diumenge, 15 de desembre del 2019

Per Santa Llúcia, un pas de puça: quinze refranys per a fer créixer el dia

Avui és Santa Llúcia i la dita popular diu que el dia comença a créixer. Si bé és cert que el sol es pon una mica mica més tard que ahir, també ha sortit una mica mica més tard. Comptat i debatut, doncs, encara no creix. L’allargament és més perceptible de Reis endavant, quan la gent diu aquella frase: ‘Ara ja s’hi coneix, amb el dia.’
Deu dites mal dites
El nostre refranyer és molt ric en dites sobre el creixement (i l’escurçament) del dia, sobretot els mesos de desembre, gener i febrer. N’hem triades una quinzena.

Per Santa Llúcia, un pas de puça

És el 13 de desembre. Al matí el dia es continua escurçant (el sol surt a les 8.09, un minut més tard que no pas ahir), però al vespre s’allarga un xic (el sol es pon a les 17.23, un minut més tard que no ahir).

Per Nadal, un pas de pardal

25 de desembre. Al matí el dia encara s’escurça (es fa de dia a les 8.16), però el sol guanya terreny al vespre (es pon a les 17.28).
Variants: Per Nadal, el dia s’estira un pam; Per Nadal, creix el dia un pas de gall; El dia no creixerà fins que Jesús no naixerà; El dia creixerà quan Jesús naixerà.

Per Sant Esteve, un pas de llebre

26 de desembre. Segons el Calendari dels pagesos, no hi ha diferència d’insolació entre Nadal i Sant Esteve.

Per Ninou, un pas de bou

Primer de gener, Cap d’Any o Ninou (és a dir, ‘any nou’). El dia encara s’escurça al matí, però ja creix força per l’altre cap (el sol surt a les 8.18 i es pon a les 17.33)
Variants: Per Cap d’Any, el dia s’allarga un pam; Per Ninou s’allarga el dia, però no s’allarga el sou; Per Any Nou, el dia s’estira un sou; El dia no es mou fins per Ninou.

Per Reis, un pas de vell

6 de gener. Al matí, el dia no va ni endavant ni enrere, però al vespre continua avançant (el sol surt a les 8.18 i es pon a les 17.37)
Variants: Per Reis, un pas d’anyells; Per Reis, un pas de camell; Pels Reis, el dia creix, i ruc qui no ho coneix; Pels Reis el temps creix i el fred neix.

Per Sant Antoni, un pas de dimoni

17 de gener. El dia ja ha guanyat una mica de terreny al matí i molt al vespre (el sol ix a les 8.15 i es pon a les 17.49).
Variants: A Sant Anton, un pas de bou; Per Sant Anton, a les cinc hi ha sol; Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap; Per Sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré; Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu solet.

Per Sant Sebastià, un pas de marrà

20 de gener. No acabem de saber veure la diferència entre els passos dels dimonis i els dels marrans, però el cas és que en tres dies hem guanyat cinc minuts de claror: el sol ix a les 8.13 i es pon a les 17.52.
Variants: Per Sant Sebastià, cent passes de ca; Per Sant Sebastià, un pas de milàPer Sant Sebastià, una hora més de dia hi ha; Per Sant Sebastià, ruc serà qui no se n’adonarà.

Per Santa Agnès, una hora més

21 de gener. La percepció popular és que el dia s’ha allargat una hora, però segons el Calendari dels pagesos tan sols dura vint-i-set minuts més que un mes enrere: el sol surt a les 8.13 i es pon a les 17.54. 

Per Sant Vicent de la Roda, creix el dia una hora

22 de gener. En un dia, guanyem dos minuts de sol: surt a les 8.12 i es pon a les 17.55. Sant Vicent Màrtir (o de la Roda, o de la Mola, o d’Osca, o de Saragossa) és el patró de València. Morí martiritzat en aquesta ciutat el 22 de gener de l’any 304 o 305.
Variants: Per Sant Vicenç de la Roda, el dia allarga una hora; Per Sant Vicenç, el sol entra pels torrents. A la comarca de la Ribera, tenen una dita pròpia per a aquesta diada: Per la fireta, una horeta; la ‘fireta’ és la Fira de Guadassuar, que es fa aquest dia en honor de sant Vicent Màrtir.

Per Sant Pau, una hora hi cau

25 de gener. Un mes just després de Nadal, el dia s’ha allargat trenta-vuit minuts (tot i que la dita popular ho ‘arrodoneix’ a una hora). Ara el sol surt a les 8.09 i es pon a les 17.59.

Darrer dia de gener, una hora més ja té; qui la vulgui ben comptar hora i mitja hi trobarà

31 de gener, Sant Joan Bosco. El sol surt a les 8.04 i es pon a les 18.07. Aquesta dita palesa que a l’hora de comptar el temps de sol guanyat no ve d’aquí, que no cal mirar prim. El dia no ha crescut pas una hora, però si ho volem ‘ben comptar’ hi veurem una hora i mitja i tot. En poques dites com aquesta traspua tant la ironia refranyera.
Variant: A darrers de gener, una hora hi és, i si ho mires bé, una i mitja també. 

Per la Candelera, una hora entera

2 de febrer. El dia de la Presentació del Senyor o la Purificació de la Mare de Déu, que s’escau quaranta dies després de Nadal. La tradició diu que s’ha de desmuntar el pessebre i és quan es tanca el cicle de Nadal. El sol continua avançant: ix a les 8.02 i es pon a les 18.09. La paremiologia hi continua comptant una hora.
Variants: Per la Candelera, una hora sencera; Per la Candelera, una hora endavant, una hora endarrere.

Per Sant Blai, un pas de cavall

3 de febrer. El sol surt a les 8.01 i es pon a les 18.10. De la puça de Santa Llúcia al cavall de Sant Blai, el dia s’ha allargat cinquanta-cinc minuts.

Per Sant Maties, iguals són les nits que els dies

Antigament, se celebrava el 24 de febrer (ara, el 14 de maig). També és anomenat Macià. Tant l’un nom com l’altre han donat refranys semblants. Aquest dia el sol surt a les 7.34 i es pon a les 18.36, de manera que la dita no és exacta: la nit encara és una hora més llarga que no pas el dia.
Variants: Per Sant Maties, tant de nits com de dies; Per Sant Macià, tanta nit com dia hi ha.
Els mesos de març, abril i maig, quan el dia es va allargassant, han deixat pocs refranys d’aquest àmbit. I pels volts de Sant Joan (La nit de Sant Joan, la més curta de l’any) ja comencem a veure dites que parlen de l’escurçament del dia, com ara aquest, amb què tanquem el recull:

Del juny endavant, el dia es va escurçant

Variants: Del juny enllà, el dia comença a baixar; Del juny enllà, el dia es comença a escurçar; Juny acabat, dia escurçat.

Per a saber-ne més:

El filòleg Víctor Pàmies ha estudiat a bastament el tresor paremiològic català i ha elaborat una llista molt útil de refranys sobre el cicle de l’allargament del dia.
El Calendari de l’Ermità del 2020 ha cedit un espai al senyor Marcel·lí Virgili (el conegut home de ràdio) que hi presenta una pila de refranys referits a l’allargament i l’escurçament del dia.

En teniu més?

Si sabeu més dites (locals o generals) referides a l’allargament del dia, feu-nos-les saber. Podeu escriure’ns un comentari (si sou subscriptors de VilaWeb) o bé enviar-nos-les per correu electrònic (jordi.badia@partal.cat) o a Twitter (@jbadia16).
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

The Six Craziest Christmas Traditions

dilluns, 18 de novembre del 2019

TV3 estrenarà a principis de l’any vinent el programa sobre la llengua catalana ‘El llenguado

El Departament de Nous Formats de TV3 estrenarà a principis de l’any vinent a la televisió catalana el programa sobre llengua El llenguado. L’espai el dirigeix Fúlvia Nicolàs i el presenten la cantant Yolanda Sey i l’actor Guillem Albà. Tractarà la qüestió del català amb un to distès i humorístic, amb voluntat de distreure l’espectador i trencar el mite que el català és una llengua difícil, segons indiquen des de la televisió. L’equip encarregat del nou espai, que compta amb l’assessorament lingüístic del filòleg Pau Vidal, acaba de filmar les escenes d’interior aquests dies. Són escenes que es roden dins d’un pis de caire industrial que enllaçaran amb les escenes d’exterior.
Nicolàs ha explicat aquest dijous que cada episodi es compon de dues parts fixes, en la primera s’investiga un tema relacionat amb el català i en la segona un dels dos presentadors viatja a un territori de parla catalana per fixar-se en el parlar dels seus habitants.
En aquesta segona part hi intervindran personatges com Roger Mas, Clara Peya o Anna Torrent, i es visitaran indrets com Andorra, Formentera, el Rosselló, l’Albera, la Marina Baixa, el Segrià, Menorca, el Matarranya o Barcelona.
A banda, ‘El llenguado’ té seccions com ‘El consultori del filòleg’ en què els parlants truquen en Pau Vidal per exposar-li dubtes lingüístics; ‘El mot merdós’, que defineix una paraula que pel que sigui no ha acabat d’agradar als presentadors, o les ‘Optimotes’, amb la col·laboració de l’equip de lingüistes de l’Optimot.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

diumenge, 17 de novembre del 2019

S’ha mort l’actor de doblatge Arseni Corsellas als 86 anys


Corsellas amb Woody Allen el 2007
L’actor de doblatge Arseni Corsellas s’ha mort a 86 anys, segons que ha confirmat el Sindicat d’Artistes de Doblatge de Madrid en una piulada a Twitter. Nascut a Figueres el 1933, ha posat la veu en castellà i català a actors de renom com ara Jack Nicholson, Kirk Douglas, Sean Connery, Burt Lancaaster, Rock Hudson, Richard Burton o Nick Nole, entre més, en desenes de films i espots publicitaris d’ençà dels seixanta.
És especialment recordat pel doblatge de Larry Hagman com a J.R. Ewing a la versió catalana de la sèrie ‘Dallas’ emesa per TV3. Entre més distincions, destaca el Faristol d’Or, que li va lliurar Alfredo Landa.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

divendres, 15 de novembre del 2019

5 llocs que no et pots perdre si visites Tàrrega

5 llocs que no et pots perdre si visites Tàrrega

La capital de l'Urgell disposa d'un ampli patrimoni que no deixa indiferent el visitant

Visitar Tàrrega és descobrir els seus racons i encants. Avui us proposem cinc espais que no podeu deixar de visitar si aneu a la capital de l'Urgell.
Castell de Tàrrega Castell de Tàrrega

Castell de Tàrrega

A la part més alta de la ciutat es poden veure les restes del castell de Tàrrega. La construcció data de l'any 1056 quan Ramon Berenguer I li oferí com a dotalici a la seva esposa Almondis. Tota la ciutat va créixer al seu voltant, però cap al segle XIV va començar la seva decadència a conseqüència de les diferents batalles i conflictes existents.
Actualment el castell és propietat de l'Ajuntament, i es pot visitar. La construcció va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1949.
Església de Sant Antoni Església de Sant Antoni

La Plaça i l'Església de Sant Antoni

Al peu de les runes del castell de la ciutat es troba la plaça medieval. Una plaça porticada que acull l'església de Sant Antoni en la qual es venera la imatge del Sant Crist Trobat, el Sant Hospital i la Biblioteca Comarcal. A més, en aquesta plaça també es troba la seu de les oficines de la Fira de Teatre.
L'any 1980 la plaça fou declarada Bé Cultural d'Interès Nacional integrada dins el conjunt artístic.
Creu de Terma de la plaça Major. Creu de Terma de la plaça Major.

Plaça Major

La plaça Major de Tàrrega acull els edificis més emblemàtics de la ciutat, com són l'església (declarada Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 2017), l'Ajuntament o la creu de terme. Una creu gòtica i data del s. XV que és de gran bellesa, destacant les seves figures esculpides i treballades al detall.
Museu Comarcal de l'Urgell Museu Comarcal de l'Urgell

Museu Comarcal de l'Urgell

El Museu Comarcal de l'Urgell, ubicat a l'antic casal de la família Perelló, acull una exposició permanent comptant amb un important fons de fòssils provinents de les pedreres del Talladell així com un extens conjunt d'obres pictòriques i escultòriques d'artistes targarins dels segles XIX, XX i XXI. Les instal·lacions del Museu també conserven una col·lecció de material etnològic, un fons fotogràfic i un important conjunt de vestuari de principis de segle XX.
El museu es pot visitar de dilluns a dijous de 12 a 14 hores i de 19 a 21 hores, els divendres de 12 a 14 hores, i els dissabtes, diumenges i festius d'11 a 14 hores.
Cal Trepat Cal Trepat

El Museu de la mecanització agrària Cal Trepat

Ubicat a l'antiga fàbrica J. Trepat, a l'avinguda de Josep Trepat Galcerán, aquest espai és un testimoni valuós de la mecanització del camp durant el segle XX. I és que en aquesta fàbrica s'hi dissenyaven, fabricaven i comercialitzaven emblemàtiques màquines agrícoles com garbelladores, dalladores, lligadores, entre altres.
L'espai es pot visitar sense reserva prèvia amb visites comentades tots els diumenges a les 11 i a les 12.30 hores.
Més informació
Més notícies

dimecres, 13 de novembre del 2019

Prepara el cóc, el plat típic de Tàrrega

Prepara el cóc, el plat típic de Tàrrega

La versió targarina de la coca de recapte és senzilla de preparar per poder gaudir-la a casa

Parla de la cuina pròpia de Tàrrega és parlar de productes de proximitat, i un dels màxims exponents d'aquesta cuina és el cóc, una varietat autòctona de la típica coca de recapte. Una massa de pa cruixent sobre la qual es posen hortalisses recollides del camp amb un toc salat.
Tradicionalment s'hi posa albergínia i pebrot vermell (crus, i no escalivats segons la recepta de Tàrrega), a més d'arengada o llonganissa.  Amb tot, s'hi poden fer versions, afegint olives, tomàquet, o allò que més us vingui de gust.
Un producte que, fins i tot, té una fira pròpia, el Firacóc, al mes de maig i en el marc de la Festa Major. Un gran aparador dedicat al cóc urgellenc i altres receptes flequeres de la zona, a més de diferents productes d'alimentació autòctons i forans.
Aprenem avui a fer aquest àpat típic de la capital de l'Urgell per poder gaudir-la a casa durant tot l'any.
 
Hi ha diferents versions de la coca de recapte, en funció dels gustos Hi ha diferents versions de la coca de recapte, en funció dels gustos

INGREDIENTS:

  • 1 kg de farina
  • 2 rovells d'ou
  • 100 g de llevat
  • 4 arengades
  • 2 pebrots vermells
  • 2 tomàquets
  • 2 albergínies
  • Oli i sal

ELABORACIÓ:

  • Preparem la massa. Sobre el marbre de la cuina poseu la farina i feu-hi un forat al mig, com si fos un volcà.
  • Poseu-hi el llevat, els rovells d'ou i una mica d'aigua.
  • Treballeu els ingredients fins a aconseguir una massa homogènia. Es pot afegir aigua si ens queda massa seca.
  • Un cop feta la pasta, emboliqueu-la amb un drap i deixeu-la reposar uns deu minuts.
  • Treballeu-la una mica més amb una mica d'oli.
  • Amb l'ajuda d'un corró, estireu la massa, fent porcions de la mida que vulgueu que sigui la coca.
  • Poseu la massa estirada en una safata de forn.
  • Poseu al damunt els pebrots a trossos i les albergínies, i també podeu posar-hi rodanxes de tomàquet.
  • Afegiu un raig d'oli i una mica de sal, i poseu les arengades.
  • Poseu la coca al forn escalfat a 170° i deixeu-les coure 30 minuts.
Llest per gaudir-la!
Més informació

dimecres, 23 d’octubre del 2019

Tsunami Democràtic es mobilitza pel Clàssic del 18 de desembre

Tsunami Democràtic ha cridat a mobilitzar-se el proper 18 de desembre, data final del primer Clàssic de la temporada. En una piulada aquest dijous al vespre, la plataforma ha considerat una victòria el canvi de data, que originalment coincidia amb la manifestació del 26-O de protesta per la sentència. "Guanyar sense baixar de l'autocar", ha celebrat.
Tot i això, el canvi de data no ha dissuadit la mobilització del Tsunami, que avisa que convocarà algun tipus d'acció el nou dia del Clàssic. De moment, però, no concreten més la convocatòria, tan sols asseguren que "ens veiem el 18 de desembre".
El Comitè de Competició ha confirmat avui la data final, després que decidís la setmana passada ajornar el partit en vista de la manifestació. La data escollida és la que volien tant blaugranes com madridistes, mentre que La Lliga volia que es jugués el 4 de desembre.
Tot i això, un dels problemes que sigui el 18 de desembre és que hi ha programats partits de la Copa del Rei. D'aquesta manera, el Barça, el Madrid i els seus rivals hauran de mirar els calendaris i acordar un nou dia.

dissabte, 19 d’octubre del 2019

Acció i reacció, per Salvador Cot / Quico Sallés

Acció i reacció

Manifestació amb esperit de 3 d'octubre i intensa jornada d'aldarulls amb 51 detinguts i 77 ferits

Tots els manuals d'insurgència i contrainsurgència descriuen l'espiral d'acció/reacció. Fàcil; davant d'una acció violenta, reacció al mateix nivell. Però, el que és substancial és que, efectivament, es tracta d'una espiral. Arreu del món, molts conflictes -socials, nacionals o del tipus que sigui- entren en aquest camí concèntric de molt difícil sortida on el resultat és incert, però acostuma a guanyar qui té més força. La societat catalana ha de decidir si s'immergeix, o no, en aquest viatge incert que té com a component principal el patiment.
Acció/reacció, dèiem. I, malauradament, l'acció fa temps que té data: U d'Octubre de 2017. En aquell dia de violència intensa l'Estat va plantar la llavor del rebuig i la humiliació, un sentiment que ha arrelat en una part significativa de la societat catalana, especialment entre els més joves. Són els que aquest divendres han anat a enfrontar-se amb el CNP, a la prefectura de Via Laietana. Quan encara era de dia, cap a les quatre de la tarda.
En aquest escenari ha començat tot. Els més joves han començat la protesta que s'ha anat intensificant a mida que passava el temps i s'omplia més el carrer. De res han servit les primeres càrregues. Tot just per dispersar uns segons. Els joves, resilents, hi tornaven esperonats per l'actuació policial i pels reforços que els anaven arribant.
Paral·lelament, els participants de les Marxes que van sortir fa tres dies de Ripoll, Girona, Tarragona, Tàrrega i Berga omplien el Passeig de Gràcia seguint el protocol habitual de les manifestacions independentistes dels darrers anys. Ambient de tres d'Octubre. Una indignació controlada, reivindicativa. La majoria havien travessat alguna part del país com a mostra del seu rebuig a la sentència del procés. La majoria també havien participat en una vaga militant convocada pel cada cop més influent sindicat Intersindical. Una vaga que ha estat general i sobretot, més que nacional que política. Els discursos al final de la manifestació de Jordi Cuixart, per veu interposada de Marcel Mauri i de la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, encara aprofundien més l'escletxa amb els joves que es mantenien ferms a Via Laietana.
Quan la manifestació sindical ha acabat, milers de persones s'han dirigit cap Via Laietana per Pau Claris. Però les barricades a tocar de la ronda Sant Pere i a la cantonada amb Fontanella així com un imponent, i armat fins a les dents, cordó policial impedien el pas. S'havien registrat càrregues per establir una línia policial. Però la gentada i la seva convicció els mantenien desafiants als efectius de la Unitat d'Intervenció Policial, els antiavalots del Cos Nacional de Policia.

Moments després la intensitat d'atac defensiu de la policia ha començat a incrementar-se. Les pilotes de goma eren més sovintejades. Però els manifestants no s'estaven plegats de braços. Ni de bon tros. S'han armat amb mobiliari urbà i han obert més fronts que han fet suar la cansalada a la policia. Per exemple, a la cantonada del carrer Junqueras just a la façana del Teatre Borràs. Les dues línies han estat seqüència similar amb construcció de barricades, foc i llançaments de tot allò susceptible de ser utilitzat com un projectil. De fet, trams ben llarg de la Ronda Sant Pere s'han quedat sense llambordes i cap contenidor de la zona ha sobreviscut.
Al capvespre, la policia espanyola era incapaç de dispersar els manifestants malgrat les ràfegues de pilotes de goma. Una autèntic estol de pilotes que lesionaven als manifestants i la premsa que cobria les protestes. Escuts amb senyals de trànsit, palets o para-sols de terrassa han complicat la vida als tiradors de la policia i han decidit tirar de beta del seu arsenal.
Just abans de fer-se de nit, han tirat els primers pots de fum que han ajudat a una dispersió ràpida però poc eficaç en el temps. Els manifestants treballaven amb una mentalitat d'intel·ligència col·lectiva i en xarxa com si es tractés d'un de treball de recerca col·laboratiu. Així han ideat un sistema ràpid per neutralitzar el fum. Unitats de tres manifestants, amb bufs sucats amb llimona, els apagaven amb aigua o bé, si portaven guants, els tornaven a enviar a la policia. La resistència al gas ha multiplicat el seu llançament que en algun moment ha estat una autèntica pluja però el retorn a la fila policial ha obligat als agents a disparar a discreció.
En tercer terme, la policia ha provat d'apujar l'aposta i ha escollit el gas pebre o picant, -gas OC-, que en un primer moment ha deixat estabornides les primeres files dels concentrats. Però, de seguida, li han agafat el truco i han reduit el seu efecte. "Encara ens en hem sortit prou bé amb això nou del gas, oi?", comentaven alguns dels participants per vantar-se de la rapidesa dels seus contraatacs amb aigua per apagar-los. 
Anaven passant les hores i els pocs metres que guanyava la policia, els tornaven a recular per la pressió de la manifestació. Ben entrada la nit, han arribat reforços. En primer terme, han entrat furgonetes que els manifestants han foragitat a cops de roc. Però minuts després hi ha hagut una ofensiva final. Desenes de furgons i centenars d'antiavalots han avançat disparant a discreció i repartint llenya a tot el que trobaven després de crear una cortina de fum tan espès que ha arraconat els manifestants al sector muntanya d'Urquinaona i ronda Sant Pere. Un cop aclarit l'espai, el camió mànega dels Mossos ha tingut la seva primera actuació en públic. Per apagar focs i netejar la calçada. Al capdavall, aquest camió no serveix per gaire cosa més i comença a tenir visos de relíquia.
La dispersió ha funcionat relativament perquè els manifestants s'han escampat pel centre de la ciutat. A la una de la matinada, la Brigada Mòbil dels Mossos encara els perseguia a cop de foam, salva i carrussel sense gaire èxit. El balanç provisional a quarts de dues de la matinada són 51 detinguts, deu dels quals de la policia nacional i la resta dels Mossos -han estat a Barcelona 4, a Lleida 9, a Manresa 2, a Tarragona 9, a Girona 6, i a Sant Celoni 1-. El servei d'Emergències Mèdiques ha quantificat en 77 els ferits atesos, tres dels quals per lesions oculars produïdes per les pilotes de goma. Un armament que el Parlament de Catalunya va prohibir a Mossos i policies locals. El mateix Parlament que no és cap referent pels manifestants. Els joves han resistit i qui resisteix, diuen, que venç. En qualsevol cas, del dia d'avui, se'n recordaran.

Vaga general 60.000 persones i 150 tractors a la manifestació de la vaga general a Girona


vaga general 18O tractors manifestació Girona ACN
Unes 60.000 persones es manifesten pels carrers de Girona per la vaga general, segons dades dels Mossos d'Esquadra. Fins a 150 tractors arribats de diferents punts de les comarques gironines s'han afegit a la mobilització, convocada per la Intersindical-CSC i la IAC amb el lema "Vaga general pels drets i les llibertats".
El portaveu d'I-CSC, Xavier Díez, ha afirmat que la convocatòria ha estat un èxit, amb seguiments massius en sectors com l'ensenyament, on xifren que més d'un 70% dels treballadors han secundat la vaga.
Díez ha subratllat que és una vaga "oportunista" que aprofita el clima reivindicatiu per denunciar "la deriva dictatorial d'Espanya", també en l'àmbit laboral.

Al matí el piquet del CDR s'ha concentrat davant dels jutjats de Girona, blindats pels antiavalots dels Mossos, per reclamar l'alliberament dels detinguts durant la tercera nit de disturbis a la ciutat. La marxa del piquet ha començat a les sis del matí i ha passat per l'edifici de l'Agència Tributària, el Corte Inglés, la rotonda de Mas Gri, la seu de La Caixa i la comissaria dels Mossos d'Esquadra. El piquet ha empaperat l'entrada d'alguns edificis, ha tirat pintura i ha fet grafitis a les parets.

PRESS CONFERENCE | Pep Guardiola | Crystal Palace v Man City

dimarts, 15 d’octubre del 2019

Com funciona el codi QR de l’app del Tsunami Democràtic?

CIÈNCIA I TECNOLOGIA

Com funciona el codi QR de l’app del Tsunami Democràtic?

Tots els consells per fer funcionar la nova app del Tsunami Democràtic
QR app Tsunami
Després de l’èxit de les primeres mobilitzacions del Tsunami Democràtic després de fer-se pública la sentència contra el procés. L’organització va donar a conèixer un nou canal per comunicar-se amb la gent: una aplicació. ‘Servirà per coordinar i visibilitzar les accions fetes a tot el territori i que tothom pugui ser part del Tsunami’, asseguren. Fins ara, el Tsunami utilitzava Twitter i Telegram —on té més de 220.000 subscriptors— per comunicar-se. A part de la seva web, tsunamidemocratic.cat.
Molta gent ha tingut problemes per baixar-se l’app, instal·lar-la o amb el QR que serveix per activar-la. En aquesta notícia trobareu tot de consells per poder-la utilitzar.

Com instal·lar l’app del Tsunami?

El primer pas és descarregar-se l’app. Ho podeu fer aquí i aquí. De moment, l’app és només per a telèfons Android i, a més, no està disponible a Google Play. És per això que instal·lar-la és una mica més complicat del que estem acostumats. El primer que hem de valorar és quina de les dues versions de l’arxiu .apk hem de descarregar i instal·lar, segons el model del vostre telèfon.
Per a la majoria de telèfons cal descarregar la versió 1, però pels models més recents o d’alta gamma cal instal·lar la versió 2. Alguns d’aquests mòbils són: Samsung (Note 10, Note 10+, Note 9, Note 8, Galaxy S10, Galaxy S9, Galaxy S8, Galaxy S7, Galaxy S6), Google (Nexus 6P, Nexus 5X, Pixel, Pixel 2, Pixel 3, Pixel 3A), OnePlus (2, 3, 3T, 5, 5T, 6, 6T, 7, 7 PRO) o Huawei (P9, Mate 10, P20, Mate 20, Mate 20 Pro).
La web del Tsunami Democràtic ens ofereix dues versions per a instal·lar l’app.
Si no hem pogut entrar a la web principal perquè està col·lapsada o si ens han passat directament els arxius, ens hem de fixar en el nom de l’arxiu. La idea és la mateixa, però en comptes de dir ‘versió 1’ o ‘versió 2’ diu ‘ARMv7’ o ‘ARM64’. La majoria de telèfons han d’instal·lar l’arxiu ‘ARMv7’, però els models nous i d’alta gamma necessiten l’arxiu ‘ARM64’.
La web alternativa per a descarregar l’app del Tsunami fa servir una nomenclatura diferent.
Un cop heu descarregat l’arxiu, trobeu un darrer escull abans de poder instal·lar-lo. Per defecte, Android mira de protegir els telèfons davant de virus i més programari maliciós fent que només es puguin instal·lar aplicacions provinents de Google Play. És per això que quan intenteu instal·lar l’app del Tsunami us demanarà si voleu instal·lar aplicacions d’origen desconegut, opció que haureu d’activar. Cada telèfon és un món, però la casella que cal marcar serà similar a aquesta:
En alguns casos, pot ser que el telèfon no reconegui l’arxiu i ens digui que no pot instal·lar-lo. Per fer-ho, podem descarregar de Google Play un instal·lador d’aplicacions.

Com aconseguir un codi QR?

Quan l’instal·leu l’app us trobareu que heu de validar l’aplicació amb un codi QR. La diferència entre aquesta aplicació i el canal de Telegram és que aquest és un mètode de comunicació privat entre convocants i manifestants. En canvi, al canal de Telegram hi pot accedir tothom, inclosos agents dels cossos policíacs.
Per accedir a l’app del Tsunami necessitem que algú de confiança ens passi un codi QR que haurem d’escanejar. Com tot just s’acaba de publicar, de moment hi ha poca gent que en té, però a mesura que passin les hores i els dies s’aniran estenent entre la població.
Tsunami Democràtic: Totes les crides a la mobilització

Un cop hem accedit l’app què passa?

Quan hàgim pogut entrar l’aplicació, ens demanarà que indiquem la nostra disponibilitat i recursos a l’hora de mobilitzar-nos. Segons aquests paràmetres, ens proposaran unes accions o unes altres.



Alguns usuaris han tingut dificultats a l’hora de llegir el codi QR o que, fins i tot, un cop llegit l’aplicació registra un error i ens fa tornar-lo a llegir. De moment, el Tsunami Democràtic no ha fet cap comunicació sobre aquests errors, però VilaWeb ha pogut saber que cada codi QR té uns usos limitats, per això us podeu trobar en la situació que us passin un codi que ha funcionat algú però que a vosaltres no funcioni.
Tota la informació sobre les Marxes per la Llibertat
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Com funciona el codi QR de l’app del Tsunami Democràtic?


diumenge, 6 d’octubre del 2019

Aprofitar l’oportunitat per no malbaratar el somni. Per: Quim Torra, MHPGdeC

Poques hores, pocs dies abans de la sentència al dret d’autodeterminació de Catalunya, ens tornarem a mirar al mirall com a societat, com a país, com a comunitat que té el deure de preparar un futur millor per a si mateixa i per als seus fills. Així com el Primer d’Octubre ens va posar a prova i ens va ajudar a reconèixer-nos amb els nostres drets i una dignitat granítica, la sentència als governants i dirigents del referèndum ens crida a donar una resposta que ens faci millors, més forts i més lliures.

I aquesta és una responsabilitat de tots. Dels partits i dels governants, primer. Però també d’una societat que no espera que li diguin què ha de fer perquè ja s’ha apoderat i sap que té la custòdia d’uns drets civils, socials i polítics que té tot el dret d’exercir i fer respectar. Perquè aquest camí de llibertat i d’autoafirmació no l’hauríem fet si la gent no hagués pres consciència de la seva força quan actua de manera coordinada.

La sentència als nostres companys i companyes, jutjats per haver posat urnes ara fa dos anys, pot marcar un canvi de cicle. Pot obrir una nova etapa en què tornem a prendre la iniciativa, en què la repressió no ens porti a quedar acorralats i a la defensiva políticament. Una nova etapa en què tornem a la dinàmica de la confiança que ens ha portat als millors moments d’aquest procés emancipador. Una nova etapa en què la generositat i el sentit de país tornin a passar al davant de l’interès dels partits i les batalles per hegemonies que només servirien per a gestionar una autonomia vigilada i miserable.

No podem continuar pensant que cal gestionar aquesta autonomia permesa, que se’ns brinda com una concessió d’Espanya. La sentència ha de portar-nos a la recuperació de la dinàmica guanyadora, la que fa propostes de futur, la que debat com volem que sigui l’estat que anem construint. No eixamplarem cap base demanant permís i esperant que se’ns doni. Tan sols la defensa de la democràcia i de la voluntat popular ens pot portar al creixement d’una base de consens encara més àmplia. No es donaran mai les condicions per a alçar una República de dones i homes lliures si no la comencem a defensar cada dia des de les nostres responsabilitats.

Per això vull fer una crida ara que coneixerem de manera més clara que mai les limitacions democràtiques del Regne d’Espanya. Una crida als partits que volen un futur lliure per a Catalunya. Una crida a no abaratir el somni. A mirar l’horitzó per prendre les decisions del present. Ara no és moment de pensar en les eleccions que puguin venir. Hem de pensar en les futures generacions. És per elles que cal prendre les decisions d’avui. La qualitat dels nostres somnis d’avui determinarà la qualitat de vida que tindran els nostres fills i néts. I, sabent quins són els nostres somnis, cal que ara ens comprometem a fer-los possibles amb propostes concretes que retornin la confiança i la força a tothom. Hem de fer la República Catalana sense excuses i sense pors.

És ben possible que la societat catalana es torni a mobilitzar com mai per mostrar el seu rebuig a les sentències. Crido també la societat catalana a fer aquestes mobilitzacions com les hem fet sempre: amb civisme, respecte, de manera pacífica i determinada. No podem caure en cap cas en les provocacions que puguin arribar. Ja s’ha vist que els adversaris de la llibertat de Catalunya ens voldrien violents i agressius. I nosaltres sabem que l’única manera de guanyar aquest combat és en peu de pau i amb la fermesa de les conviccions democràtiques.

Hem recorregut camins difícils darrerament. No hem reculat, però no hem avançat com hauria calgut. I ara és el moment de reprendre el camí. Retornem a la confiança, sense enganys ni miratges, però sense renúncies ni pugnes estèrils. Ho deia Albert Camus: la llibertat no és res més que una oportunitat de ser millors. Aprofitem-la. Siguem lliures, perquè és l’única manera de guanyar la llibertat. És a dir, la independència.


Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Marc Màrquez, campió del món de MotoGP per sisena vegada

marc màrquez campió món
Marc Màrquez s’ha proclamat avui campió del món de MotoGP per sisena vegada en la seva carrera i quarta consecutiva. Avui Márquez només necessitava treure dos punts a Andrea Dovizioso i ho ha aconseguit. Després d’una lluita igualada amb Fabio Quartararo, a qui ha avançat en l’última volta, ha acabat el Gran Premi de Tailàndia primer.
Amb només 26 anys, el de Cervera continua fent història en guanyar el seu sisè títol de la categoria reina (2013, 2014, 2016, 2017, 2018 i 2019) i el vuitè de la seva carrera (125 cc el 2010 i Moto2 el 2012), i s’ha assegurat el primer lloc a falta encara de quatre proves pel final de temporada, cosa que fins ara només ho havien aconseguit Mick Doohan i Valentino Rossi.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
En un cap de setmana complicat, en què el català va sofrir una dura caiguda durant la primera jornada d’entrenaments lliures, els comptes eren clars: havia d’acabar per davant de Dovizioso i treure-li dos punts. Ahir va tornar a córrer i, tot i que va caure a terra un altra vegada, es va assegurar la tercera plaça de sortida.
El ‘poleman’ de dissabte, Quartararo (Yamaha), ha aconseguit defensar la seva posició de privilegi en l’arrencada de la prova d’avui a Buri Ram, i Márquez ha pujat una posició per posar-se darrere seu; ha arribat fins i tot a avançar-lo a la volta dos, però ha cedit després d’anar-se’n llarg en una corba. ‘Dovi’, mentrestant, anava quart.
El caràcter del campió ha sortit una vegada més a relluir; lluny de relaxar-se i tot i que sabia que amb aquesta posició li era suficient per revalidar la seva corona, ha iniciat una frenètica lluita amb el ‘rookie’ niçard, intercanviant-se voltes ràpides i aconseguint baixar de l’1:30 al traçat tailandès. Per darrere, Maverick Viñales (Yamaha) ha fet de cordó de seguretat, tercer, entre els dos aspirants al títol.
La carrera avançava i la glòria s’aproximava. Quan quedaven quatre girs, ha intentat per primer cop superar el francès, però ha estat llarg en la corba. No ha parat de cercar-ho i ho ha aconseguit al principi de l’última volta, quan ha confirmat el seu avançament i, encara que Quartararo no ha cedit i ha arribat a passar-lo, ha recuperat la seva posició fins a veure primer la bandera a quadres i proclamar-se campió del món.
Amb això, suma el seu novè triomf de la temporada, el 79 a categoria regna. Mentre Quartararo plorava desconsolat, veient com se li escapava una altra vegada la victòria de la mateixa manera, el de Cervera s’ha dirigit a fer la seva ‘performance’ tradicional de campió, en aquesta ocasió una taula de billar de la qual ha agafat la bola 8, en referència al seu nombre de títols del Mundial de motociclisme.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot