Per Santa Llúcia, un pas de puça: quinze refranys per a fer créixer el dia
Diu la tradició que avui, Santa Llúcia, el dia es comença a
allargar, però no és ben bé cert · Us presentem les dites més populars
sobre l'allargament del dia, del desembre al juny
Avui és Santa Llúcia i la dita popular diu que el dia comença a créixer.
Si bé és cert que el sol es pon una mica mica més tard que ahir, també
ha sortit una mica mica més tard. Comptat i debatut, doncs, encara no
creix. L’allargament és més perceptible de Reis endavant, quan la gent
diu aquella frase: ‘Ara ja s’hi coneix, amb el dia.’ Deu dites mal dites El nostre refranyer
és molt ric en dites sobre el creixement (i l’escurçament) del dia,
sobretot els mesos de desembre, gener i febrer. N’hem triades una quinzena.
Per Santa Llúcia, un pas de puça
És el 13 de desembre. Al matí el dia
es continua escurçant (el sol surt a les 8.09, un minut més tard que no
pas ahir), però al vespre s’allarga un xic (el sol es pon a les 17.23,
un minut més tard que no ahir).
Per Nadal, un pas de pardal
25 de desembre. Al matí el dia encara
s’escurça (es fa de dia a les 8.16), però el sol guanya terreny al
vespre (es pon a les 17.28). Variants: Per Nadal, el dia s’estira un pam; Per Nadal, creix el dia un pas de gall; El dia no creixerà fins que Jesús no naixerà; El dia creixerà quan Jesús naixerà.
Per Sant Esteve, un pas de llebre
26 de desembre. Segons el Calendari dels pagesos, no hi ha diferència d’insolació entre Nadal i Sant Esteve.
Per Ninou, un pas de bou
Primer de gener, Cap d’Any o Ninou
(és a dir, ‘any nou’). El dia encara s’escurça al matí, però ja creix
força per l’altre cap (el sol surt a les 8.18 i es pon a les 17.33) Variants: Per Cap d’Any, el dia s’allarga un pam; Per Ninou s’allarga el dia, però no s’allarga el sou; Per Any Nou, el dia s’estira un sou; El dia no es mou fins per Ninou.
Per Reis, un pas de vell
6 de gener. Al matí, el dia no va ni
endavant ni enrere, però al vespre continua avançant (el sol surt a les
8.18 i es pon a les 17.37) Variants: Per Reis, un pas d’anyells; Per Reis, un pas de camell; Pels Reis, el dia creix, i ruc qui no ho coneix; Pels Reis el temps creix i el fred neix.
Per Sant Antoni, un pas de dimoni
17 de gener. El dia ja ha guanyat una mica de terreny al matí i molt al vespre (el sol ix a les 8.15 i es pon a les 17.49). Variants: A Sant Anton, un pas de bou; Per Sant Anton, a les cinc hi ha sol; Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap; Per Sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré; Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu solet.
Per Sant Sebastià, un pas de marrà
20 de gener. No acabem de saber veure
la diferència entre els passos dels dimonis i els dels marrans, però el
cas és que en tres dies hem guanyat cinc minuts de claror: el sol ix a
les 8.13 i es pon a les 17.52. Variants: Per Sant Sebastià, cent passes de ca; Per Sant Sebastià, un pas de milà; Per Sant Sebastià, una hora més de dia hi ha; Per Sant Sebastià, ruc serà qui no se n’adonarà.
Per Santa Agnès, una hora més
21 de gener. La percepció popular és que el dia s’ha allargat una hora, però segons el Calendari dels pagesos tan sols dura vint-i-set minuts més que un mes enrere: el sol surt a les 8.13 i es pon a les 17.54.
Per Sant Vicent de la Roda, creix el dia una hora
22 de gener. En un dia, guanyem dos minuts de sol: surt a les 8.12 i es pon a les 17.55. Sant Vicent Màrtir (o de la Roda, o de la Mola, o d’Osca, o de Saragossa) és el patró de València. Morí martiritzat en aquesta ciutat el 22 de gener de l’any 304 o 305. Variants: Per Sant Vicenç de la Roda, el dia allarga una hora; Per Sant Vicenç, el sol entra pels torrents. A la comarca de la Ribera, tenen una dita pròpia per a aquesta diada: Per la fireta, una horeta;la ‘fireta’ és la Fira de Guadassuar, que es fa aquest dia en honor de sant Vicent Màrtir.
Per Sant Pau, una hora hi cau
25 de gener. Un mes just després de
Nadal, el dia s’ha allargat trenta-vuit minuts (tot i que la dita
popular ho ‘arrodoneix’ a una hora). Ara el sol surt a les 8.09 i es pon
a les 17.59.
Darrer dia de gener, una hora més ja té; qui la vulgui ben comptar hora i mitja hi trobarà
31 de gener, Sant Joan Bosco. El sol
surt a les 8.04 i es pon a les 18.07. Aquesta dita palesa que a l’hora
de comptar el temps de sol guanyat no ve d’aquí, que no cal mirar prim.
El dia no ha crescut pas una hora, però si ho volem ‘ben comptar’ hi
veurem una hora i mitja i tot. En poques dites com aquesta traspua tant
la ironia refranyera. Variant: A darrers de gener, una hora hi és, i si ho mires bé, una i mitja també.
Per la Candelera, una hora entera
2 de febrer. El dia de la Presentació
del Senyor o la Purificació de la Mare de Déu, que s’escau quaranta
dies després de Nadal. La tradició diu que s’ha de desmuntar el pessebre
i és quan es tanca el cicle de Nadal. El sol continua avançant: ix a
les 8.02 i es pon a les 18.09. La paremiologia hi continua comptant una
hora. Variants: Per la Candelera, una hora sencera; Per la Candelera, una hora endavant, una hora endarrere.
Per Sant Blai, un pas de cavall
3 de febrer. El sol surt a les 8.01 i
es pon a les 18.10. De la puça de Santa Llúcia al cavall de Sant Blai,
el dia s’ha allargat cinquanta-cinc minuts.
Per Sant Maties, iguals són les nits que els dies
Antigament, se celebrava el 24 de febrer (ara, el 14 de maig). També és anomenat Macià.
Tant l’un nom com l’altre han donat refranys semblants. Aquest dia el
sol surt a les 7.34 i es pon a les 18.36, de manera que la dita no és
exacta: la nit encara és una hora més llarga que no pas el dia. Variants: Per Sant Maties, tant de nits com de dies; Per Sant Macià, tanta nit com dia hi ha. Els mesos de març, abril i maig, quan
el dia es va allargassant, han deixat pocs refranys d’aquest àmbit. I
pels volts de Sant Joan (La nit de Sant Joan, la més curta de l’any) ja comencem a veure dites que parlen de l’escurçament del dia, com ara aquest, amb què tanquem el recull:
Del juny endavant, el dia es va escurçant
Variants: Del juny enllà, el dia comença a baixar; Del juny enllà, el dia es comença a escurçar; Juny acabat, dia escurçat.
Per a saber-ne més:
El filòleg Víctor Pàmies ha estudiat a bastament el tresor paremiològic català i ha elaborat una llista molt útil de refranys sobre el cicle de l’allargament del dia. El Calendari de l’Ermità del 2020
ha cedit un espai al senyor Marcel·lí Virgili (el conegut home de
ràdio) que hi presenta una pila de refranys referits a l’allargament i
l’escurçament del dia.
En teniu més?
Si sabeu més dites (locals o
generals) referides a l’allargament del dia, feu-nos-les saber. Podeu
escriure’ns un comentari (si sou subscriptors de VilaWeb) o bé
enviar-nos-les per correu electrònic (jordi.badia@partal.cat) o a Twitter (@jbadia16).
TV3 estrenarà a principis de l’any vinent el programa sobre la llengua catalana ‘El llenguado’
El programa compta amb l'assessorament lingüístic del filòleg Pau Vidal
El Departament de Nous Formats de TV3 estrenarà a principis de l’any vinent a la televisió catalana el programa sobre llengua El llenguado. L’espai el dirigeix Fúlvia Nicolàs i el presenten la cantant Yolanda Sey i l’actor Guillem Albà.
Tractarà la qüestió del català amb un to distès i humorístic, amb
voluntat de distreure l’espectador i trencar el mite que el català és
una llengua difícil, segons indiquen des de la televisió. L’equip
encarregat del nou espai, que compta amb l’assessorament lingüístic del
filòleg Pau Vidal, acaba de filmar les escenes
d’interior aquests dies. Són escenes que es roden dins d’un pis de caire
industrial que enllaçaran amb les escenes d’exterior.
Nicolàs ha explicat aquest dijous que cada episodi es compon de dues
parts fixes, en la primera s’investiga un tema relacionat amb el català i
en la segona un dels dos presentadors viatja a un territori de parla
catalana per fixar-se en el parlar dels seus habitants. En aquesta segona part hi intervindran personatges com Roger Mas,Clara Peya o Anna Torrent,
i es visitaran indrets com Andorra, Formentera, el Rosselló, l’Albera,
la Marina Baixa, el Segrià, Menorca, el Matarranya o Barcelona.
A banda, ‘El llenguado’ té seccions com ‘El consultori del filòleg’
en què els parlants truquen en Pau Vidal per exposar-li dubtes
lingüístics; ‘El mot merdós’, que defineix una paraula que pel que sigui
no ha acabat d’agradar als presentadors, o les ‘Optimotes’, amb la
col·laboració de l’equip de lingüistes de l’Optimot.
S’ha mort l’actor de doblatge Arseni Corsellas als 86 anys
Havia posat veu a intèrprets com Sean Connery, Antohny Hopkins,
Jack Nicholson i Kirk Douglas i era J.R.Ewing a la versió catalana de
'Dallas'
Corsellas amb Woody Allen el 2007
L’actor de doblatge Arseni Corsellas
s’ha mort a 86 anys, segons que ha confirmat el Sindicat d’Artistes de
Doblatge de Madrid en una piulada a Twitter. Nascut a Figueres el 1933,
ha posat la veu en castellà i català a actors de renom com ara Jack Nicholson, Kirk Douglas, Sean Connery, Burt Lancaaster, Rock Hudson, Richard Burton o Nick Nole, entre més, en desenes de films i espots publicitaris d’ençà dels seixanta.
És especialment recordat pel doblatge de Larry Hagman com a J.R.
Ewing a la versió catalana de la sèrie ‘Dallas’ emesa per TV3. Entre més
distincions, destaca el Faristol d’Or, que li va lliurar Alfredo Landa.
La capital de l'Urgell disposa d'un ampli patrimoni que no deixa indiferent el visitant
Plaça Major de Tàrrega
per Redacció
Visitar Tàrrega
és descobrir els seus racons i encants. Avui us proposem cinc espais
que no podeu deixar de visitar si aneu a la capital de l'Urgell.
Castell de Tàrrega
Castell de Tàrrega
A la part més alta de la ciutat es poden veure les restes del castell
de Tàrrega. La construcció data de l'any 1056 quan Ramon Berenguer I li
oferí com a dotalici a la seva esposa Almondis. Tota la ciutat va
créixer al seu voltant, però cap al segle XIV va començar la seva
decadència a conseqüència de les diferents batalles i conflictes
existents.
Actualment el castell és propietat de l'Ajuntament, i es pot visitar.
La construcció va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional l'any
1949.
Església de Sant Antoni
La Plaça i l'Església de Sant Antoni
Al peu de les runes del castell de la ciutat es troba la plaça
medieval. Una plaça porticada que acull l'església de Sant Antoni en la
qual es venera la imatge del Sant Crist Trobat, el Sant Hospital i la
Biblioteca Comarcal. A més, en aquesta plaça també es troba la seu de
les oficines de la Fira de Teatre.
L'any 1980 la plaça fou declarada Bé Cultural d'Interès Nacional integrada dins el conjunt artístic.
Creu de Terma de la plaça Major.
Plaça Major
La plaça Major de Tàrrega acull els edificis més emblemàtics de la
ciutat, com són l'església (declarada Bé Cultural d'Interès Nacional
l'any 2017), l'Ajuntament o la creu de terme. Una creu gòtica i data del
s. XV que és de gran bellesa, destacant les seves figures esculpides i
treballades al detall.
Museu Comarcal de l'Urgell
Museu Comarcal de l'Urgell
El Museu Comarcal de l'Urgell, ubicat a l'antic casal de
la família Perelló, acull una exposició permanent comptant amb un
important fons de fòssils provinents de les pedreres del Talladell així
com un extens conjunt d'obres pictòriques i escultòriques d'artistes
targarins dels segles XIX, XX i XXI. Les instal·lacions del Museu també
conserven una col·lecció de material etnològic, un fons fotogràfic i un
important conjunt de vestuari de principis de segle XX.
El museu es pot visitar de dilluns a dijous de 12 a 14 hores i de 19 a
21 hores, els divendres de 12 a 14 hores, i els dissabtes, diumenges i
festius d'11 a 14 hores.
Cal Trepat
El Museu de la mecanització agrària Cal Trepat
Ubicat a l'antiga fàbrica J. Trepat,
a l'avinguda de Josep Trepat Galcerán, aquest espai és un testimoni
valuós de la mecanització del camp durant el segle XX. I és que en
aquesta fàbrica s'hi dissenyaven, fabricaven i comercialitzaven
emblemàtiques màquines agrícoles com garbelladores, dalladores,
lligadores, entre altres.
L'espai es pot visitar sense reserva prèvia amb visites comentades tots els diumenges a les 11 i a les 12.30 hores.
La versió targarina de la coca de recapte és senzilla de preparar per poder gaudir-la a casa
Cóc de Tàrrega
per Redacció
Parla de la cuina pròpia de Tàrrega és parlar de productes de proximitat, i un dels màxims exponents d'aquesta cuina és el cóc, una varietat autòctona de la típica coca de recapte. Una massa de pa cruixent sobre la qual es posen hortalisses recollides del camp amb un toc salat.
Tradicionalment s'hi posa albergínia i pebrot vermell (crus, i no
escalivats segons la recepta de Tàrrega), a més d'arengada o
llonganissa. Amb tot, s'hi poden fer versions, afegint olives,
tomàquet, o allò que més us vingui de gust.
Un producte que, fins i tot, té una fira pròpia, el Firacóc,
al mes de maig i en el marc de la Festa Major. Un gran aparador dedicat
al cóc urgellenc i altres receptes flequeres de la zona, a més de
diferents productes d'alimentació autòctons i forans.
Aprenem avui a fer aquest àpat típic de la capital de l'Urgell per poder gaudir-la a casa durant tot l'any.
Hi ha diferents versions de la coca de recapte, en funció dels gustos
INGREDIENTS:
1 kg de farina
2 rovells d'ou
100 g de llevat
4 arengades
2 pebrots vermells
2 tomàquets
2 albergínies
Oli i sal
ELABORACIÓ:
Preparem la massa. Sobre el marbre de la cuina poseu la farina i feu-hi un forat al mig, com si fos un volcà.
Poseu-hi el llevat, els rovells d'ou i una mica d'aigua.
Treballeu els ingredients fins a aconseguir una massa homogènia. Es pot afegir aigua si ens queda massa seca.
Un cop feta la pasta, emboliqueu-la amb un drap i deixeu-la reposar uns deu minuts.
Treballeu-la una mica més amb una mica d'oli.
Amb l'ajuda d'un corró, estireu la massa, fent porcions de la mida que vulgueu que sigui la coca.
Poseu la massa estirada en una safata de forn.
Poseu al damunt els pebrots a trossos i les albergínies, i també podeu posar-hi rodanxes de tomàquet.
Afegiu un raig d'oli i una mica de sal, i poseu les arengades.
Poseu la coca al forn escalfat a 170° i deixeu-les coure 30 minuts.
Tsunami Democràtic es mobilitza pel Clàssic del 18 de desembre
El Nacional Foto: FC Barcelona
Barcelona. Dimecres, 23 d'octubre de 2019
1 minut
Tsunami Democràtic ha cridat a mobilitzar-se el proper 18 de desembre, data final del primer Clàssicde
la temporada. En una piulada aquest dijous al vespre, la plataforma ha
considerat una victòria el canvi de data, que originalment coincidia amb
la manifestació del 26-O de protesta per la sentència. "Guanyar sense baixar de l'autocar", ha celebrat.
Tot i això, el canvi de data no ha dissuadit la mobilització del
Tsunami, que avisa que convocarà algun tipus d'acció el nou dia del
Clàssic. De moment, però, no concreten més la convocatòria, tan sols
asseguren que "ens veiem el 18 de desembre".
El Comitè de Competició ha confirmat avui la data
final, després que decidís la setmana passada ajornar el partit en vista
de la manifestació. La data escollida és la que volien tant blaugranes com madridistes, mentre que La Lliga volia que es jugués el 4 de desembre.
Tot i això, un dels problemes que sigui el 18 de desembre és que hi
ha programats partits de la Copa del Rei. D'aquesta manera, el Barça, el
Madrid i els seus rivals hauran de mirar els calendaris i acordar un
nou dia.
Manifestació amb esperit de 3 d'octubre i intensa jornada d'aldarulls amb 51 detinguts i 77 ferits
Un manifestant llança objectes a la policia, a la plaça Urquinaona de Barcelona | Jordi Borràs
per Salvador Cot / Quico SallésBarcelona.
Tots els manuals d'insurgència i contrainsurgència descriuen l'espiral d'acció/reacció. Fàcil; davant
d'una acció violenta, reacció al mateix nivell. Però, el que és
substancial és que, efectivament, es tracta d'una espiral. Arreu
del món, molts conflictes -socials, nacionals o del tipus que sigui-
entren en aquest camí concèntric de molt difícil sortida on el resultat
és incert, però acostuma a guanyar qui té més força. La
societat catalana ha de decidir si s'immergeix, o no, en aquest viatge
incert que té com a component principal el patiment.
Acció/reacció, dèiem. I, malauradament, l'acció fa temps que té data: U d'Octubre de 2017. En aquell dia de violència intensa l'Estat va plantar la llavor del rebuig i la humiliació,
un sentiment que ha arrelat en una part significativa de la societat
catalana, especialment entre els més joves. Són els que aquest divendres
han anat a enfrontar-se amb el CNP, a la prefectura de Via Laietana.
Quan encara era de dia, cap a les quatre de la tarda.
En aquest escenari ha començat tot. Els més joves han començat la
protesta que s'ha anat intensificant a mida que passava el temps i
s'omplia més el carrer. De res han servit les primeres càrregues. Tot
just per dispersar uns segons. Els joves, resilents, hi tornaven
esperonats per l'actuació policial i pels reforços que els anaven
arribant.
Paral·lelament, els participants de les Marxes que van sortir fa tres
dies de Ripoll, Girona, Tarragona, Tàrrega i Berga omplien el Passeig
de Gràcia seguint el protocol habitual de les manifestacions
independentistes dels darrers anys. Ambient de tres d'Octubre.
Una indignació controlada, reivindicativa. La majoria havien travessat
alguna part del país com a mostra del seu rebuig a la sentència del
procés. La majoria també havien participat en una vaga militant convocada pel cada cop més influent sindicat Intersindical. Una vaga que ha estat general i sobretot, més que nacional que política. Els discursos al final de la manifestació de Jordi Cuixart, per veu interposada de Marcel Mauri i de la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, encara aprofundien més l'escletxa amb els joves que es mantenien ferms a Via Laietana.
Quan la manifestació sindical ha acabat, milers de persones s'han
dirigit cap Via Laietana per Pau Claris. Però les barricades a tocar de
la ronda Sant Pere i a la cantonada amb Fontanella així com un imponent,
i armat fins a les dents, cordó policial impedien el pas. S'havien
registrat càrregues per establir una línia policial. Però la gentada i
la seva convicció els mantenien desafiants als efectius de la Unitat
d'Intervenció Policial, els antiavalots del Cos Nacional de Policia.
Moments després la intensitat d'atac defensiu de la policia ha
començat a incrementar-se. Les pilotes de goma eren més sovintejades.
Però els manifestants no s'estaven plegats de braços. Ni de bon tros.
S'han armat amb mobiliari urbà i han obert més fronts que han fet suar
la cansalada a la policia. Per exemple, a la cantonada del carrer
Junqueras just a la façana del Teatre Borràs. Les dues línies han estat
seqüència similar amb construcció de barricades, foc i llançaments de
tot allò susceptible de ser utilitzat com un projectil. De fet, trams
ben llarg de la Ronda Sant Pere s'han quedat sense llambordes i cap
contenidor de la zona ha sobreviscut.
Al capvespre, la policia espanyola era incapaç de dispersar els
manifestants malgrat les ràfegues de pilotes de goma. Una autèntic estol de pilotes que lesionaven als manifestants i la premsa que cobria les protestes.
Escuts amb senyals de trànsit, palets o para-sols de terrassa han
complicat la vida als tiradors de la policia i han decidit tirar de beta
del seu arsenal.
Just abans de fer-se de nit, han tirat els primers pots de fum que
han ajudat a una dispersió ràpida però poc eficaç en el temps. Els
manifestants treballaven amb una mentalitat d'intel·ligència col·lectiva
i en xarxa com si es tractés d'un de treball de recerca col·laboratiu.
Així han ideat un sistema ràpid per neutralitzar el fum. Unitats de tres
manifestants, amb bufs sucats amb llimona, els apagaven amb aigua o bé,
si portaven guants, els tornaven a enviar a la policia. La resistència
al gas ha multiplicat el seu llançament que en algun moment ha estat una
autèntica pluja però el retorn a la fila policial ha obligat als agents
a disparar a discreció.
En tercer terme, la policia ha provat d'apujar l'aposta i ha escollit el gas pebre o picant, -gas OC-,
que en un primer moment ha deixat estabornides les primeres files dels
concentrats. Però, de seguida, li han agafat el truco i han reduit el
seu efecte. "Encara ens en hem sortit prou bé amb això nou del gas,
oi?", comentaven alguns dels participants per vantar-se de la rapidesa
dels seus contraatacs amb aigua per apagar-los.
Anaven passant les hores i els pocs metres que guanyava la policia,
els tornaven a recular per la pressió de la manifestació. Ben entrada la
nit, han arribat reforços. En primer terme, han entrat furgonetes que
els manifestants han foragitat a cops de roc. Però minuts després hi ha
hagut una ofensiva final. Desenes de furgons i
centenars d'antiavalots han avançat disparant a discreció i repartint
llenya a tot el que trobaven després de crear una cortina de fum tan
espès que ha arraconat els manifestants al sector muntanya d'Urquinaona i
ronda Sant Pere. Un cop aclarit l'espai, el camió mànega dels Mossos ha
tingut la seva primera actuació en públic. Per apagar focs i netejar la
calçada. Al capdavall, aquest camió no serveix per gaire cosa més i
comença a tenir visos de relíquia.
La dispersió ha funcionat relativament perquè els manifestants s'han escampat pel centre de la ciutat. A la una de la matinada, la Brigada Mòbil dels Mossos encara els perseguia a cop de foam, salva i carrussel sense gaire èxit. El balanç provisional a quarts de dues de la matinada són 51 detinguts,
deu dels quals de la policia nacional i la resta dels Mossos -han estat
a Barcelona 4, a Lleida 9, a Manresa 2, a Tarragona 9, a Girona 6, i a
Sant Celoni 1-. El servei d'Emergències Mèdiques ha quantificat en 77 els ferits atesos,
tres dels quals per lesions oculars produïdes per les pilotes de goma.
Un armament que el Parlament de Catalunya va prohibir a Mossos i
policies locals. El mateix Parlament que no és cap referent pels
manifestants. Els joves han resistit i qui resisteix, diuen, que venç.
En qualsevol cas, del dia d'avui, se'n recordaran.
60.000 persones i 150 tractors a la manifestació de la vaga general a Girona
El Nacional Foto: ACN
Girona. Divendres, 18 d'octubre de 2019
1 minut
Unes 60.000 persones es manifesten pels carrers de Girona per la vaga general,
segons dades dels Mossos d'Esquadra. Fins a 150 tractors arribats de
diferents punts de les comarques gironines s'han afegit a la
mobilització, convocada per la Intersindical-CSC i la IAC amb el lema
"Vaga general pels drets i les llibertats".
El portaveu d'I-CSC, Xavier Díez, ha afirmat que la convocatòria ha
estat un èxit, amb seguiments massius en sectors com l'ensenyament, on
xifren que més d'un 70% dels treballadors han secundat la vaga.
Díez ha subratllat que és una vaga "oportunista" que aprofita el
clima reivindicatiu per denunciar "la deriva dictatorial d'Espanya",
també en l'àmbit laboral.
Al matí el piquet del CDR s'ha concentrat davant dels jutjats de
Girona, blindats pels antiavalots dels Mossos, per reclamar
l'alliberament dels detinguts durant la tercera nit de disturbis a la
ciutat. La marxa del piquet ha començat a les sis del matí i ha passat
per l'edifici de l'Agència Tributària, el Corte Inglés, la rotonda de
Mas Gri, la seu de La Caixa i la comissaria dels Mossos d'Esquadra. El
piquet ha empaperat l'entrada d'alguns edificis, ha tirat pintura i ha
fet grafitis a les parets.
EL
BLOC DEL VÍCTOR, conjuntament amb els seus 50 BLOCS MONOGRÀFICS,
s'adhereix a la vaga general d'aquests divendres 18 d'octubre, per
protestar per la injusta sentència del judici al Procés, i en suport als
Presos Polítics i Exiliats, entre altres.
Com funciona el codi QR de l’app del Tsunami Democràtic?
Tots els consells per fer funcionar la nova app del Tsunami Democràtic
Després de l’èxit de les primeres mobilitzacions del Tsunami Democràtic després de fer-se pública la sentència contra el procés.
L’organització va donar a conèixer un nou canal per comunicar-se amb la
gent: una aplicació. ‘Servirà per coordinar i visibilitzar les accions
fetes a tot el territori i que tothom pugui ser part del Tsunami’,
asseguren. Fins ara, el Tsunami utilitzava Twitter i Telegram —on té més de 220.000 subscriptors— per comunicar-se. A part de la seva web, tsunamidemocratic.cat.
Molta gent ha tingut problemes per baixar-se l’app, instal·lar-la o
amb el QR que serveix per activar-la. En aquesta notícia trobareu tot de
consells per poder-la utilitzar.
Com instal·lar l’app del Tsunami?
El primer pas és descarregar-se l’app. Ho podeu fer aquí i aquí. De
moment, l’app és només per a telèfons Android i, a més, no està
disponible a Google Play. És per això que instal·lar-la és una mica més
complicat del que estem acostumats. El primer que hem de valorar és
quina de les dues versions de l’arxiu .apk hem de descarregar i
instal·lar, segons el model del vostre telèfon.
Per a la majoria de telèfons cal descarregar la versió 1, però pels
models més recents o d’alta gamma cal instal·lar la versió 2. Alguns
d’aquests mòbils són: Samsung (Note 10, Note 10+, Note 9, Note 8, Galaxy
S10, Galaxy S9, Galaxy S8, Galaxy S7, Galaxy S6), Google (Nexus 6P,
Nexus 5X, Pixel, Pixel 2, Pixel 3, Pixel 3A), OnePlus (2, 3, 3T, 5, 5T,
6, 6T, 7, 7 PRO) o Huawei (P9, Mate 10, P20, Mate 20, Mate 20 Pro).
Si no hem pogut entrar a la web principal perquè està col·lapsada o
si ens han passat directament els arxius, ens hem de fixar en el nom de
l’arxiu. La idea és la mateixa, però en comptes de dir ‘versió 1’ o
‘versió 2’ diu ‘ARMv7’ o ‘ARM64’. La majoria de telèfons han
d’instal·lar l’arxiu ‘ARMv7’, però els models nous i d’alta gamma
necessiten l’arxiu ‘ARM64’.
Un cop heu descarregat l’arxiu, trobeu un darrer escull
abans de poder instal·lar-lo. Per defecte, Android mira de protegir els
telèfons davant de virus i més programari maliciós fent que només es
puguin instal·lar aplicacions provinents de Google Play. És per això que
quan intenteu instal·lar l’app del Tsunami us demanarà si voleu
instal·lar aplicacions d’origen desconegut, opció que haureu d’activar.
Cada telèfon és un món, però la casella que cal marcar serà similar a
aquesta:
Quan l’instal·leu l’app us trobareu que heu de validar l’aplicació amb un codi QR.
La diferència entre aquesta aplicació i el canal de Telegram és que
aquest és un mètode de comunicació privat entre convocants i
manifestants. En canvi, al canal de Telegram hi pot accedir tothom,
inclosos agents dels cossos policíacs.
Per accedir a l’app del Tsunami necessitem que algú de confiança ens
passi un codi QR que haurem d’escanejar. Com tot just s’acaba de
publicar, de moment hi ha poca gent que en té, però a mesura que passin
les hores i els dies s’aniran estenent entre la població.
Quan hàgim pogut entrar l’aplicació, ens demanarà que indiquem la
nostra disponibilitat i recursos a l’hora de mobilitzar-nos. Segons
aquests paràmetres, ens proposaran unes accions o unes altres.
Alguns usuaris han tingut dificultats a l’hora de llegir el codi QR o
que, fins i tot, un cop llegit l’aplicació registra un error i ens fa
tornar-lo a llegir. De moment, el Tsunami Democràtic no ha fet cap
comunicació sobre aquests errors, però VilaWeb ha pogut saber que cada codi QR té uns usos limitats, per això us podeu trobar en la situació que us passin un codi que ha funcionat algú però que a vosaltres no funcioni. Tota la informació sobre les Marxes per la Llibertat
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Com funciona el codi QR de l’app del Tsunami Democràtic?
Aprofitar l’oportunitat per no malbaratar el somni
Article d'opinió del president Torra: «Ara no és moment de pensar
en les eleccions que puguin venir. Hem de pensar en les futures
generacions»
Poques hores, pocs dies abans de
la sentència al dret d’autodeterminació de Catalunya, ens tornarem a
mirar al mirall com a societat, com a país, com a comunitat que té el
deure de preparar un futur millor per a si mateixa i per als seus fills.
Així com el Primer d’Octubre ens va posar a prova i ens va ajudar a
reconèixer-nos amb els nostres drets i una dignitat granítica, la
sentència als governants i dirigents del referèndum ens crida a donar
una resposta que ens faci millors, més forts i més lliures.
I aquesta és una responsabilitat de tots. Dels partits i dels
governants, primer. Però també d’una societat que no espera que li
diguin què ha de fer perquè ja s’ha apoderat i sap que té la custòdia
d’uns drets civils, socials i polítics que té tot el dret d’exercir i
fer respectar. Perquè aquest camí de llibertat i d’autoafirmació no
l’hauríem fet si la gent no hagués pres consciència de la seva força
quan actua de manera coordinada.
La sentència als nostres companys i companyes, jutjats per haver
posat urnes ara fa dos anys, pot marcar un canvi de cicle. Pot obrir una
nova etapa en què tornem a prendre la iniciativa, en què la repressió
no ens porti a quedar acorralats i a la defensiva políticament. Una nova
etapa en què tornem a la dinàmica de la confiança que ens ha portat als
millors moments d’aquest procés emancipador. Una nova etapa en què la
generositat i el sentit de país tornin a passar al davant de l’interès
dels partits i les batalles per hegemonies que només servirien per a
gestionar una autonomia vigilada i miserable.
No podem continuar pensant que cal gestionar aquesta autonomia
permesa, que se’ns brinda com una concessió d’Espanya. La sentència ha
de portar-nos a la recuperació de la dinàmica guanyadora, la que fa
propostes de futur, la que debat com volem que sigui l’estat que anem
construint. No eixamplarem cap base demanant permís i esperant que se’ns
doni. Tan sols la defensa de la democràcia i de la voluntat popular ens
pot portar al creixement d’una base de consens encara més àmplia. No es
donaran mai les condicions per a alçar una República de dones i homes
lliures si no la comencem a defensar cada dia des de les nostres
responsabilitats.
Per això vull fer una crida ara que coneixerem de manera més clara
que mai les limitacions democràtiques del Regne d’Espanya. Una crida als
partits que volen un futur lliure per a Catalunya. Una crida a no
abaratir el somni. A mirar l’horitzó per prendre les decisions del
present. Ara no és moment de pensar en les eleccions que puguin venir.
Hem de pensar en les futures generacions. És per elles que cal prendre
les decisions d’avui. La qualitat dels nostres somnis d’avui determinarà
la qualitat de vida que tindran els nostres fills i néts. I, sabent
quins són els nostres somnis, cal que ara ens comprometem a fer-los
possibles amb propostes concretes que retornin la confiança i la força a
tothom. Hem de fer la República Catalana sense excuses i sense pors.
És ben possible que la societat catalana es torni a mobilitzar com
mai per mostrar el seu rebuig a les sentències. Crido també la societat
catalana a fer aquestes mobilitzacions com les hem fet sempre: amb
civisme, respecte, de manera pacífica i determinada. No podem caure en
cap cas en les provocacions que puguin arribar. Ja s’ha vist que els
adversaris de la llibertat de Catalunya ens voldrien violents i
agressius. I nosaltres sabem que l’única manera de guanyar aquest combat
és en peu de pau i amb la fermesa de les conviccions democràtiques.
Hem recorregut camins difícils darrerament. No hem reculat, però no
hem avançat com hauria calgut. I ara és el moment de reprendre el camí.
Retornem a la confiança, sense enganys ni miratges, però sense renúncies
ni pugnes estèrils. Ho deia Albert Camus: la llibertat no és res més
que una oportunitat de ser millors. Aprofitem-la. Siguem lliures, perquè
és l’única manera de guanyar la llibertat. És a dir, la independència.
Marc Màrquez, campió del món de MotoGP per sisena vegada
Acumula vuit títols en la seva carrera professional
Marc Màrquez s’ha
proclamat avui campió del món de MotoGP per sisena vegada en la seva
carrera i quarta consecutiva. Avui Márquez només necessitava treure dos
punts a Andrea Dovizioso i ho ha aconseguit. Després d’una lluita igualada amb Fabio Quartararo, a qui ha avançat en l’última volta, ha acabat el Gran Premi de Tailàndia primer.
Amb només 26 anys, el de Cervera continua fent història en guanyar el
seu sisè títol de la categoria reina (2013, 2014, 2016, 2017, 2018 i
2019) i el vuitè de la seva carrera (125 cc el 2010 i Moto2 el 2012), i
s’ha assegurat el primer lloc a falta encara de quatre proves pel final
de temporada, cosa que fins ara només ho havien aconseguit Mick Doohan i Valentino Rossi.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
En un cap de setmana complicat, en què el català va sofrir una dura
caiguda durant la primera jornada d’entrenaments lliures, els comptes
eren clars: havia d’acabar per davant de Dovizioso i treure-li dos
punts. Ahir va tornar a córrer i, tot i que va caure a terra un altra
vegada, es va assegurar la tercera plaça de sortida.
El ‘poleman’ de dissabte, Quartararo (Yamaha), ha aconseguit defensar
la seva posició de privilegi en l’arrencada de la prova d’avui a Buri
Ram, i Márquez ha pujat una posició per posar-se darrere seu; ha arribat
fins i tot a avançar-lo a la volta dos, però ha cedit després
d’anar-se’n llarg en una corba. ‘Dovi’, mentrestant, anava quart.
El caràcter del campió ha sortit una vegada més a relluir; lluny de
relaxar-se i tot i que sabia que amb aquesta posició li era suficient
per revalidar la seva corona, ha iniciat una frenètica lluita amb el
‘rookie’ niçard, intercanviant-se voltes ràpides i aconseguint baixar de
l’1:30 al traçat tailandès. Per darrere, Maverick Viñales (Yamaha) ha fet de cordó de seguretat, tercer, entre els dos aspirants al títol.
La carrera avançava i la glòria s’aproximava. Quan quedaven quatre
girs, ha intentat per primer cop superar el francès, però ha estat llarg
en la corba. No ha parat de cercar-ho i ho ha aconseguit al principi de
l’última volta, quan ha confirmat el seu avançament i, encara que
Quartararo no ha cedit i ha arribat a passar-lo, ha recuperat la seva
posició fins a veure primer la bandera a quadres i proclamar-se campió
del món.
Amb això, suma el seu novè triomf de la temporada, el 79 a categoria
regna. Mentre Quartararo plorava desconsolat, veient com se li escapava
una altra vegada la victòria de la mateixa manera, el de Cervera s’ha
dirigit a fer la seva ‘performance’ tradicional de campió, en aquesta
ocasió una taula de billar de la qual ha agafat la bola 8, en referència
al seu nombre de títols del Mundial de motociclisme.