—
Quins?
—Anirem a l’essencial. Tindrem poques possibilitats de sortir i de tenir
capricis. Haurem de ser austers en tot. S’ha arribat a teoritzar tant…
Que si la fruita va abans o després del dinar, que si no es pot beure
aigua, que si no hem de menjar carn… Tot això, quan tenim un problema
tan gran, acaba en un segon pla. Quinze dies de confinament els passa
tothom, perquè tothom té un rebost mínim, però si hem d’estar confinats
fins al juny haurem d’organitzar-nos bé. I les persones que eren molt
exigents amb segons quines coses ara es podran trobar que aniran a
comprar i no hi haurà què demanen. Es podran mantenir els hàbits dels
vegans i els vegetarians, però això remourà totes les opcions i tindrem
menys llibertat de triar. No ho trobo positiu, però hi haurà un procés
adaptatiu, perquè és una situació de catàstrofe que ens afecta a tots.
—
Pot presentar cap oportunitat?
—Els qui deien que no tenien temps de cuidar-se, cuinar, comprar
productes de proximitat i ecològics, potser prendrà consciència.
L’excusa de no cuidar-se de vegades és el temps, i ara passem moltes
hores a casa. Podem tenir una oportunitat per a repensar el pla
d’alimentació.
'L'excusa per no cuidar-se a
vegades és el temps, i ara passem moltes hores a casa. Podem tenir una
oportunitat per a repensar el pla d'alimentació'
—
Quina dieta recomanaríeu durant el confinament, tenint present que baixa considerablement l’activitat física?
—La dieta sempre ha de ser la mateixa, una dieta saludable, que és la
que s’adequa a les necessitats de cada persona. Ha de ser variada i
tenir, al llarg de la setmana, tots els ingredients dels grups dels
aliments, amb molta rotació de plats i tècniques culinàries. I una cosa
fonamental: amb les racions adaptades a les necessitats de cadascú. Si
estàs confinat i, per tant, la teva activitat física ha minvat molt,
l’única cosa que has de fer és reduir les racions. No pots menjar com si
fessis com abans.
—
Com les hem de reduir? Un quart, la meitat…?
—Cadascú sap el plat que es posa, i haurà de ser menys. Encara que
pensis que et quedaràs amb gana, la cosa adequada és quedar-te amb la
sensació que no estàs tip. Si normalment et poses un plat ple, ara deixa
que et falti un dit pels marges, dues o tres cullerades menys de cada
cosa. I una regla d’or: no repetir mai, de res. Tampoc en condicions
normals. Aquest extra l’acostumem a metabolitzar en forma de greix.
—
El nombre d’àpats diaris també ha de disminuir?
—Quan ets a casa, si tens certa angoixa, malestar, preocupació o
avorriment, la tendència és mirar què pots picar. Generalment serà
alguna cosa que doni satisfacció. Estranyament serà una pastanaga… Quan
tens la necessitat d’omplir un buit, una tristor, la pastanaga no te
l’omple, perquè no té la glucosa que fa pujar l’energia. Aniràs a buscar
galetes, dolços, xocolata… Coses sense interès dietètic. Hem d’intentar
fer, com a mínim, quatre àpats per a endreçar aquesta ingesta i no
tenir la gana sobtada que fa que t’abraonis sobre allò que tens, sense
control i buscant un plaer immediat. Has d’intentar no tenir baixades de
glucosa, perquè així el món no serà tan trist ni ho veuràs tot tan
negre. Quan estàs molt baix de glucosa, el to general de tot l’organisme
baixa, també el psicològic. Per tant, cal esmorzar, dinar, berenar
poquet i sopar lleuger.
'Quan tens la necessitat
d'omplir un buit, una tristor, la pastanaga no te l'omple, perquè no té
la glucosa que fa pujar l'energia'
—
Les hores del dia importen.
—Per al metabolisme no són el mateix les primeres hores del dia que les
últimes. Els humans estem dissenyats per a cremar més energia durant les
hores de sol. Quan cau el dia el metabolisme es posa
en espera.
Per això hem de menjar els aliments més energètics durant les hores del
dia. Tots els farinacis, que ens aporten més energia, els hem de
consumir per esmorzar i dinar.
—
Quin és l’esmorzar ideal?
—Per a molts ciutadans l’hora d’esmorzar és la més maltractada, per
falta de temps. Si una cosa ens pot oferir el confinament és
l’oportunitat de fer un esmorzar en família, bo i complet, que ens
canviarà la gana de tot el dia. Fer un esmorzar amb tots a taula seria
fantàstic! L’ideal és preparar un suc de taronja natural i tallar una
peça de fruita a rodanxes per a tots. Això no vol dir menjar-se’n una de
sencera, però sí un mínim que donarà moltes vitamines. La vitamina C és
molt estimulant, desvetlla i dóna molta energia mental. A més d’això,
el pa. No hi ha res com el pa. És farina, llevat, aigua i sal, zero
greix. Cent grams de pa, que és un entrepà molt gran, són 265
quilocalories. Un croissant en són 400! Per tant, convé esmorzar
entrepans o torrades, i el pa pot ser integral, que és més saciant, de
llavors, de fibres… Pot ser amb pernil, llonganissa, formatge… S’ha
d’anar variant. També amb mantega i melmelada. Per què no? I es pot
donar pa amb xocolata als nens, que és més saludable que les galetes o
els cereals ensucrats.
—
Molts adults també tenen l’hàbit de les galetes i els cereals…
—Si els agraden molt poden esmorzar allò que comentava i afegir-hi un
petit grapat d’aquests cereals. Passes amb menys, però igualment tens el
plaer d’haver-ne menjat. Ara la gent té temps de fer tot això. I un
esmorzar així es triga molt més a metabolitzar i pair que no pas els
cereals o les galetes, que tenen molt més sucre, la metabolització és
molt més ràpida i al cap de dues hores ja es té gana. Amb això aguantes
perfectament fins a l’hora de dinar i passes el matí ple d’energia. I a
tot això també cal afegir els lactis.
'Si una cosa ens pot oferir el confinament és l'oportunitat de fer un esmorzar en família, bo i complet'
—
Últimament tenen mala fama.
—Han caigut en desgràcia, com els ous, i no ho entenc. És una cosa
cíclica. Diuen que no hi ha cap mamífer que prengui llet en créixer,
però tampoc no n’hi ha cap que llegeixi i escrigui. En èpoques de fam,
els homínids només podien beure la llet de la cabra. Els qui van
adaptar-se a beure’n, van sobreviure i els que no, selecció natural. Els
descendents de pastors que van fer l’adaptació genètica per pair els
làctics no tenim cap problema de beure llet. Però a algunes persones els
crea molt malestar perquè no tenen aquesta herència genètica
d’adaptació a la digestió de la lactosa en adults. En aquests casos no
cal forçar, però si no, cap problema. També es diu que les algues, per
exemple, tenen més calci, però el calci de la llet que va unit a les
molècules de la vitamina D el fixem ràpidament als ossos. El de les
algues, els fruits secs o els llegums ens costa molt més, i no
l’absorbim totalment. No és una qüestió de quantitat, sinó de
biodisponibilitat.
—
Continuem amb la dieta per al confinament. Després d’esmorzar què convé?
—Potser no cal fer un esmorzar a mig matí, sinó dinar més d’hora, a
quarts de dues. És el moment de fer plats que aportin energia perquè
durant la tarda potser es juga amb els nens, es balla, es fa gimnàstica
en línia…
És el moment de fer aliments rics en farinacis: pasta, arròs, patates,
llegums, cereals com la quinoa… I després la proteïna. Ara això està
molt mal vist, però una alimentació saludable es basa en un primer plat a
base de farinacis i un segon de proteïna: pollastre, peix, hamburguesa,
truita… Menys els llegums, que podrien ser un plat únic. Els
vegetarians han d’introduir proteïna vegetal. Si no mengem la proteïna,
n’anirem coixos, i com que no fem gaire exercici, muscularment ens en
podem ressentir. És molt important per als nens, també. L’hormona del
creixement necessita proteïna. Quan hi ha fam no es creix, per això els
nostres avis eren baixets… A més, si treus la proteïna i menges només un
plat, segur que serà molt més abundant, amb massa quilocalories. Cent
grams de carn són 100 calories, mentre que allò que aporten cent grams
de farinacis en són 260 o 300.
—
I com s’han de repartir aquests farinacis durant la setmana?
—Dilluns fas pasta, dimarts llenties, dimecres patates al forn, dijous
arròs, divendres pasta, dissabte arròs, diumenge cigrons… Dues vegades a
la setmana de cada cosa. També és interessant de preparar l’arròs i la
pasta de manera que hi intervinguin les verdures. Si en comptes de
comprar una salsa de tomàquet preparada fas un sofregit de ceba i
tomàquet, amb una mica de carbassó, pastanaga o xampinyons, molt millor.
Baixarà la quantitat de pasta i pujarà la de verdura.
'Si no mengem la proteïna anirem coixos d'aquest nutrient, i com que no fem gaire exercici, muscularment ens en podem ressentir'
—
Passem al berenar: quines opcions recomaneu?
—Amb les criatures, es pot fer berenar-sopar, un berenar que sigui un
sopar amb tota la família, com es fa a la resta d’Europa. Així no te’n
vas a dormir amb la panxa tan plena. Fas un plat únic amb els nens: una
sopa, una truita amb una torrada… I després els nens poden fer ressopó:
iogurt, un got de llet… Si es fa berenar normal, hauria de ser a quarts
de cinc, si s’ha dinat a quarts de dues. Convé un iogurt amb fruits
secs, perquè tenen omega 3, antioxidants, fibra… Té bífidus i és molt
recomanable per al bon funcionament dels budells, més en un moment com
aquest, en què la manca d’activitat física pot provocar estrenyiment.
També es pot menjar una peça de fruita o un got de llet. I els nens
poden sucar dues galetes o posar-se un grapat de cereals, no passa res,
però ha de ser contingut. Es podria aprofitar per sopar entre les vuit i
dos quarts de nou.
—
Què hauríem de sopar?
—Sopes o cremes de verdures, de carbassó, de carbassa, de porros, de
xampinyons… La verdura de tota la vida, també: patata i mongeta tendra,
patata i bleda, coliflor gratinada al forn, escalivada, espinacs… La
verdura al vespre és ideal, perquè aporta molt poques quilocalories i no
és carregada de glucosa. La patata bullida, a més, té moltes menys
quilocalories que no la pasta. Després també convindria menjar una
truita, un pit de pollastre a la planxa, una hamburguesa petita, un tall
de peix al forn, a la planxa, arrebossat… Així afegim aquesta proteïna,
que dóna una digestió més lenta i no fa passar gana. No te’n vas a
dormir com quan menges només una poma i un iogurt, cosa que no aconsello
ara.
—
Per què?
—Perquè pot aportar molta tristesa. Necessitem un tipus d’aliments que
ens activin el metabolisme i la termogènesi: sopa o verdura calenta,
truita a la francesa… Això activa el metabolisme i vas a dormir amb més
benestar intern. No són moments per a potenciar la tristesa, perquè ja
ens ve de fora.
'Necessitem un tipus d'aliments que ens activin el metabolisme i la termogènesi'
—
Els dolços i els snacks en moderació poden ajudar a mantenir la felicitat?
—Els preveig absolutament. Tothom té dret a tenir plaers! Allò que és
menys necessari ens ve molt de gust. I com més ens castiga la vida, més
de gust ens ve. Acceptem-ho i controlem-ho. Ara, hi ha un nivell
d’angoixa brutal i potser no estem disposats a renunciar-hi. No cal
renunciar-hi, però sí pautar-lo. Es pot introduir la xocolata a
l’esmorzar, però no una rajola sencera, sinó quatre preses. Has de tenir
el pacte amb tu mateix que ho compliràs. T’has de permetre els extres,
però en els dies i moments que triïs, perquè si perds el control et
sentiràs malament, i no cal que afegim més malestar. Per postres, sempre
és millor la fruita, per més que diguin que s’ha de menjar abans, és
bona sempre. Si vols unes postres dolces per dinar, potser és millor
deixar-les pel cap de setmana. Amb coses com la pizza, si és de
qualitat, cap problema. No és cap altra cosa que un farinaci amb
tomàquet, verdures o pernil i amb el calci del formatge.
—
Però se solen menjar divendres o dissabte a la nit. No seria millor per a dinar?
—És igual, també hem de ser feliços… Si tota la setmana has fet un sopar
de verduretes, divendres o dissabte a la nit et pots menjar una pizza i
beure una cerveseta. I combinar-ho amb unes patates xips i un bon plat
d’amanida per a menjar menys quantitat de pizza. No et quedaràs amb gana
i tindràs el plaer.
'Ara hi ha un nivell d'angoixa brutal i potser no estem disposats a renunciar als dolços, però hem de pautar-ne la ingesta'
—
Una altra qüestió és com cuinar i organitzar-nos tenint present que convé sortir poc a comprar.
—Podem fer una graella de menús entre tots. Així sabrem què necessitarem
aquella setmana i podrem calcular i anar a comprar amb la llista amb
allò que cal, sense badar i tocar coses. Si tens un rebost petit, millor
comprar oli i llet per només una setmana i no buidar els súpers, com
s’ha fet. També pot ser una oportunitat perquè tothom participi en el
procés culinari, una bona eina per a passar l’estona i enfortir vincles.
—
També pot ser un bon moment per a potenciar la cuina d’aprofitament?
—Sí, ara l’haurem de fer cada dia. Agafar allò que no recordàvem que
teníem al congelador. Si has fet verdura a la nit i te’n sobra, l’endemà
la pots saltar amb un all laminat i uns trossets de bacó. Si t’han
sobrat salsitxes, pots fer unes torrades al forn amb xampinyons i
tomàquet. Si t’han quedat llenties, pots fer una mica d’arròs bullit i
barrejar-les. Si tens una mica d’escalivada, pots fer una massa de pizza
i tens una coca. Si a més tens una llauna de sardines, tens una coca de
recapte. Si una fruita s’ha posat lletja es pot fer macedònia.
Dotze maneres de lluitar contra el malbaratament alimentari
—
Ara hi ha temps per a cuinar més els llegums, també.
—Requereix temps i estona. Cigrons i mongetes s’han de deixar en remull
tota la nit, amb l’aigua sobrepassant-los. I cal posar una cullerada
petita de bicarbonat, perquè faci més flonges les membranes i es cogui
millor. L’altre gran secret és que sempre cal coure’ls amb l’aigua
freda, si no queden durs. I cal anar traient amb una escumadora l’escuma
que fan al principi. El llorer ajuda que no siguin tan flatulents i
coure’ls amb l’olla a pressió ajuda a fer-ho més ràpidament.
—
La crisi del coronavirus implicarà problemes econòmics. De
quina manera es pot tenir una dieta equilibrada sense aliments gaire
cars?
—Els llegums són un grandíssim recurs. Només que els combinis amb una
mica de pollastre, xoriço o botifarra, la barreja de la proteïna vegetal
amb la proteïna animal té tant valor biològic com un tall de carn gran,
i a molt menys cost. La pasta de blat i el pa també tenen molta
proteïna. Un tall de pa amb formatge per esmorzar té proteïna vegetal i
animal, una barreja boníssima amb què han crescut moltes generacions.
També és important l’aprofitament.
—
Però la carn i el peix alimenten molt i sovint són cars.
—La carn no tant, perquè quan parlo de carn parlo de pollastre, gall
d’indi, conill, porc… No solament vedella. El peix sí que picarà més,
perquè la crisi arrasarà la pesca. Hi ha el recurs del peix congelat,
que tampoc no és barat. Es pot fer menys vegades a la setmana, però
mantenir-lo algun dia. Hi ha una proteïna molt barata i d’un valor
bestial, que no hem tingut mai en prou prestigi: els ous. Si no tens cap
malaltia i ets jove, pots menjar un ou diari. I si tens malalties, tres
o quatre ous a la setmana. S’han tirat a terra totes les teories que
diuen que provoquen colesterol. També es poden utilitzar llaunes de
tonyina per a les amanides, però no cada dia, per l’alt contingut en
mercuri. Les llaunes de sardina, que no tenen mercuri, també són un bon
recurs. Haurem de tirar d’aquest rebost de les conserves que tenien els
nostres avis.
El poder prova d'amagar la
gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a
no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem
ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a
continuar essent crítics.
Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita.
30.03.2020 21:50
