Botifarra d’ou.
El producte estrella de la gastronomia carnavalesca al Principat és la
botifarra d’ou, un embotit derivat de la botifarra blanca. De fet, la
recepta és gairebé la mateixa, amb l’única particularitat que s’hi
afegeix ou, que hi dóna el color groguenc característic. Tot i això,
aquests darrers temps han aparegut receptes innovadores que la barregen
amb productes de temporada com ara carxofa, calçots i tòfona. La
tradició diu que s’ha de menjar el Dijous Gras, preferiblement
acompanyada de truita.
Cassola de Carnaval. Pel Dijous Gras a Valls era
tradicional de fer un arròs dolç amb crosta, una menja carnavalesca
documentada a la ciutat des del segle XVIII. És un arròs que barreja
diversos menuts de porc, com ara peus, cua i orella, amb una bona
quantitat de sucre i canyella. Tot i que és una recepta que ha entrat en
retrocés, els darrers temps es va recuperant com una part del patrimoni
immaterial vallenc. La historiadora Pilar Vives n’explica
la recepta, tal com la feia la seva tia Conxita.
Cassoletes.
Per Carnaval l’arròs també és la menja estrella a Otos. La tradició diu
que el Dijous Gras a la tarda cal anar-se’l a menjar al camp amb un
grup d’amics o familiars. La mainada es disfressa i per tot el poble
s’organitza una gran batalla de farina, anomenada
enfarinà.
Cóc de brossat. El
brossat
és un formatge fresc, semblant al mató, que s’obté d’escalfar el
xerigot quasi fins a l’ebullició, però sense deixar que arrenqui el
bull. Tot i que no és exclusiu de Menorca, allà és on s’empra més per a
tota mena de postres. Una de les més tradicionals del Carnaval de
Ciutadella és el cóc de brossat, una coca farcida amb aquest formatge
que, juntament amb més delícies, es menja pel berenar de Dijous Llarder.
Coca de llardons.
Per Carnaval triomfa la carn de porc i tots els derivats, i una de les
maneres més freqüents de menjar llardons és amb la coca. Aquesta menja
és molt especial perquè barreja el dolç de la coca amb el salat dels
llardons i també té una textura especialment cruixent que li dóna el
greix de porc bullit i premsat. Ara: els llardons també es poden menjar
sols, per picar, o com a acompanyament d’alguns plats.
Ensaïmada de tallades.
L’ensaïmada no ha de ser sempre dolça i en tenim el millor exemple en
aquesta recepta típica del carnaval mallorquí. A la massa de sempre de
l’ensaïmada s’hi barregen trossets de sobrassada i encarabassat, una
melmelada feta a base de carabassa. És una recepta que explica molt bé
els excessos de Carnaval perquè barreja l’ensaïmada, feta amb saïm
(llard), i la sobrassada, feta amb carn de porc.
Fogasseta. Hi ha moltes variants del tradicional
berenar de Dijous Gras. A les Terres de l’Ebre, sobretot a Xerta i
Aldover, es mengen fogassetes. Són uns panets rodons farcits de truita,
però no pas una truita qualsevol: sol combinar la carn de porc amb
carxofes o alls tendres, dos productes de temporada. A més, tal com
expliquen a
Festes.org, aquest pa només es pot trobar als forns de la comarca una vegada l’any, per Carnaval.
Figa. ‘Fer la figa’ és un antic joc de carnestoltes
consistent a enganyar la mainada fent-los creure que es poden menjar una
figa seca que va lligada al cap d’una canya de pescar. L’infant que no
ho pugui fer, ha de pagar penyora. El joc, que també es pot fer amb
caramels, és documentat en diversos indrets del Principat, Catalunya
Nord i les illes. Actualment, un dels llocs on té més seguiment és
Torredembarra.
Greixonera dolça.
A les Balears coneixen les festes de Carnaval com els ‘darrers dies’ i
tant a Mallorca com a Menorca i Eivissa es consumeixen moltes
greixoneres. N’hi ha de dolces i de salades. És un plat de
reaprofitament que es fa amb ensaïmades endurides o restes de coca de
patata. Això fa que els ingredients siguin similars als d’un púding,
però amb una textura molt diferent, perquè en lloc de coure’s al bany
maria es fa en una cassola de terra. Aquí en trobareu la
recepta del restaurant Idò d. o. Balear.
Merenga.
Vilanova i la Geltrú fa un dels carnavals més rics i lluïts de tot el
país i pel Dijous Gra és tradicional de fer-hi la festa de la merengada.
Aquesta celebració, que va sorgir per iniciativa d’un pastisser,
consisteix a anar pel carrer amb galledes enormes plenes de merenga per
empastifar qualsevol que trobem. Però la merenga no serveix únicament
per empastifar-se: l’àpat tradicional del dijous gras vilanoví conté
xatonada, diverses menes de truites, coca de llardons i merenga.
Porc. La carn de porc és la protagonista dels àpats
de Carnaval arreu, en forma de botifarra, sobrassada, llardons… Però a
Vic és especial, perquè pel
Dijous Gras
rosteixen un porc ral al mig de la plaça major. Aquesta festa és
impulsada pel col·lectiu de cuiners Osona Cuina i vol recuperar el
Dijous Llarder més festiu i popular. Per això durant tot el dia s’hi fan
tot d’activitats: concursos de truites, degustació d’entrepans de porc
rostit, un sopar de tapes…
Ranxo. Una altra característica de la gastronomia
carnavalesca són els àpats comunitaris. Com que la festa s’escau a
l’hivern, sovintegen els ranxos, les escudelles i les sopes. A més,
moltes vegades és un costum amb reminiscències medievals, de quan els
senyors feudals convidaven tot el poble a un gran àpat abans de
l’austeritat de la Quaresma. El portal
Festes.org
té desenes de pobles identificats on se segueix aquesta tradició:
Ponts, Verges, Castellterçol, Reus, Tarragona, Vidreres, Sant Feliu de
Codines…
Sardina. Aquest peix blau és el protagonista d’un
dels rituals més críptics del Carnaval: l’enterrament de la sardina. Tot
i que és possible que tingui unes connotacions més sexuals que no pas
gastronòmiques, aquesta festa marca el final del Carnaval. Per això el
Dimecres de Cendra se sol tancar el període de gresca menjant sardines a
la brasa o arengades, que és la versió salada d’aquest mateix peix.
Truita. Antigament el consum d’ous també era
prohibit per la Quaresma i això fa que preguin un paper especial en la
gastronomia carnavalesca. Els trobem presents en moltes menges
–botifarra d’ou, cassola de Carnaval, greixoneres saldes…–, però
sobretot en les truites. Aquest plat tan habitual del Dijous Llarder és
molt versàtil, perquè admet tota mena de farcits. Alguns dels més
tradicionals són les verdures de temporada i els derivats del porc, com
ara botifarra.
Xató. A
la zona del Penedès i del Garraf, el Carnaval és una festa molt
arrelada i és tradicional de menjar-hi xató, un plat elaborat amb tot
d’ingredients hivernals. És una amanida d’escarola que es complementa
amb productes salats –tonyina, bacallà, anxoves i olives– i es
condimenta amb una salsa especial protagonitzada per les hortalisses i
la fruita seca. Però la recepta del xató, tot i semblar senzilla, té
moltes variants i hi ha uns quant pobles que se’n disputen la
paternitat. Ací trobareu les
cinc receptes diferents que hi ha.
