristòcrata de l'època. Francesc Amat era noble: senyor de Sant Miquel de Castellar, a la Segarra. El 1706, el rei Carles III va distingir-lo amb el títol de comte pels seus serveis a la causa austriacista en el plet dinàstic que confrontava aleshores els partidaris de l'arxiduc i els de Felip de Borbó.
Entre les obres fetes a la masia hi havia el pavelló de la Font de la Salut: un brollador d'aigua de mina que alguns creuen que ve del Montseny. L'indret  es va fer popular pels berenars i balls que s'hi feien. Aquests plaers –a més de divertiments i afeccions del comte, com els toros i la cacera– van quedar immortalitzats en els plafons ceràmics que decoraven el templet:es tracta d'una edificació aïllada situada a la part posterior de la masia que s'obre en forma de porxo i és coberta amb una volta de creueria, a la clau de la qual hi ha esculpit l'escut del llinatge dels Castellbell, que van succeir els Amat en la possessió de la casa.

La deu pròpiament és al peu de la paret frontal, en posició central. Al damunt hi ha un petit conjunt de trenta rajols que representa la Mare de Déu de la Salut, amb el nen a coll i els símbols del Sol, la Lluna i la Santíssima Trinitat. Als flancs hi ha dues composicions més de mida mitjana: Els grassos i Els prims, farcides de personatges grotescs i d'un seguit de detalls que magnifiquen encara més les diferències entre totes dues, com ara el costellam dels quissos, el paisatge en ruïnes i la verdura i el bacallà com a úniques viandes que adornen el plafó dels prims. Per alguns, els obesos representen les èpoques d'abundància, i els denerits, els moments de vaques magres. Tanmateix, sembla més versemblant que es tracti d'un retrat de les desigualtats socials de l'època i que calgui fer-ne una lectura simultània, com es desprèn de la presència d'un intrús famèlic en l'escena dels grassos. Es tracta d'un captaire, un músic que és foragitat del quadre a garrotades pel seu atreviment: som a l'Antic Règim i la societat s'estructura en estaments. Hi impera l'anomenada 'cascada del menyspreu': cada grup social s'identifica amb el superior i mira d'allunyar-se al màxim de l'inferior. El personatge en qüestió duu un sac de gemecs a l'esquena, qui sap si amb finalitat irònica per allò de 'qui gemega ja ha rebut'.

Dos plafons coronaven les parets laterals: 'La xocolatada' i 'La cursa de braus', composts de dues-centes peces cadascun. Tots dos es conserven avui perfectament restaurats al magatzem del Museu del Disseny de Barcelona, que obrirà la porta a la plaça de les Glòries Catalanes el 13 de desembre vinent. Hi han arribat procedents de l'antic Museu de la Ceràmica de Pedralbes, on han passat el darrer segle des que van ésser arrencats pel marquès de Castellbell el 1888 per exhibir-los en ocasió de l'Exposició Universal de Barcelona. N'hem parlat amb la seva conservadora, María Antonia Casanovas, que no en té cap dubte: 'Són les peces estrella de les nostres col·leccions.'

Es podria tractar d'una antinòmia: la novetat i el Nou Món –en majúscules– davant per davant de la tradició i el vell món. També hi ha qui els ha contraposats volent veure-hi una al·legoria del geni natural de cada nació: 'La xocolatada' encarnaria Catalunya i el gust pel refinament (la moda, la música i els productes exòtics), i 'La cursa de braus', Espanya. Casanovas ho desmenteix. Certament, el quadre recrea una escena taurina ambientada a la plaça Major de Madrid, però l'especialista hi veu una altra intencionalitat política: Francesc Amat el devia encarregar com a acte d'afirmació austriacista. Sabia que a Felip V, arribat el 1700 directament de Versalles, no li plaïa gens l'espectacle taurí, que fins i tot va prohibir als seus cortesans el 1723.

Les dues obres són còpies ceràmiques de gravats o pintures anteriors, imatges de format reduït que circulaven de mà en mà per Europa i que els nobles feien reproduir per satisfer els desigs d'ostentació. Hi detectem l'anacronisme per la vestimenta 'demodé' dels personatges –la roba pertany al darrer quart del segle XVII i no pas al principi del XVIII– i per un detall ineludible: al centre de 'La cursa de braus' apareix representat un edifici, l'anomenada 'Casa de la Panadería', que va desaparèixer en un incendi el 1672.

Segons la historiadora Roser Parcerisas, Francesc Amat va comprar la casa d'Alella el desembre del 1709. Devia anar per feina perquè  el conjunt ceràmic de la Font de la Salut es va fer tot seguit, segons que consta en dos plafonets on figura la data: <añy> <1710>. En opinió de l'especialista Sílvia Canalda, el treball va ser fet a l'antic obrador de Llorenç i Pau Passoles, una nissaga d'escudellers de Barcelona que a les acaballes del XVII va traspassar el negoci –i els estergits o plantilles per fer els treballs– a Antoni Biscompte, que en podria haver estat l'autor. Això explicaria la presència a la Font de la Salut de sanefes i motius ornamentals propis dels Passoles en un moment en què ja eren morts i havien traspassat l'activitat.

'La xocolatada' com a font de documentació històrica
De tots els plafons, el de 'La xocolatada' n'és el més cèlebre. Reprodueix una festa galant i és un magnífic compendi dels gusts i costums de l'alta societat de l'època –l'àpat, la conversa, la passejada, el joc i la música–, i per això ha estat profusament reproduït per il·lustrar tota mena de llibres i articles d'història i sobre les arts decoratives. Bo i tractar-se d'una composició plana, les escenes són ordenades en tres plans de baix cap a dalt per dotar-la d’una certa perspectiva: la majoria són de festeig, tret de les quatre del davant, disposades en paral·lel. Plegades formen un conjunt harmònic, però també admeten lectures i anàlisis individualitzades; constitueixen una font d'informació valuosíssima per a tota mena d'estudis i, de fet, se n'han escrit sobre els instruments musicals, la roba i fins i tot els coberts!

L'ambientació té reminiscències italianes: 'Més que no pas un jardí, recorda les terrasses genoveses; la "terza natura" domesticada', amb les glorietes i el sortidor d'estil rococó rematat per l'estàtua de Cupido, l'angelet que simbolitza l'amor i l'aigua, la fertilitat. Però la resta de cànons són típicament afrancesats, començant pels tarongers que guarneixen els balustres, a l'estil del 'orangerie', i acabant per la indumentària o la manera de parar la taula, a la francesa: amb les plates servides a taula. 'Les dames irrompen en l'esfera social i ho fan portant encara gipó i la còfia a la Fontanges', a més del ventall. Els cavallers, al seu torn, vesteixen camisa amb corbata nuada, armilla llarga, casaca de llana o de seda, calces ajustades, mitges brodades, sabates amb taló, perruca i xamberg amb plomes. Les classes subalternes imiten el patró. Hi veiem dos esclaus negres transportant una dona en palanquí, un grup de músics i una colla de lacais fent de cambrers o copers, servint el vi fred. Només un dels personatges, misteriós, sol i en segon terme, vesteix a l'espanyola, amb capa i tricorni foscs.

L'escena central descriu el procés d'elaboració de la xocolata. Es consumia desfeta, barrejada amb aigua beneïda per purificar-la, perquè la matèria primera procedia d'Amèrica i havia estat recol·lectada per esclaus africans. Hi podem veure les preses a punt per desfer, el fornet portàtil encès i la xocolatera de coure. Segons el protocol, aquesta beguda era oferta a les dames directament pels cavallers, que havien de clavar un genoll a terra com a reverència. Al marge esquerre del plafó hi ha un nombrós grup de comensals asseguts a taula, al mig de la qual identifiquem un altre producte exclusiu: un gall dindi adobat amb clau. I mentre passa tot això, a l'angle dret un combo de músics format per violí, contrabaix, baixó i trompa amenitza la vetllada i convida una rotllana de nobles a dansar un ball rodó.

Marianna Copons i la xarxa d'espionatge
Entre les cases emblemàtiques d'Alella hi ha la casa pairal de Salvador Lleonart, coronel de l'exèrcit català i cap dels serveis secrets contra Felip V, i les Quatre Torres, on s'estava la bella Marianna Copons. Gràcies a l'art de la seducció, l'espia catalana va esbrinar els plans de Le Querchois, el coronel borbònic que li feia la cort, per parar una emboscada als fusellers catalans que havien d'assaltar Mataró. Els autors de la novel·la 'Lliures o morts'Jaume Clotet i David de Montserrat, situen l'acció a la Font de la Salut: 'Des de sempre, les fonts del turó de les Monges eren el lloc preferit pels alellencs per anar a berenar els dies que feia bo. Malgrat que la guerra no era llunyana, molts ciutadans honrats i petitburgesos d'Alella continuaven aquesta tradició, tot i que ara s'hi veien més uniformes que no abans. Un d'aquests homes uniformats, de dragó francès, jeia aquella tarda sobre una manta al costat d'una dama de la zona. Mentre bevia vi dolç i menjava galetes, l'oficial confirmava amb els ulls el que tothom li havia explicat: la dama tenia molts encants, i mostrava una simpatia sincera envers el rei Felip V.' A més d'ella, també Francesc Lleonart, germà d’en Salvador i capità agregat a la Coronela, i el mateix Francesc Amat treballaven d’enllaç. El nostre personatge fou nomenat correu major del Principat. Com a tal, mantenia contacte per carta amb el cos de miquelets comandat per Ermengol Amill i el 1712 va acompanyar el comte d'Assumar en l'evacuació de les tropes lusitanes que es trobaven al país. Essent Portugal bressol del 'azulejo',qui sap si la ceràmica fou mai tema de conversa entre tots dos!

Considerat pels seus enemics un de 'los principales conjuradoscontra el rei Borbó, les noves autoritats van anul·lar i cremar el títol nobiliari i li van confiscar tots els béns: cada any, el Reial Segrest ingressava més d'onze mil lliures procedents de l'arrendament i la venda de fruits de les seves propietats. Ell mateix fou obligat a pagar per poder usufructuar la seva casa d'Alella fins el 1723, any de la seva mort. La confiscació es va produir l'1 de novembre de 1713 amb ell absent, compromès en la defensa de Barcelona com a tinent de la milícia urbana. Aleshores a la casa encara es feinejava perquè els filipistes hi van trobar 'dos forns de fer obra ab una partida de obra, ço és teulas, pedras y demes obras y cals'.

Les rajoles 'intruses' i la representació de la guerra
Ho podem pressuposar: en origen, totes les parets de la font eren revestides, de dalt a baix, seguint una distribució formalment simètrica i conceptualment contraposada, o com a mínim dual: grassos/prims i xocolatada/cursa de braus. Seguint aquesta lògica, els panys laterals que avui resten nus també degueren guarnir-se amb dos grans quadres historiats rectangulars de 3 x 2 m. En dóna fe l'existència de vint-i-dues rajoles òrfenes o 'intruses', en el llenguatge dels ceramòlegs. Es tracta de peces soltes que en un moment donat foren encabides de manera inconnexa en els plafons de la Mare de Déu de la Salut i dels prims per restituir les originals, prèviament malmeses o arrencades. Són massa poques per imaginar la composició, però suficients per identificar dues temàtiques: la caça i la guerra. Per l'estudiós Albert Telese, 'la versió d'una batalla és innegable perquè hi ha una rajola on es llegeix '...ia enemiga', cosa que es corrobora per més peces amb ferits o morts a terra i població civil presa del pànic, i molts soldats armats'. També hi ha una vista urbana, farcida d'edificis. Potser Barcelona? Unes altres suggereixen una cacera, com ara la d'un cérvol fugint o la d'un gos en què apareix la paraula 'conde', en clara al·lusió a Francesc Amat. I encara en trobem un tercer grup compost per mitja dotzena de rajoles en què apareix un seguici d'homes fent sonar el tabal i instruments de vent (gralla, fiscorn i uns quants tipus de corns i trompeta).

Si, com sembla, el repertori iconogràfic de la Font de la Salut retrata la personalitat i les conviccions ideològiques de Francesc Amat, tampoc fóra estrany que les composicions fossin destruïdes o es malmetessin com a part de l'acció repressora. I no hi ha dubte que els passatges bèl·lics –oimés si hi apareixia el nom i el retrat del comte– eren massa explícits. Quant als 'prims'Susana Mir, que és filla de la casa, explica haver sentit el seu avi parlar d'una 'noia mig boja que va picar tots els rajols perquè deia que no volia passar gana'.  

La font, avui
Des del 1994 la font revesteix la consideració de Bé Cultural d'Interès Local. El 2011 el document d'aprovació inicial del nou Pla d'Ordenació Urbanística d'Alella va establir-ne la cessió a l'ajuntament per garantir-ne la conservació, però recentment la Generalitat l'ha desautoritzada en els termes en què s'havia plantejat. Com que es tracta d'un element situat en sòl no urbanitzable, caldrà cercar-hi una altra figura legal a través d'un conveni amb els titulars de la finca, per rebre'n la propietat. Ambdues parts hi estan interessades per evitar la degradació, en paraules de Telese, "d'un dels conjunts cabdals” del nostre patrimoni ceràmic: 'La datació, en ple conflicte successori, és per si mateixa d'un valor inqüestionable.'

(Aquest article s'ha publicat al número 30 de la revista Papers de Vi).

divendres, 26 de desembre del 2014

Els científics expliquen l'abraçada entre Mas i Fernàndez del 9-N

BON NADAL

Els científics expliquen l'abraçada entre Mas i Fernàndez del 9-N

, Redacció | ND 25/12/2014 a les 23:38h

Mas i Fernàndez, l'abraçada. Foto: Twitter


Pablo Iglesias, líder de Podem, en el seu primer míting a Barcelona va criticar amb agror l'abraçada que es van fer el president de la Generalitat, Artur Mas, i el cap de files de la CUP al Parlament, David Fernàndez. De ben segur que hi va veure una lectura política errònia. Però, les percepcions són el que són. Ara bé, els científics potser afinen més quan analitzen el fet d'abraçar-se fins al punt que ho consideren terapèutic perquè redueixen els efectes de l'estrès.

Així, segons una investigació de la Universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh (EUA), les abraçades ajuden a disminuir els efectes nocius de l'estrès i els símptomes de malalties lleus.
L'objectiu del treball, publicat a la revista 'Psychological Science' i dirigit pel professor de psicologia a Dietrich Facultat d'Humanitats i Ciències Socials de la Universitat de CMU Robert I. Doherty, Sheldon Cohen, va ser analitzar l'efecte que produeixen socialment les abraçades. Un estudi que partia de la premissa que les abraçades són mostra de relacions íntimes i estretes entre diferents persones.

"Sabem que les persones que tenen conflictes amb altres són menys capaços de lluitar contra els virus del refredat, igual que coneixem que les persones que tenen un major suport social pateixen menys depressió o ansietat en moments d'estrès", explica Cohen.

Així que els investigadors van analitzar si rebre abraçades podria també protegir la persona davant determinades amenaces. Per a això, van estudiar a 404 persones sanes a qui van preguntar sobre la quantitat de conflictes que tenien i les abraçades que rebien.

Posteriorment, els participants van ser exposats intencionalment a un virus del refredat comú i monitoritzats durant 40 dies per avaluar la infecció i els signes de la malaltia. D'aquesta manera, els científics van comprovar que les persones que més rebien abraçades tenien un menor risc d'infecció i menys símptomes de malalties lleus.

 "Això suggereix que l'augment de la freqüència d'abraçades podria ser un mitjà eficaç per reduir els efectes nocius de l'estrès", conclou l'investigador principal. Possiblement, Iglesias desconeix el que Mas i Fernàndez vivien el 9-N, una situació d'estrès per posar urnes de cartró davant un Estat hostil. És la conseqüència d'enfrontar-se a l'Estat.

Catalunya lidera el rècord de despesa turística

BON NADAL
26/12/2014
turisme

Catalunya lidera el rècord de despesa turística

Turistes

Els turistes internacionals s'han deixat 14.406 milions d'euros

Alèxia L. Ferret
El Singular
Catalunya lidera el rècord de despesa turística. En total són 14.406 milions d'euros la quantitat de diners que els turistes internacionals s'han gastat a Catalunya entre el gener i el novembre del 2013, segons les dades que aporta el ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. La xifra representa un augment del 6,4% respecte al mateix període de l'any passat.

Pel que fa a la resta de l’Estat espanyol, les dades també són positives. Els turistes internacionals s'han deixat 59.810 milions d'euros, o el que és el mateix, un 6,7% més que entre el gener i el novembre del 2013. Catalunya representa un 24,1% del total de la despesa turística a l'Estat.

Després de Catalunya, les altres comunitats autònomes on els turistes internacionals han gastat més diners han estat les Canàries, amb 11.359 milions (un 8,6% més que el 2013); les Illes Balears, amb 10.288 milions (un 2,6% menys); Andalusia, amb 8.886 milions (un 10,9% més); el País Valencià, amb 5.139 milions (un 3,3% més), i Madrid amb 5.085 milions (un 10,6% més).